El día 8 de agosto de 2020 falleció a los 92 años de edad Pedro Casaldáliga. Sus últimos días fueron en el hospital de la Santa Casa de la ciudad de Batatais, cerca de São Paulo, donde había sido trasladado desde São Félix do Araguaia por problemas pulmonares. La noticia dió la vuelta a todo el mundo, y las muestras de condolencia y las reseñas sobre su perfil biográfico y, sobre todo, sobre sus causas, ocuparon los medios de información.

Al día siguiente, domingo, mientras en la capilla del Centro Universitario claretiano de Batatais tenía lugar la primera misa de su funeral brasileño, en su ciudad natal, Balsareny, en Cataluña, se producía una concentración espontánea en la plaza Ricard Viñas, delante de la Casa del Lechero, la casa natal del obispo y donde aún hoy viven sus hermanas.

Con mascarillas y respetando la distancia, cientos de personas testimoniaron su dolor y transmitieron su estimación a la familia Casaldáliga, encabezada por las hermanas del fallecido, Carmen y María, y por sus sobrinas.

El grupo cultural de los “Rapsodas de los Pastorets” recitaron dos poemas de Pedro (Retorno Pairal y Castillo de Balsareny); después, Martina Ruiz interpretó al violonchelo el clásico de Pau Casals “El cant dels ocells” (el canto de los pájaros) y los asistentes al acto cantaron el “Virolai” tras un minuto de silencio y reflexión.

El acto, breve y emotivo, lo cerró Anna Casaldáliga, sobrina del obispo, que dio las gracias en nombre de la familia y pidió seguir trabajando por las causas de Pedro Casaldáliga. Los presentes respondieron con un aplauso muy largo.

Al día siguiente, los restos del obispo fueron trasladadas de Batatais hasta São Félix do Araguaia, pasando por el santuario de los mártires “da caminhada”, en la ciudad de Ribeirão Cascalheira, ya en el Estado del Mato Grosso, en medio de emotivas muestras de duelo por parte de la población.

El miércoles 12 de agosto, Casaldáliga fue sepultado en el cementerio de los indios Karajá, en las orillas del río Araguaia.

Pocos días después, en Balsareny, el día 15, en un oficio austero y a la vez acogedor, pensado por la familia Casaldáliga, grupos de voluntarios de la Comisión Pere Casaldàliga, la organización Balsareny Educa y otras entidades locales, con la colaboración del Ayuntamiento, celebraron una misa-funeral en recuerdo de Pedro.

Como el interior de la iglesia tiene un espacio limitado debido a las restricciones sanitarias, los bancos habitualmente utilizados se pusieron en el exterior de la plaza, junto a un gran número de sillas, que los asistentes llenaron; también se instaló un equipo de megafonía para que la gente de la plaza pudiera oír bien todo lo que se decía en el templo, ya que hubo parlamentos muy profundos, emotivos e interesantes.

Tanto en el altar como en el exterior de la iglesia se pusieron, además de un retrato de Pedro Casaldáliga, varios elementos cargados de simbología que puedes conocer haciendo “click” sobre los círculos con el “+” de la fotografía:

El oficio fue presidido por Joan Soler, claretiano de la ciudad de Vic, presidente de la Asociación Araguaia con el Obispo Casaldáliga y amigo personal Pedro; acompañado por el rector de Balsareny, Antoni Bonet y doce sacerdotes más del obispado de Solsona y compañeros claretianos.

La parte musical corrió a cargo del pianista Carles Casas, de estirpe balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia, de la que interpretó fragmentos, acompañado de Sveta Trushka al violonchelo y Teresa Noguerón al clarinete. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida por Marc Comabella, además de varios cantos de la misa, interpretó al final la canción Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny más de mil años’, y el Virolai .

La misa había comenzado con una introducción a cargo de Gloria Casaldáliga Riera, que leyó este poema de Pedro Casaldáliga:

Yo moriré de pie, como los árboles:
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.

Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.

De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Entre las muchas cosas que se dijeron, destacamos, de las palabras de Juan Soler, que el amor que Pedro fue sembrando a lo largo de su camino lo inmortaliza. También citó las palabras que una mujer de la comunidad de los Karajá dirigía a Casaldáliga:

I del parlamento de Cristina Casaldáliga, esta reflexión:

«Nos consuela que, como querías, has podido morir con la gente que tanto amas y que tanto te ha querido. A pesar de la distancia, siempre has estado muy cerca de nosotros. Nunca te olvidaste de felicitar los santos y cumpleaños y estar pendiente de tu madre, de tus hermanos, de las niñas, del resto de familia, del pueblo y del país. También nos ponías deberes: ir a visitar la Virgen del Castillo, Montserrat, y no descuidéis nunca la casa solariega de Candàliga. Como buen hijo de Balsareny, has sido un arriero incansable de la esperanza. Continuaremos apoyando tus CAUSAS, que hoy tienen más vigencia que nunca, y persistiremos en esta esperanza».

Se repartieron recordatorios donde estaba el epitafio que él quiso que constara en su tumba: «Para descansar / yo sólo quiero / esta cruz de madera / con lluvia y sol, / estos siete palmos / y la Resurrección ! »; también estaba la foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia y frases del obispo Pedro sobre sus causas.

Entre los asistentes que participaron en la despedida estaban Francesc Escribano, amigo de la familia y autor de la biografía del obispo, Descalzo sobre la tierra roja, y la periodista Mònica Terribas.

También estaban presentes el consejero de Exteriores del Gobierno de Cataluña, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortés, ex alcaldesa de Sallent, el presidente del PDECat, David Bonvehí, y el ex presidente de Justicia y Paz, Arcadi Oliveres, entre otras personalidades del mundo de la política , la cultura y el activismo social.

Publicación de la Revista Sarment, del Círculo Cultural de Balsareny.

MÁS RECIENTES

Enterreu-me al riu,
A prop d’una garsa blanca.
La resta ja serà meu.

I aquell corrent lliure
Que jo, de pas, vaig demanar,
serà la pàtria recuperada.

L’èxit del fracàs.
La gràcia de l’arribada.

L’ombra-en-creu de la vida
Sota aquest sol de veritat
Té la mesura exacta
De la pau d’un home mort …

I el temps és eternitat
I tot el recorregut és port!

Pere Casaldàliga. Oració: el meu cos com menjar.
[Traducció lliure nostra. Original en portuguès]

Informem que, a Catalunya, els actes oficials de comiat al Pere Casaldàliga se celebraran:

1 – A Balsareny
A la Parròquia del poble, el dissabte dia 15 d’agost, a les 19:30h.

2 – A Barcelona
Degut a la pandèmia, encara no tenim data definida. Estem treballant per garantir un espai adequat i que al mateix temps respecti les normes sanitàries vigents. Us informarem tan aviat com ho puguem concretar.

Al Brasil, segons ens diuen la Prelatura de São Félix do Araguaia, la Congregação dos Missionários Filhos do Imaculado Coração de Maria (Claretianos) i  la Ordem de Santo Agostinho (Agostinianos) , el funeral d’en Pere Casaldàliga es celebrarà en 3 moments:

1 – A la ciutat de Batatais – São Paulo
El cos de Dom Pedro Casaldáliga, CMF, serà vetllat, el 8 d’agost de 2020, a partir de les tres de la tarda (hora de Brasil), a la capella de Claretiano – Centro Universitário de Batatais, una unitat educativa dirigida pels missioners claretians.

La missa funerària se celebrarà a Batatais, el 9 d’agost de 2020 a les 15 hores del Brasil i estarà oberta al públic en general i la podreu seguir en directe a través de l’enllaç:

2 – A Ribeirão Cascalheira – Mato Grosso
El cos de Pere Casaldàliga serà vetllat al Santuari dels Màrtirs, el dia 10 d’agost, amb la capella oberta a tota la comunitat.

3 – A São Félix do Araguaia – Mato Grosso
El cos de Pere Casaldàliga, serà vetllat al Centre Comunitari “Tia Irene” el dia 11 i l’enterrament serà a São Félix do Araguaia el dia 12 d’agost de 2020 al matí, al cementiri dels indis Karajá, a la vora del Riu Araguaia, com ell sempre va voler.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Lamentem profundament comunicar que Pere Casaldàliga ha mort al Brasil en el dia d’avui a l’edat de 92 anys.

Nascut a Balsareny (Catalunya) el dia 16 de febrer de 1928, Casaldàliga va assumir amb radical coherència i compromís l’Opció pels Pobres i ha estat una de les figures més destacades de la Teologia de l’Alliberament.

Bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia, a l’Amazònia brasilera, des de 1971, va prendre partit a favor dels camperols, dels sense-terra i dels Pobles Indígenes, i es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles. La història de la lluita per la terra al Brasil no s’explica sense la figura de Casaldàliga.

Poeta, escriptor i comunicador per vocació, Casaldàliga ha estat autor o co-autor de més de 100 obres, que s’han traduït en diverses llengües i a través dels quals ha expressat els seus sentiments i passions més íntimes; el seu posicionament teològic basat en l’alliberament i l’esperança; la seva visió d’un món que necessariament ha d’optar per la justícia i la pau; i el seu compromís amb una Humanitat més “humana”. Ha estat co-autor de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, que es publica en 10 països arreu del món des de 1992. Sempre disposat i disponible, ha concedit centenars d’entrevistes i escrit nombrosos articles, circulars i cartes.

Obertament compromès amb els que més pateixen, Casaldàliga ha dut una vida marcada per la coherència: el bisbe Pere ha viscut més de 50 anys en una casa humil feta de fang, amb les portes sempre obertes, al petit poble de São Félix do Araguaia, envoltat pels seus amics i amigues i la seva comunitat. Ha fet centenars de viatges en autobús per tot Brasil i sovint visitava les comunitats de la seva Prelatura -del tamany de tota Grècia- a cavall. Casaldàliga ha estat sobretot “poble enmig del poble”.

Bromista, decidit, incansable, animat i “xerraire” en Pere recordava cada un dels noms de les persones de la seva comunitat i els visitava sovint a casa seva, per més remota que aquesta estigués. Casaldàliga ha estat el seu poble.

Fundador de grups pastorals i organitzacions socials arreu del Brasil dedicats a la lluita per la terra, pels pobles indígenes i contra el capitalisme neoliberal i les diferències socials, ha defensat sempre la necessitat d’un compromís personal i comunitari amb els més pobres. Fruit d’aquesta visió, tenacitat i compromís profètic, Casaldàliga ha inspirat centenars de moviments socials que avui enriqueixen el teixit social d’Amèrica Llatina i lluiten per un món millor.

Moltes vegades censurat, silenciat i perseguit pels poderosos i havent patit diversos intents d’assassinat, Casaldàliga es va mantenir sempre fidel a la Utopia: sempre en lluita per construir el Regne de Déu a la Terra. Sempre amb esperança.

Pressionat i qüestionat pel Vaticà, sempre va mantenir una postura ferma favorable a la transformació radical de l’Esglèsia i la seva estructura clerical, defensant una Esglèsia pobra, co-responsable i participativa.

Avui, les associacions Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga, des de Catalunya, i l’Associação ANSA, des de São Félix do Araguaia, lamentem profundament el traspàs d’en Pere Casaldàliga, al qual devem la nostra fundació així com cada un dels nostres més de 40 anys d’existència.

Estimat Pere: Des del més profund del nostre ésser agraïm la teva vida “donada”; l’esperança “esperançada” que ens ha fet i ens fa caminar; i tota la llum que ens has donat al llarg de tota la teva vida. Plens d’enyorança et diem que les teves lluites són les nostres; que el teu cor batega en cada un i una de nosaltres i que continuarem mirant de viure cada dia les teves Causes. SEMPRE, AMB ESPERANÇA!

LES DARRERES PUBLICACIONS

Actualització [07/08 | 00:10h]: Segons ens informen des de l’hospital on es troba ingressat Pere Casaldàliga, la seva situació continua estable dins de la gravetat, no havent presentat empitjorament en les últimes 24 hores.

Els antibiòtics subministrats estan ajudant a el control de la infecció respiratòria i les seves funcions cardíaques i renals romanen estables.

En les properes 24-48 hores serà sotmès a una nova tomografia per avaluar l’evolució del seu pulmó.

Al llarg del dia de demà, així que tinguem informació mèdica directa, la publicarem.

Actualització [06/08 | 12:30h]: 

Ens informa el doctor Antonio Marcos Barbosa, de la Santa Casa de Batatais, a l’interior de São Paulo, que ahir a la tarda Pere Casaldàliga va ser sotmès a una punció on li van extreure 600 mililitres de líquid al pulmó esquerre.

Casaldàliga també ha estat sotmès a una endoscòpia per tal de posar-li una sonda a l’estòmag que garanteixi “una alimentació segura i eficient”. Casaldàliga està essent tractat amb antibiòtics i és a la UCI.

“En aquest moment, manté una pressió (arterial) molt bona i està estable des del punt de vista cardiològic”, mentre que “l’oxigenació en sang, després de la punció i dels nous antibiòtics”, va millorant i “està més còmode per respirar”, ha explicat Barbosa.

“Ara cal esperar. És un individu molt fràgil, d’edat avançada, amb una malaltia d’alta gravetat”, ha afegit.

En aquest sentit, el metge ha insistit que encara “hi ha gravetat” al quadre de salut d’en Pere, si bé, en virtut de com ha reaccionat al tractament en les primeres 24 hores, espera que en “quatre o cinc dies” hi hagi resultats més robustos.

Actualització [06/08 | 00:03h]: Tal i com ens informen des del Brasil, s’ha procedit a fer un punció pulmonar a en Pere Casaldàliga per tal de millorar les seves funcions pulmonars. Casaldàliga continúa a la Unitat de Cures Intensives, però no serà necessári realitzar, de moment, cap altre procediment quirúrgic.

Actualització [05/08 | 16:00h]: Segons ens informa el sacerdot claretià Ronaldo Mazula, que acull al Pere Casaldàliga a la ciutat de Batatais, a l’Estat de São Paulo, en Pere ja ha fet diverses proves i està en tractament. És molt possible que el matexi sigui sobretot a base d’antibiòtics, però encara no està descartada cap possibilitat.

Casaldàliga té un pulmó debilitat, però les funcions renals i cardíaques són normals. (De jove va patir una pneumònia severa que li va deixar una seqüela permanent al pulmó i és per això que té aquest òrgan més fràgil).

Seguirem amb atenció la seva evolució, que continúa sent molt greu.

Actualització [05/08 | 11:00h]: Bon dia. Us informem que Pere #Casaldàliga ja es troba a l’hospital Santa Casa de Batatais, a l’estat de São Paulo. La seva situació és estable dins la gravetat. Una vegada tinguem el butlletí mèdic oficial, us n’informarem.

Actualització [04/08 | 23:00h]: Informem que degut al seu estat de salut i a la impossibilitat de continuar el tractament a São Félix do Araguaia, el Bisbe #Casaldàliga està essent traslladat en aquest moment a l’hospital dels claretians a Batatais, São Paulo.
Informarem així que tinguem més notícies.

Actualització [04/08 | 16:00h]: Davant algunes informacions que han circulat en les darreres hores sobre la mort de Pere Casaldàliga, comuniquem que el Bisbe Pere continúa ingressat a São Félix do Araguaia i no hi ha cap novetat destacable en el seu estat de salut.

En aquests moments, s’està treballant amb la possibilitat de traslladar-lo a un hospital més gran fora de la regió, on podrà tractar-se millor dels problemes respiratòris que pateix. Si aquesta opció es concreta, n’informarem detalladament.

Evidentment, el seu estat de salut és dèbil i molt fragilitzat pel Parkinson i l’edat.

Actualització [04/08 | 09:00h]: Informem a tots el amics i amigues d’en Pere Casaldàliga que el bisbe està ingressat a l’hospital de São Félix do Araguaia degut a problemes respiratoris.

Casaldàliga està molt debilitat pel Parkinson que pateix fa anys i l’edat avançada. Ha donat negatiu en les proves de COVID19, però el seu estat de salut és molt greu.

En Pere Casaldàliga està acompanyat en tot moment i ben cuidat.

Seguim en pregària per la seva salut i esperem que pugui tornar a casa seva.

Si hi ha novetats, us anirem informant.

Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga
i Associació ANSA

LES DARRERES PUBLICACIONS

Nosaltres -bisbe, capellans, germanes, seglars…- som aquí, entre els rius Araguaia i Xingú, en aquest món real i concret, marginat i acusador, que acabo de presentar sumàriament. I nosaltres som aquí l’Església «visible» i «reconeixible». O possibilitem l’encarnació salvadora de Crist en aquest entorn al qual hem estat enviats, o neguem la nostra Fe, ens avergonyim de l’Evangeli i traïm els drets i l’esperança agònica d’un poble de persones que també és poble de Déu: els “sertanejos“ [camperols], els “posseiros” [sense terra], els peons, els indis; aquest tros brasiler de l’Amazònia.

Perquè som aquí, aquí hem de comprometre’ns. Clarament. Fins a la fi. (Solament hi ha una prova sincera, definitiva, d’amor, segons la paraula i l’exemple de Crist.) Jo, com a bisbe, en aquesta hora de la meva consagració, rebo com dirigides a mi les paraules de Pau a Timoteu: «No t’avergonyeixis del testimoniatge del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Pateix amb mi per l’Evangeli, enfortit pel poder de Déu» (2 Tim 1,8).

No volem que ens considerin herois, ni originals. Ni pretenem donar lliçons a ningú. Demanem solament la comprensió compromesa d’aquells que comparteixen amb nosaltres una mateixa Esperança.

Mirem amb amor a la terra i als homes de la Prelatura [Diòcesi]. Res d’aquesta terra ni d’aquests homes ens és indiferent. Denunciem fets viscuts i documentats. Qui titlli la nostra actitud d’infantil, torta, poc prudent, agressiva, dramàtica, publicitària, que entri en la seva consciència i llegeixi amb simplicitat l’Evangeli; i vingui a viure aquí en aquest interior de l’Amazònia, tres anys, amb un mínim de sensibilitat humana i de responsabilitat pastoral.

El Vaticà II, Medellín, el Sínode; la veu de les Conferències Episcopals del Tercer Món; l’Evangeli —abans i sempre— no sols són aparences, sinó que també reclamen una acció obertament compromesa. Ja ha passat l’hora de les paraules (encara que no, certament, l’hora de la Paraula), de les conveniències i de les esperes conciliadores. (Serà que alguna vegada va ser aquesta hora?). «Qui no està amb mi, està contra mi; qui no recull amb mi, escampa» (Li 11,23). No n’hi ha prou amb meditar, pensar i parlar. Cal actuar. Aquesta no deixa de ser l’hora de la Paraula, però s’ha de canviar, amb una urgència dramàtica, per l’hora de l’acció» (Medellín, Introducció).

Volem i hem de fer costat al nostre poble, posar-nos al seu costat, patir amb ell i amb ell actuar. Apel·lem a la seva dignitat de fills de Déu i al seu poder d’insistència i d’esperança.

Cridem angoixantment a tota l’Església del Brasil, a la qual pertanyem. Demanem, exigim fraternalment, el seu posicionament, i la corresponsabilitat plena en l’oració, en el testimoniatge, en el compromís, en la col·laboració de la gent i dels mitjans de pastoral. (En la ment dels quals encara lluiten desinteressadament, solament l’Església sembla tenir una possibilitat decisiva en aquesta hora). De la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera] —en la qual confiem— demanem el compliment, ràpid i eficaç, d’un programa decididament realista en el compromís que ella públicament va assumir sobre l’Amazònia, amb caràcter de prioritat.

Extracte del document “Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”, de 1971.

LES DARRERES PUBLICACIONS