La “Missa dos Quilombos” va ser celebrada el 20 de novembre de 1981 a la ciutat de Recife (PE), per a més de 8 mil persones. És considerada una expressió artística i religiosa que busca honrar la lluita i la resistència del poble negre al Brasil.
La Missa dos Quilombos combina elements de la tradició catòlica amb ritmes i melodies afrobrasileres, creant una fusió única de música sacra i folclore. L’obra s’inspira en la història i la cultura dels “quilombos”, que eren comunitats de persones negres fugitives que buscaven la llibertat i l’autonomia durant l’època de l’esclavitud al Brasil.
La Missa dos Quilombos representa un homenatge a la cultura negra, una celebració de la resistència i un recordatori de la importància de la justícia social i la inclusió en la societat brasilenya i més enllà.
En el nom de Déu suposadament blanc i colonitzador, que nacions cristianes han adorat com si fos el Déu i Pare del Nostre Senyor Jesucrist, milions de negres van ser sotmesos, durant segles, a l’esclavitud, a la desesperació i a la mort. Al Brasil, a l’Amèrica, a la mare Àfrica, al Món.
Deportats, com a “peces” de l’ancestral Aruanda, van omplir de mà d’obra barata els canyars i les mines i van col·lapsar els pobles de persones sense cultura, clandestins, inviables. (Encara omplen de subgent -per als senyors blancs i les dames blanques i la llei dels blancs- les cuines, els molls, els bordells, les faveles, els arrabals, les presons).
Per escàndol de molts fariseus i per alleujament de molts penedits, la Missa dos Quilombos confessa, davant de Déu i de la Història, aquesta màxima culpa cristiana.
Però un dia, una nit, van sorgir els Quilombos, i entre tots ells, el Sinaí Negre de Palmares, i va néixer, de Palmares, el Moisès Negre, Zumbi. I la llibertat impossible i la identitat prohibida van florir, “en el nom del Déu de tots els noms”, “que fa tota carn, la negra i la blanca, vermelles en la sang”.
Vinguts “del fons de la terra”, “de la carn del flagell”, “de l’exili de la vida”, els Negres van decidir forçar “els nous Albes” i reconquerir Palmares i tornar a Aruanda.
I estant-hi, drets, trencant les moltes cadenes a casa, al carrer, al treball, a l’església, resplendents de negres sota el sol de la Lluita i de l’Esperança.
Cartell del CD que es va gravar posteriorment amb la música de la Missa dos Quilombos
Per escàndol de molts fariseus i per alleujament de molts penedits, la Missa dos Quilombos confessa, davant de Déu i de la Història, aquesta màxima culpa cristiana.
En la música del negre miner Milton i dels seus cantants i músics, ofereix a l’únic Senyor “la feina, les lluites, el martiri del Poble Negre de tots els temps i llocs”.
Com tota veritable Missa, la Missa dos Quilombos és pasqual.
I garanteix al Poble negre la Pau conquerida de la Lliberació. Pels rius de la sang negra, vessada al món. Per la sang de l’Home “sense figura humana” sacrificat pels poders de l’Imperi i del Temple, però ressuscitat de la Ignomínia de la Mort per l’Esperit de Déu, el seu Pare.
Com tota veritable Missa, la Missa dos Quilombos és pasqual: celebra la Mort i la Resurrecció del Poble Negre, en la Mort i la Resurrecció de Crist.
Pedro Tierra i jo, ja hem emparat la nostra paraula, airadament fraterna, amb la Causa dels Pobles indígenes, amb la “Missa de la Terra sense mals”; i empararem ara la mateixa paraula amb la Causa del Poble Negre, amb aquesta Missa dos Quilombos.
Ha arribat el moment de cantar el Quilombo que s’acosta: estem en el moment de celebrar la Missa dos Quilombos, amb rebel esperança, amb tots “els Negres d’Àfrica, els Afros d’Amèrica, els Negres del Món, en Aliança amb tots els pobres de la Terra”.
Pere Casaldàliga. Presentació de la Missa dos Quilombos, 1982
Si voleu escoltar la Missa, podeu accedir aquí:
