“Que en Pere va sembrar és una evidència”. És una de les moltes frases que aquest dilluns al vespre han mostrat ben viu el llegat de Pere Casaldàliga. Dues-centes persones s’han aplegat a Barcelona la vigília de Sant Pere per agrair el mestratge de qui va ser bisbe de São Félix do Araguaia. Amb un encàrrec compartit: el món continua ferit i cal militar en l’esperança.
Pocs líders religiosos aconsegueixen tant de quòrum en la seva predicació. A ningú se li ha fet estrany que aquest dilluns s’hagi parlat del “Regne de Déu” a la plaça del Rei. Una promesa evangèlica que Casaldàliga va perseguir per fer arribar la justícia i la pau per a tothom. I fer-ho “ara i aquí”, com han subratllat els periodistes Antoni Bassas i Mònica Terribas, conductors d’aquest homenatge cívic. Un acte organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Araguaia i la Fundació Pere Casaldàliga que s’ha emès en directe i que es pot recuperar aquí.
Un dels vídeos que s’han projectat durant l’homenatge ha recordat el testament vital del bisbe Pere: “Opteu veritablement pels pobres, opteu per una Església comunitat, de germans i germanes iguals, sense poder”, deia. Desenes de representats d’entitats diverses, amics i companys de militància, des de Catalunya al Mato Grosso, han subratllat el seu estil de vida sobri i coherent. I han descrit “el privilegi” d’haver conegut una persona excepcional. Exemple honest, un referent ètic per als descreguts. Com ha dit el periodista i activista social David Fernández: “Pere Casaldàliga sempre serà l’utopia fèrtil; les coses ben fetes, les de debò, duren per sempre”.
“Moltes gràcies a totes les entitats amigues que heu assumit les causes del Pere com a eina transformadora de tota la societat per la que treballem junts”, ha dit Glòria Casaldàliga, presidenta de la nova Fundació Pere Casaldàliga. “Sabem que vivim temps complexos que la tasca no serà senzilla”, ha apuntat i ha recordat les dificultats que viu el Brasil i la regió de l’Araguaia
S’hi han sumat les veus de l’actor Eduard Fernández, el teòleg i col·laborador de l’Agenda Llatinoamericana Jordi Corominas, l’artista catalano-brasilera Priscila Barbosa, l’activista Arcadi Oliveres, poc abans de la seva mort, passant pel caputxí Michael Moore, l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, la dominica Lucía Caram o l’actriu Núria Valls, entre d’altres amics i companys de Casaldàliga.
Com a religiós, com a bisbe al Brasil, com a poeta universal. Va defensar sempre els drets dels pagesos i dels sense terra. Ho va fer amb sensibilitat poètica, amb tenacitat i també sentit de l’humor. “Als meus catòlics i catòliques de Catalunya: ens hem de prendre l’Església amb una mica de bon humor”, deia. I sobretot, sostingut en l’esperança, eix d’aquest nou homenatge conjunt.
Han assistit a l’homenatge una bona representació dels missioners claretians a Catalunya, amb Joan Soler, de l’Associació Araguaia, el provincial de Sant Pau, Ricard Costa-Jussà, el delegat a Catalunya, Màxim Muñoz, el president de l’ONG Enllaç Solidari, Josep Roca, i la directora del Casal Claret de Vic, Anna Larios. També hi ha hagut representació política, amb l’alcaldessa de Balsareny, poble natal de Casaldàliga, Noèlia Ramírez, i Albert Batlle, regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Així com de familiars de Casaldàliga i de personalitats i entitats amigues, com la teresiana M. Victòria Molins, la delegada de Mans Unides Barcelona, Mireia Angerri, Eudald Vendrell, Miquel Torres i Josep Maria Fisa, president, director i consiliari de Justícia i Pau Barcelona respectivament, Xavier Garí en representació de Cristianisme i Justícia.
L’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Araguaia i la Fundació Pere Casaldàliga retran un homenatge conjunt a Pere Casaldàliga a la ciutat de Barcelona. Tindrà lloc el proper dilluns 28 de juny.
Presentat per Mònica Terribas i Antoni Bassas, comptarà amb la participació dels actors Eduard Fernàndez, Clara Segura i Núria Valls, així com de l’artista catalano-brasilera Priscila Barbosa.
La paraula directa, clara i sempre lúcida de Casaldàliga en serà la principal protagonista, acompanyada al piano pel músic Carles Cases i acaronada per desenes de testimonis que van treballar amb ell i que l’han conegut profundament, tant al nostre país com al Brasil.
Casaldàliga va ser un dels més importants referents en la lluita per la terra i a favor dels Pobles Indígenes de l’Amazònia. D’ençà de la seva mort, el passat 8 d’agost, i degut a la pandèmia, les entitats convocants no havien pogut acomiadar-se d’aquest claretià internacional com haurien volgut. Per això, una vegada les restriccions ho han permès, i coincidint amb la vigília de Sant Pere, es realitzarà aquest acte de record en format presencial i obert a la ciutadania.
Degut a la situació actual, hi haurà limitacions d’aforament, però l’acte complet es podrà seguir en directe per la pàgina web de la Fundació Pere Casaldàliga (www.fperecasaldaliga.org), pel seu compte de Facebook i pel canal de YouTube de l’Ajuntament de Barcelona.
El 26 de març de 2021 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a Pere Casaldàliga “en reconeixement al seu combat permanent contra els abusos de poder i l’explotació, i pel seu ferm compromís a favor de la justícia social, de la igualtat i de la dignitat dels pobles indígenes”.
Amb més o menys lucidesa, amb lògica vital més o menys conseqüent, ja hem descobert la societat feta sistema, dins de l’estructura que ens envolta i condiciona, sota la inevitable sol·licitació de la conjuntura diària.
L’Església, experta en eternitat i menys experta en història, durant segles, moltes vegades, fàcilment només veia persones; o individus, només; o, més dicotòmicament encara, de vegades només veia ànimes …
Sense deixar d’enfrontar mai aquesta globalitat estructural en la qual es forja la història humana i dins la qual esdevé el Regne, hauríem ara redescobrir, compromesament, la persona membre de la societat i protagonista de la història i del Regne.
L’Home -l’home i la dona- és un ésser estructurat i estructurant. La història, el sistema i el Regne el construeixen, però, al seu torn, ell construeix el sistema, la història i el Regne.
A la nostra Amèrica Llatina, per exemple, tan desperta avui convulsivament per al segon alliberament total, dos grans homes marxistes van proclamar, amb les seves paraules i amb la seva vida -i amb la seva mort-, la utopia de l’home nou, el somni incontenible de l’«home matinal»: el Ché i Mariátegui. I a la revista «Amanecer» de març i abril d’aquest any de mort i de Gràcia de 1982 acabo de llegir un fragment del llibre premiat del comandant sandinista, Omar Cabezas, sobre «la mirada de l’home nou» i «l’home nou que és a la muntanya…».
La reflexió i la vivència d’una espiritualitat de l’alliberament, a Amèrica Llatina (al Tercer Món, en el món més en general, penso jo sincerament), han de tenir com a consideració i exigència bàsiques la utopia necessària de l’home nou.
Fa dies que intento delinear, per a mi mateix, els trets fonamentals de l’home nou. I aquest intent és el que ofereixo ara, com una contribució primera al llibre del DEI sobre «Espiritualitat i alliberament a Amèrica Llatina».
Els nostres teòlegs, els nostres sociòlegs, els nostres psicòlegs i els nostres pastoralistes diran la seva paraula major, científicament. I els nostres sants i els nostres màrtirs faran veritat -la fan ja, amb cabalosa efusió- el rostre Llatinoamericà de l’home nou.
Els trets de l’home nou serien, al meu parer:
1. LA LUCIDESA CRÍTICA
Una actitud de crítica «total» davant suposats valors, mitjans de comunicació, consum, estructures, tractats, lleis, codis, conformisme, rutina …
Una actitud d’alerta, insubornable.
La passió per la veritat.
2. LA GRATUÏTAT admirada, enlluernada
La gratuïtat contemplativa, oberta a la transcendència i acollidora de l’Esperit. La gratuïtat de la fe, la vivència de la Gràcia. Viure en estat d’oració.
La capacitat de sorprendre, de descobrir, d’agrair.
Alba cada dia.
La humilitat i la tendresa de la infància evangèlica.
El perdó major, sense mesquineses i sense servilismes.
3. LA LLIBERTAT DESINTERESSADA
Ser pobres per ser lliures davant dels poders i a les seduccions.
La lliure austeritat dels que peregrinen sempre.
Una morigerada vida de combat.
La llibertat total dels que estan disposats a morir pel Regne.
4. LA CREATIVITAT EN FESTA
La creativitat intuïtiva, desembarassada, humorada, lúdica, artística.
Viure en estat d’alegria, de poesia, d’ecologia.
L’afirmació de la autoctonia.
Sense repeticions, sense esquematismes, sense dependències.
5. LA CONFLICTIVITAT ASSUMIDA COM MILITÀNCIA
La passió per la justícia, en esperit de lluita, per la veritable pau.
La tossuderia incansable.
La denúncia profètica.
La política, com a missió i com a servei.
Estar sempre definit, ideològica i vivencialment, de la banda dels més pobres.
La revolució diària.
6. LA FRATERNITAT IGUALITÀRIA
O la igualtat fraterna.
L’ecumenisme, per sobre de races i d’edats i de sexes i de credos.
Conjugar la més generosa comunió amb la salvaguarda de la pròpia identitat ètnica, cultural i personal.
La socialització, sense privilegis.
La real superació, econòmica i social de les classes que hi són, amb vista a l’aparició de la sola classe humana.
7. EL TESTIMONI COHERENT
Ser el que s’és. Parlar del que es creu. Creure el que es predica. Viure el que es proclama. Fins a les últimes conseqüències i en les menudeses diàries.
La disposició habitual per al testimoni del martiri.
8. L’ESPERANÇA UTÒPICA
Històrica i escatològica. Des del avui per al demà. L’esperança creïble dels testimonis i constructors de la resurrecció i de el Regne.
Es tracta d’utopia, la utopia de l’Evangeli. L’home nou no viu només de pa; viu de pa i d’utopia.
Només homes nous poden fer el món nou. Penso que aquests trets corresponen als trets de l’Home Nou Jesús. Així de utòpicament va viure Ell; això va ensenyar a Betlem, a la Muntanya i en la Pasqua; així ens configura treballosament el seu Esperit, vessat en nosaltres.
Publicat en el llibre “Experiència de Déu i passió pel poble. Escrits Pastorals”, el 1983.
Recent Comments