fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Això és el que tenen en comú Bolsonaro, Nespresso i Starbucks

Això és el que tenen en comú Bolsonaro, Nespresso i Starbucks

Això és el que tenen en comú Bolsonaro, Nespresso i Starbucks

“Nespresso i Starbucks compraram café de fazenda com trabalho escravo”.

Com essa manchete, a ONG Repórter Brasil, especializada em trabalho escravo, denunciava em abril deste ano o caso da fazenda Cedro II no estado de Minas Gerais, flagrada com casos de trabalho escravo, continuava vendendo café para a Nestlé e a Starbucks.

A legislação brasileira usa o termo “análogo à condição de escravo” para se referir a situações degradantes de trabalho (sem saneamento, sem alojamento, sem alimentação adequada, sem segurança, etc.), ou por dias de serviço intermináveis e até em situação de privação de liberdade, mesmo que seja alegando endividamento do trabalhador.

Assim, de acordo com o Art. 149 do Código Penal Brasileiro, menter alguém nessas condições é um crime punível com pena de prisão entre dois e oito anos e multa econômica.

A realidade, no entanto, é que o número de trabalhadores sujeitos a essas condições é contado por milhares no Brasil. E não estamos exagerando: de acordo com dados oficiais do Ministério do Trabalho, de 1995 até hoje, no Brasil foram resgatados mais de 50.000 pessoas em condição análoga à de escravo.

Escravos no Araguaia

De 1995 a 2015, no Araguaia, 1.970 trabalhadores foram resgatados em condições análogas às da escravidão. Mas a conta real é certamente muito maior, já que os promotores do Ministério do Trabalho não têm os recursos necessários para realmente fazer um controle exaustivo nesta imensa região da Amazônia.

Destaca o caso de que em uma única fazenda, dedicada à fabricação de álcool, na ciudade de Confresa, onde foram resgatados 1.200 trabalhadores que viviam na escravidão, no que se tornaria a maior operação contra o trabalho escravo no Brasil.

Conforme publicado por Leandro Sakamoto, da Agência Carta Maior. 

“A situação aqui é horrível. Há superlotação das acomodações, que exalam um mau cheiro insuportável. A única água que recebe tratamento é aquela que vai para as caldeiras e não para os trabalhadores. A comida estava estragada, danificada. O caminhão chega jogando a comida no chão.

Pior do que a comida que é dada ao bicho, porque pelo menos tem coxo”.

Humberto Célio Pereira

Auditor fiscal e coordenador do Grupo de Inspeção Móvel. 2005

Precariedad laboral em um contexto de fragilidade

Como explica a Comissão Pastoral da Terra (CPT):

“Tendo em vista as recentes medidas adotadas, como a felixibilização dos direitos dos trabalhadores com a Lei nº 13.467 / 2017 e a liberalização total da terceirização através da Lei nº 13.429 / 2017, a previsão é aumentar o número [de trabalhadores explorados], já que essas medidas fortalecem a posição dos empregadores e pavimentam o caminho para legalizar formas modernas de escravidão ”.

Parece lógico pensar que em um contexto de tal fragilidade, onde ainda temos que falar de trabalho escravo!, promover ou adotar medidas para tornar o mercado de trabalho mais “flexível”, diminuíndo o peso das empresas públicas (que pelo menos garantem que não haverá exploração de seus trabalhadores), etc. representa um grande risco para a multiplicação de situações de escravidão ou, pelo menos, de condições degradantes de trabalho.

Mesmo assim, o governo brasileiro, implementando a sua agenda ultra-liberal, está se movendo de forma constante para a insegurança no trabalho, o que no Brasil significa algo mais do que ter carteira assinada ou não ter.

Conheça mais de Pedro Casaldáliga.

Receba o nosso boletim mensal!
Enviaremos apenas informações do Bispo Casaldáliga, de sua obra e do trabalho nas suas causas

Read more
Aquesta és la ciutat conquerida amb una aixada

Aquesta és la ciutat conquerida amb una aixada

Aquesta és la ciutat conquerida amb una aixada

El Pere va somriure, alegre, però també feia silencis

El Bisbe Pere sempre va sentir intensament la petita ciutat de Serra Nova.

El conflicte de més de 40 anys amb la “Fazenda” Bordom sempre l’ha tingut present. Sempre a la memòria. Fins i tot ara, que ja no pot visitar la comunitat, el seu pensament sempre és amb les famílies de la Bordom.

Després d’haver-lo intentat i del clima de violència que els propietaris de la Bordom van imposar a la gent de l’Araguaia, la seva expropiació total al 2009 va ser una immensa alegria pel Pere.

Vam celebrar el moment a casa seva, amb un dinar senzill però molt emocionant, en memòria de tant patiment i de tanta esperança. El Pere va somriure, alegre, però també feia silencis; com sentint profundament el dolor que havien passat aquelles persones.

Terra per a pocs, amb els recursos de tots

El cop militar del 1964, va suposar, entre d’altres coses, l’inici d’un ambiciós pla militar que pretenia l’ocupació de les terres de l’Amazònia. Sota el lema “ocupar para no entregar”, “a través d’incentius fiscals i de crèdits tous, es va afavorir la instal·lació de grans latifundis. Els propietaris són, en la majoria dels casos, emprenedors del Centre-Sud.”(1). La immensitat de l’Amazònia començava a repartir-se entre els amics de l’exèrcit.

Per tal de garantir i proporcionar la infraestructura bàsica que necessitaven aquests grans propietaris, el poder públic va crear organismes específics per donar suport a aquestes activitats: el Banc de l’Amazònia, la Superintendència de Desenvolupament del Centre Oest (SUDECO) i la Superintendència de Desenvolupament de l’Amazones (SUDAM) (2).

L’eix d’aquesta nova política d’ocupació de l’Amazones es va convertir, doncs, en la concessió d’incentius fiscals generosos i en un crèdit barat per a les empreses interessades en invertir a l’Amazones.

El resultat d’aquesta política va ser l’especulació intensa de les terres, desencadenada amb força durant els anys seixanta, i el foment del desenvolupament agrícola i ramader a gran escala, sense cap tipus de cura mediambiental, que va deixar un rastre de degradació ambiental molt significatiu.

Al mateix temps, l’absència de drets laborals, seguretat social, etc. va condemnar a molts dels treballadors d’aquestes granges a viure en la il·legalitat i la precarietat absoluta: a Mato Grosso encara avui, tenir un contracte formal i un salari mínim és luxe!

L’empresa Bordon va amenaçar de matar-me a mi i al Moura i va incendiar la ciutat. L’assassí s’havia d’esperar a la selva, contractat pel capatàs de la plantació, Benedito Boca-Quente. La “boca calenta” era la del revòlver. Va posar un preu a la meva vida: mil cruzeiros, un revòlver 38 i un bitllet de sortida a voluntat.

Pere Casaldàliga

Intent d’assassinat del bisbe Pere Casaldàliga

El 1972, la granja Bordom va envoltar la ciutat de Serra Nova i va començar a expulsar ocupants i a cremar els seus barracons, amb homes armats. El Pere va anar a Serra Nova a donar suport als agricultors. Mentre estava allà, va decidir anar a la seu de la granja per parlar amb el gerent.

Benedito Boca Quente, treballador agrícola i amb la reputació d’un home valent, sabent que el bisbe aniria a la seu, va contractar un pistoler per matar al Pere. Li va donar un revòlver i diners per fugir. El pistoler s’havia amagat a la selva i observava els passos del Pere Casaldàliga. Hi va passar per davant, però el pistoler no va disparar. L’administrador de la “fazenda” va empal.lidir quan va veure al Pere arribar tranquil.lament.

El pistoler, abans de fugir, va dir a l’equip de pastor el que li havia passat: mentre s’amagava, va començar a recordar que, de petit, la seva mare li va dir que qualsevol que matés un sacerdot aniria a l’infern. Ell, sabent que anava a matar un bisbe, tenia por i va renunciar a l’encàrrec.

L’esperança supera la por

“Serra Nova està situada a les vessants de la Serra do Roncador, a uns 150 km de São Félix. (…) De desembre a abril només arriben a Serra Nova de téco-téco o a cavall. La seva població actual és de 180-200 famílies, que sumen aproximadament 1.400 persones. Igual que a tota la regió, no hi ha llum elèctrica ni aigua corrent. El major problema de Serra Nova avui és la manca de terres de cultiu disponibles per a tota la població “. 1973.

La Companyia Bordom va reclamar efectivament les terres on vivien les famílies de Serra Nova i va començar el conflicte. Per als habitants locals, la qüestió era molt simple: perdre la terra era perdre la seva vida.

Com explica Liebe Lima, de l’Articulació Araguaia Xingu en què participa ANSA, “al maig de 1973 era el moment de preparar el terreny per esperar que les pluges arribessin al setembre i tirar les llavors a terra. Hi havia una necessitat de combatre la fam i la comunitat va prendre la decisió d’afrontar les tanques de la granja de BORDOM amb el risc de ser arrestada i expulsada perquè la llei no era amb elles.

La correlació de forces era molt desigual, però la determinació de quedar se a la terra era més gran que la por a enfrontar-se.

La lluita, tanmateix, va tenir els seus fruits i el 2009 “la Fiscalia Federala Especialitzada (PFE) amb INCRA va certificar la improductivitat de la granja Bordolândia a Mato Grosso. La propietat, de més de 50 mil hectàrees, es troba als municipis de Bom Jesus do Araguaia i Serra Nova Dourada, al nord-est de l’estat. Així doncs, no hi ha obstacles legals per l’expropiació de la propietat, que serà ocupada per unes 700 famílies de treballadors rurals “.

Vols conèixer el Pere Casaldàliga i les seves causes

Subscriu-te al nostre butlletí mensual.
T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Read more
Aquesta és la ciutat conquerida amb una aixada

Perdre la terra, la por de 2.000 famílies

Perdre la terra, la por de 2.000 famílies

A la dècada dels 70, la regió de l’Araguaia era l’escenari de la “colonització” de l’Amazònia. Una política iniciada per la Dictadura Militar del Brasil amb l’objectiu d’ocupar l’Amazònia per tal que no fos envaïda per l’amenaça “comunista”.

La propaganda de l’Estat i els enormes incentius fiscals concedits van donar els seus fruits: grans empreses i terratinents amics dels dictadors van adquirir àrees immenses de selva, sense ni tan sols tenir en compte si hi havia pobles indígenes vivint-hi. No els calia. Centenars de treballadors d’arreu van ser seduïts per traslladar-se al “tresor verd” amb la promesa de terra, d’aliments a dojo i d’una vida millor.

La realitat però, va ser molt diferent de l’esperada: mai es van fer les inversions necessàries per connectar l’Amazònia amb la resta del País, convertint-se en una zona aïllada, distant i pobre. La gent va ser abandonada a la seva sort, i la llei del “38” es va imposar.

Si voleu entendre com va ser aquest procés històric d’ocupació de l’Amazònia, podeu llegir aquest article-resum de la BBC Brasil.

“Cal minimitzar l’acció dels religiosos per evitar la subversió”

Al 1973, el diari O Estado de São Paulo, de gran tirada al Brasil, explicava així com era la situació:

“Mentres els soldats recorrien els poblets d’extrema pobresa, com São Félix do Araguaia, Santa Terezinha, Serra Nova o Pontinópolis, situats enmig de grans latifundis, extreient centenars de dents i ajudant als malalts afectats per la malària, tuberculosi, desnutrició i leishmaniòsi, es podia percebre, en el contacte amb la gent, que molt més que a les malalties, el que tenien era por a perdre la terra.

El panorama urbà es resumeix en petites casas de ciment que fan d’esglèsia o de l’Assemblea de Déu, entre una successió de cabanes de fang sec. En aquest context, degut a l’omissió del poder públic, el capellà té, necessàriament, molts més encàrrecs amb el cos que amb l’esperit. (…)

El també president de la Companhia de Desenvolupament del Mato Grosso i de la Federació d’Agricultura de l’Estat, dies abans, havia anunciat la necessitat de “minimitzar l’acció dels religiosos a la regió, com única mesura, al seu entendre, capaç d’evitar la “subversió”. Però, tot i l’opinió de Muller, el que es va poder constatar va ser un treball absolutament cristià per part dels capellans que assisteixen a les comunitats petites i aïllades” (…) O Estado de São Paulo, 28 d’octubre de 1973.

La detenció de l’equip de Casaldàliga

Aquell mateix any, la policia militar ocupa per primera vegada la prelatura i duu a terme la detenció de l’equip pastoral del bisbe Casaldàliga i la tortura d’Antonio Carlos Moura,col.laborador de la Prelatura. Tres anys després, el conflicte de Casaldàliga amb els terratinents s’accentuava i arribaria a l’assassinat, en mans d’un policia militar, del Pare João Bosco Penido Burnier, en confondre’l amb en Pere.

No seria fins 33 anys després, que el Govern Brasiler va reconèixer l’assassinat del Pare João Bosco com a crim polític.

Vols conèixer el Pere Casaldàliga i les seves causes

Subscriu-te al nostre butlletí mensual.
T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Read more
Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Encetem un nou camí: Catalunya amb Brasil

Des de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga estem vivint amb preocupació l’actual conjuntura política del Brasil. Per això volem unir esforços amb el Bisbe Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia.

L’extrema dreta governa el País des del passat mes de gener i els discursos d’odi cap als grups minoritaris; en favor de la possessió i l’ús d’armes; en contra de la llibertat dels Pobles Indígenes; negacionistes d’un canvi climàtic evident i contra la dignitat de la dona, es comencen a concretar en polítiques que promouen la pobresa, l’exclusió, el racisme i la manca de llibertats.

Veient que l’avanç de l’extrema dreta i, en general de “la política de l’odi”, no és només un problema brasiler, sinó que ens afecta a totes i tots nosaltres de ben a prop, des de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga pensem que és necessari donar un pas endavant en el compromís de defensar les “causes del bisbe Pere” que hem estat assumint des de la nostra fundació al 1989.

Multipliquem l’esperança

Per aquests motius, enguany, volem reforçar els llaços amb l’associació que el bisbe Pere va fundar al Brasil, l’Associação ANSA, de São Félix do Araguaia, per tal de recolzar els projectes i les activitats que duen a terme, dia a dia, de forma concreta, en favor de les persones més vulnerables de la regió de l’Araguaia i en lluita per la democràcia, la justícia, la solidaritat i l’esperança.

Compromisso Araguaia

Nous canals de comunicació

Per això, entre totes/s hem posat en marxa dos nous canals de comunicació, per tal que pugueu conèixer de primera mà quina és la situació al Brasil, quines són les problemàtiques de l’Amazònia, com ha estat i és la tasca del bisbe Casaldàliga en tots aquests any, etc… volem fer-ho des d’allà, sense intermediaris ni grans ONGs: des de Catalunya a l’Araguaia.

Junts/es, amb el Bisbe Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia.

De moment ja ens podeu seguir a Twitter amb l’usuàri: @Casaldaliga_ i al Facebook a la pàgina Casaldàliga-ANSA que acabem de posar en marxa.

Comuniquem-nos!

Recordeu que, a més, sempre ens podeu escriure al correu electrònicaraguaia@pangea.org o venir-nos a veure cada segon i quart dijous de mes, entre les 18h i les 20h, a la seu de Justícia i Pau, al carrer Roger de Llúria, 126, 3er 1era, de Barcelona.

“Sigueu lúcids. Sigueu ferms.
Estigueu units.
Responeu a la persecució amb esperança.
Responeu a la por amb unió.”
Pere Casaldàliga

Coneix Pere Casaldàliga i les seves causes

Reb el nostre butlletí mensual.

T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Read more

Pin It on Pinterest