fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

El matí del 12 d’agost de 2020, el bisbe Pere va ser plantat a l’ombra d’un frondós arbre de Pequi a São Félix do Araguaia.

Pere Casaldàliga ha estat sepultat de la mateixa manera que va viure: humil i pobre.

El seu cos va arribar a São Felix do Araguaia el dia abans i va ser rebut per l’equip pastoral de la Prelatura de São Félix i per tota la gent del poble.

El Poble Xavante s'acomiada de Casaldàliga

El poble Xavante va poder retornar a la seva terra ancestral al 2012, després de més de 50 anys d’exili. La feina de Casaldàliga n’ha estat clau. Fotografia: Associação ANSA

Al llarg d’aquella nit, es van fer diversos homenatges recordant els moments més significatius del seu pas per aquesta terra vermella. Testimonis emotius de tantes persones que van explicar el seu contacte amb la Prelatura i el seu bisbe.

Abans de començar la celebració de comiat d’en Pere, es varen llegir molts missatges que van arribar des de diferents llocs de Brasil i del món.

El grup d’antics agents que van passar per la Prelatura i moltes altres les persones que s’identifiquen amb la “caminhada” d’aquesta església varen oferir un pancarta amb imatges de totes les mans que han construit aquesta església particular de São Félix do Araguaia. 

A les 8 del matí la celebració de la missa va començar amb un cant ritual dels indígenes del poble Xavante i continuà amb la intervenció del  bisbe Adriano Ciocca Vasino, actual bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Els testimonis i les lectures coincideixen a dir que Pere Casaldàliga es va fer treballador amb els treballadors; indígena amb els Pobles Indígenes; i sense-terra amb les milers de camperols sense-terra. 

Al final de la celebració, al voltant del cos d’en Pere Casaldàliga, l’equip que n’ha tingut cura els darrers anys va llegir un missatge de la família agraint-los la feina que han fet i acomiadant-se d’ell.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

Dom Adriano va llegir l’emotiu missatge enviat per Dom Leonardo Ulrich Steiner, el bisbe que va succeir Casaldàliga a São Félix i que ara és arquebisbe de Manaus. Dom Leonardo deia en el seu missatge que en Pere ha estat un profeta, però molt més que un profeta, Casaldàliga ha estat un místic. Les seves paraules no eren només cartes, sinó esperit, perquè van ser generades per la seva profunda trobada amb Jesús i en Jesús amb els pobres.

També es va destacar el missatge enviat per Adolfo Perez Esquivel, Premi Nobel de la pau i amic de Casaldàliga.

Els bisbes de Porto Nacional, Miracema i Palmas, Tucumã i Juína també van participar de la missa-funeral.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

La celebració es va acabar amb un ritual del poble Xavante on expressaven la tristesa de tot aquest Poble en perdre algú que els ha ajudat tant.

Acabada la missa, el cos de Casaldàliga es va traslladar al Cementiri Karajá on va ser sepultat a terra, mirant al Riu Araguaia i amb una creu del Poble Xavante.

Ara, ens queda fer el possible per mantenir viu el llegat de Casaldàliga, mirant de viure segons el que ell ens va ensenyar amb el seu exemple de vida i les seves paraules. 

Descansa en pau, estimat Pere.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

«Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!»

read more
El missatge del Papa als moviments socials

El missatge del Papa als moviments socials

Enmig la pandèmia, el Papa Francesc envia un missatge reivindicatiu clar: cal canviar de sistema; cal que totes i tots estiguem inclosos amb igualtat. Per això, entre d’altres mesures, el Papa demana un salari mínim vital que garanteixi una vida digen per tothom.

read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

read more

Read more
4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

Molts han estat els esdeveniments de comiat i homentages que s’han fet a Pere Casaldàliga. Organitzacions, esglèsies, moviments socials, grups i moltes comunitats han recordat la figura d’en Pere amb molt d’amor.

Tot seguit en citem algunes de les més representatives.

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Enterrament a São Félix do Araguaia

El Centre Comunitari “Tia Irene” va ser testimoni del funeral de Pere Casaldàliga a l’Araguaia. Durant la nit abans, tot el seu poble va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se d’en Pere en una vetlla plena de poesia, música i esperança.

Al dia següent, 12 d’agost, es va realitzar el funeral i, tot seguit, l’enterrament al Cementiri Karajá, vora el Riu Araguaia.

Missa-funeral a Balsareny

Al poble on va néixer en Pere i hi viu bona part de la seva família, a Balsareny, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, es va celebrar la missa-funeral a Catalunya.

A part dels parlaments i records emotius, cal destacar que tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia que representen la vida de Pere Casaldàliga.

Homenatge dels moviments socials

Diversos moviments socials del Brasil que en Pere Casaldàliga va ajudar a crear i, en alguns casos, va liderar, van realitzar un homenatge quan es cumplia un mes del seu traspàs.

Un vídeo amb molts testimonis que parlen del llegat de Casaldàliga en aquell país.

Homenatge des d’Argentina

Coordinats pel Centro Nueva Tierra, un ampli ventall d’organitzacions argentines varen retre també homenatge a Pere Casaldàliga el dia 7 de setembre.

Entre els testimonis, Michael Moore, gran coneixedor de l’obra poètica de Casaldàliga i Gerardo Bassi, responsable del compte de Twitter dedicat a cites de Pere Casaldàliga.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

«Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!»

read more
El missatge del Papa als moviments socials

El missatge del Papa als moviments socials

Enmig la pandèmia, el Papa Francesc envia un missatge reivindicatiu clar: cal canviar de sistema; cal que totes i tots estiguem inclosos amb igualtat. Per això, entre d’altres mesures, el Papa demana un salari mínim vital que garanteixi una vida digen per tothom.

read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

read more

Read more
Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Avui, ja fa un mes que el Tiet Pere ha mort.

No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista.

Un sentiment de tristesa, buidor, orfandat que a mesura que passen els dies, i ja amb una mica més de tranquilitat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present.

I, alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud perquè com diu el bon amic David Fernández “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent, plena…
Tan a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les Causes que es queden i que son més vives que mai. Amb la certesa de que ell continua sent la llum que necessitem en la nostra “caminhada” amb Esperança.

Glòria Casaldàliga
Neboda d’en Pere

Pere Casaldàliga amb Maritxu Ayuso a casa seva a São Félix do Araguaia

Avui fa 30 dies de la teva Pascua, estimat Pere, i jo encara vaig d’orfandat.

Però poc a poc, la buidor es veu acaronada per l’Esperança.
La teva petjada serà llum en el mes profund de la meva vida.
Las teves sandàlies ja consagran el nostre camí, la lluita i la Utopia per un món més just.

Gràcies, Sant Pedro do Araguaia!!!

Maritxu Ayuso
Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Zilda Martins amb en Pere Casaldàliga a São Félix

En Pere, era un gran profeta del poble, un poeta sensible i profund, però sobretot, per mi, era una persona molt divertida, humil, riallera i planera, que sempre em va tractar molt bé i em va animar a fer la meva feina a l’Arxiu de la Prelatura de São Félix.

Avui, sento falta de la seva presència. Em sento una mica més “perduda” davant les dificultats. Però, miraré de continuar posant en pràctica tot el que em va ensenyar. Sé que és difícil i que només persones amb la valentia i la fé d’en Pere ho poden aconseguir com ell ho va fer, però segur que ell em continuará animant i donant forces.

Zilda Martins
Responsable Arxiu Prelatura de 2013 a 2017

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

«Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!»

read more
El missatge del Papa als moviments socials

El missatge del Papa als moviments socials

Enmig la pandèmia, el Papa Francesc envia un missatge reivindicatiu clar: cal canviar de sistema; cal que totes i tots estiguem inclosos amb igualtat. Per això, entre d’altres mesures, el Papa demana un salari mínim vital que garanteixi una vida digen per tothom.

read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

read more

Read more
El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

8 de Septiembre de 2020

La vida de Pedro Casaldáliga

El impacto de la muerte de Casaldáliga (Pere, dom Pedro, Pedro), ha sido enorme, impresionante, no solo en ambientes eclesiales, y esto merece reflexión.

Es asombroso que aquel joven de Balsareny que ingresó en el seminario de Vic y luego en los Misioneros Cordimarianos-Claretianos, en pleno ambiente de franquismo y de Iglesia de cristiandad preconciliar, al ir al Brasil se haya convertido en un Santo Padre de la Iglesia de los pobres y profeta de la liberación.

Velatorio de Casaldàliga en el Santuario de los Mártires de la "Caminhada", en su Prelatura del Araguaia

Casaldáliga murió en una ciudad cercana a São Paulo y sus restos fueron llevados hasta su pueblo de São Félix do Araguaia. Por el camino, su cuerpo fue velado por centenares de personas de su Prelatura que quisieron darle el último adiós. Foto: Dagmar Talga.

¿De dónde sacó fuerzas Casaldàliga para trabajar pastoralmente en São Félix de Araguaia con los tapirapé y xavantes, defender a los posseiros contra los latifundistas, impulsar organizaciones cívicas y eclesiales en Brasil y toda América latina, criticar al Imperio del Norte y decirle a Pedro que deje la curia, desmantele el sinedrio, la muralla y abandone las filacterias? ¿Cómo tuvo libertad profética para maldecir las cercas y las propiedades privadas que esclavizan la tierra y a los seres humanos? ¿Quién le hizo resistir las amenazas de muerte de los poderosos y las críticas, sospechas y vetos de sus hermanos de báculo y mitra?

¿Cómo pudo sobrellevar la pobreza, los largos viajes en autobús, la soledad y las limitaciones finales del hermano Parkinson, mientras su corazón estaba alegre y lleno de nombres? ¿De dónde nació su esperanza de que, aunque seamos combatientes derrotados, nuestra causa es invencible, caminamos hacia la Tierra sin males, hacia la utopía, hacia la Esperanza con mayúscula?

En las despedidas de Casaldáliga estuvieron presentes los símbolos de su vida a favor de los trabajadores rurales y los Pueblos Indiígenas

En las despedidas a Pedro Casaldáliga estuvieron muy presentes los símbolos que representan sus causas a favor de los trabajadores rurales, los Pueblos Indígenas y contra la propiedad excluyente. Foto: Dagmar Talga.

No murió de pie como un árbol, sino en la cama, sin casi poder hablar y totalmente dependiente de los demás, sin tener nada, no llevar nada y no poder nada.

Estamos ante una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto? Afortunadamente sus poesías nos ofrecen la clave hermenéutica de su vida.

No son poesías simplemente estéticas, sino místicas, como las de Juan de la Cruz, que nos abren al Misterio último, a un Tú, un Tú con el que posee una relación no meramente individual y religiosa, sino histórica, que le lleva a subir y bajar del Monte Carmelo, a escuchar el Viento del Espíritu en la calle.

Página del libro "El tiempo y la espera" de Pedro Casaldáliga

«El tiempo y la espera» es uno de los libros de poesía que Casaldáliga dedica: “A los pobres, a los mártires, a los contemplativos, a los militantes y a los teólogos de la liberación, por quienes y con quienes -por Él, con Él y en Él- el tiempo se hace cristiano y la espera esperanzada”.

Este Tú es Jesús de Nazaret, versión de Dios en pequeñez humana, hecho hombre en el vientre de María y clase en el taller de José. Para Casaldàliga, Jesús de Nazaret es su fuerza y su fracaso, su herencia y su pobreza, su muerte y su vida. Es el Jesús de la gruta de Belén y de los pastores, de las bienaventuranzas, de los pobres y pequeños, de las fieles mujeres, de la pasión y la cruz, el Jesús del Reino, del amor hecho comida.

Este Jesús es piedra de escándalo y piedra angular, como lo son los pobres; es el libertador total, asesinado por el Templo y por el Imperio, pero cuyo sepulcro vacío, como los sepulcros del pueblo masacrado, anuncia la mañana de la Pascua. Para Casaldàliga solo hay dos absolutos: Dios y el hambre, donde hay pan, allí está Dios.

Al obispo de São Félix siempre le impactaba el capítulo 21 del evangelio de Juan, en el que veía como una síntesis de su vida: la pesca abundante en el lago de Tiberíades luego del fracaso de la noche oscura, mientras en la orilla un personaje misterioso le invita a almorzar y pregunta a Pedro si le ama: «Jesús de Nazaret, hijo y hermano,/ viviente en Dios y pan en nuestra mano,/ camino y compañero de jornada,/ Libertador total de nuestra vida/ que vienes junto al mar, con la alborada,/ las brasas y las llagas encendidas».

Pedro Casaldáliga en el Río Araguaia

«En la alborada pascual de la resurrección, junto a la orilla, hay Alguien que le espera con los brazos abiertos para compartir el pan”.

Ahora, finalmente, Casaldàliga yace enterrado junto al río Araguaia, un río que simboliza el Mar Rojo, el Jordán y el lago de Tiberíades. Y en la alborada pascual de la resurrección, junto a la orilla, hay Alguien que le espera con los brazos abiertos para compartir el pan. Y quizás una garza blanca vela su tumba. El misterio de la vida de Casaldàliga finalmente se nos desvela. Los pobres le enseñaron a leer el evangelio.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

«Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!»

read more
El missatge del Papa als moviments socials

El missatge del Papa als moviments socials

Enmig la pandèmia, el Papa Francesc envia un missatge reivindicatiu clar: cal canviar de sistema; cal que totes i tots estiguem inclosos amb igualtat. Per això, entre d’altres mesures, el Papa demana un salari mínim vital que garanteixi una vida digen per tothom.

read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

read more

Read more
Així va ser el comiat de Casaldàliga al seu poble natal

Així va ser el comiat de Casaldàliga al seu poble natal

Així va ser el comiat de Casaldàliga al seu poble natal

24 de agosto de 2020

La vida de Pedro Casaldáliga

El día 8 de agosto de 2020 falleció a los 92 años de edad Pedro Casaldáliga. Sus últimos días fueron en el hospital de la Santa Casa de la ciudad de Batatais, cerca de São Paulo, donde había sido trasladado desde São Félix do Araguaia por problemas pulmonares. La noticia dió la vuelta a todo el mundo, y las muestras de condolencia y las reseñas sobre su perfil biográfico y, sobre todo, sobre sus causas, ocuparon los medios de información.

Al día siguiente, domingo, mientras en la capilla del Centro Universitario claretiano de Batatais tenía lugar la primera misa de su funeral brasileño, en su ciudad natal, Balsareny, en Cataluña, se producía una concentración espontánea en la plaza Ricard Viñas, delante de la Casa del Lechero, la casa natal del obispo y donde aún hoy viven sus hermanas.

Concentració davant la casa natal de Casaldàliga a Balsareny

Con mascarillas y respetando la distancia, cientos de personas testimoniaron su dolor y transmitieron su estimación a la familia Casaldáliga, encabezada por las hermanas del fallecido, Carmen y María, y por sus sobrinas.

El grupo cultural de los “Rapsodas de los Pastorets” recitaron dos poemas de Pedro (Retorno Pairal y Castillo de Balsareny); después, Martina Ruiz interpretó al violonchelo el clásico de Pau Casals “El cant dels ocells” (el canto de los pájaros) y los asistentes al acto cantaron el “Virolai” tras un minuto de silencio y reflexión.

El acto, breve y emotivo, lo cerró Anna Casaldáliga, sobrina del obispo, que dio las gracias en nombre de la familia y pidió seguir trabajando por las causas de Pedro Casaldáliga. Los presentes respondieron con un aplauso muy largo.

Concentració espontània davant la casa natal de Pere Casaldàliga el dia del seu traspàs

Al día siguiente, los restos del obispo fueron trasladadas de Batatais hasta São Félix do Araguaia, pasando por el santuario de los mártires “da caminhada”, en la ciudad de Ribeirão Cascalheira, ya en el Estado del Mato Grosso, en medio de emotivas muestras de duelo por parte de la población.

El miércoles 12 de agosto, Casaldáliga fue sepultado en el cementerio de los indios Karajá, en las orillas del río Araguaia.

Pocos días después, en Balsareny, el día 15, en un oficio austero y a la vez acogedor, pensado por la familia Casaldáliga, grupos de voluntarios de la Comisión Pere Casaldàliga, la organización Balsareny Educa y otras entidades locales, con la colaboración del Ayuntamiento, celebraron una misa-funeral en recuerdo de Pedro.

Como el interior de la iglesia tiene un espacio limitado debido a las restricciones sanitarias, los bancos habitualmente utilizados se pusieron en el exterior de la plaza, junto a un gran número de sillas, que los asistentes llenaron; también se instaló un equipo de megafonía para que la gente de la plaza pudiera oír bien todo lo que se decía en el templo, ya que hubo parlamentos muy profundos, emotivos e interesantes.

Tanto en el altar como en el exterior de la iglesia se pusieron, además de un retrato de Pedro Casaldáliga, varios elementos cargados de simbología que puedes conocer haciendo “click” sobre los círculos con el “+” de la fotografía:

El oficio fue presidido por Joan Soler, claretiano de la ciudad de Vic, presidente de la Asociación Araguaia con el Obispo Casaldáliga y amigo personal Pedro; acompañado por el rector de Balsareny, Antoni Bonet y doce sacerdotes más del obispado de Solsona y compañeros claretianos.

La parte musical corrió a cargo del pianista Carles Casas, de estirpe balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia, de la que interpretó fragmentos, acompañado de Sveta Trushka al violonchelo y Teresa Noguerón al clarinete. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida por Marc Comabella, además de varios cantos de la misa, interpretó al final la canción Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny más de mil años’, y el Virolai .

Música del compositor Carles Cases, que ha dedicat diverses obres a Casaldàliga i l'ha visitat a l'Araguaia

La misa había comenzado con una introducción a cargo de Gloria Casaldáliga Riera, que leyó este poema de Pedro Casaldáliga:

Yo moriré de pie, como los árboles:
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.

Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.

De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Entre las muchas cosas que se dijeron, destacamos, de las palabras de Juan Soler, que el amor que Pedro fue sembrando a lo largo de su camino lo inmortaliza. También citó las palabras que una mujer de la comunidad de los Karajá dirigía a Casaldáliga:

Amaste mi tierra y me enseñaste a mirarla con unos ojos nuevos. Siempre estuviste al lado de los más débiles y ahora descansas en el cementerio de los indios Karajá, junto a mis antepasados. Ya eres inmortal y espero reencontrarte allá arriba, en las estrellas.

Mujer del Pueblo Indígena Karajá

Les germanes de Pere Casaldàliga, Carme i Maria, a la missa-funeral de Balsareny

I del parlamento de Cristina Casaldáliga, esta reflexión:

«Nos consuela que, como querías, has podido morir con la gente que tanto amas y que tanto te ha querido. A pesar de la distancia, siempre has estado muy cerca de nosotros. Nunca te olvidaste de felicitar los santos y cumpleaños y estar pendiente de tu madre, de tus hermanos, de las niñas, del resto de familia, del pueblo y del país. También nos ponías deberes: ir a visitar la Virgen del Castillo, Montserrat, y no descuidéis nunca la casa solariega de Candàliga. Como buen hijo de Balsareny, has sido un arriero incansable de la esperanza. Continuaremos apoyando tus CAUSAS, que hoy tienen más vigencia que nunca, y persistiremos en esta esperanza».

Se repartieron recordatorios donde estaba el epitafio que él quiso que constara en su tumba: «Para descansar / yo sólo quiero / esta cruz de madera / con lluvia y sol, / estos siete palmos / y la Resurrección ! »; también estaba la foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia y frases del obispo Pedro sobre sus causas.

Recordatòria de la Missa-Funeral per Pere Casaldàliga a Balsareny

Entre los asistentes que participaron en la despedida estaban Francesc Escribano, amigo de la familia y autor de la biografía del obispo, Descalzo sobre la tierra roja, y la periodista Mònica Terribas.

También estaban presentes el consejero de Exteriores del Gobierno de Cataluña, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortés, ex alcaldesa de Sallent, el presidente del PDECat, David Bonvehí, y el ex presidente de Justicia y Paz, Arcadi Oliveres, entre otras personalidades del mundo de la política , la cultura y el activismo social.

Publicación de la Revista Sarment, del Círculo Cultural de Balsareny.

SUBSCRIBA EL BOLETÍN

Conozca a Pedro Casaldáliga
y sus Causas

.

MÁS RECIENTES

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

«Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!»

read more
El missatge del Papa als moviments socials

El missatge del Papa als moviments socials

Enmig la pandèmia, el Papa Francesc envia un missatge reivindicatiu clar: cal canviar de sistema; cal que totes i tots estiguem inclosos amb igualtat. Per això, entre d’altres mesures, el Papa demana un salari mínim vital que garanteixi una vida digen per tothom.

read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

read more

Read more

Pin It on Pinterest