La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.
Per això les cartes del Vaticà eren a la cuina de Casaldàliga
Per això les cartes del Vaticà eren a la cuina de Casaldàliga
Viure o freqüentar la casa d’un bisbe sense abans haver tingut massa contacte amb l’Església és descobrir que hi ha un món paral·lel passant al costat del nostre, al dels “civils”. Si aquest bisbe es diu Pere Casaldàliga i la casa està en un poblet de l’Amazònia brasilera, els dies acaben sent una sorpresa rere l’altra. Com a mínim.
5 de novembre de 2019
La vida de Pere Casaldàliga
A casa de Pere arriben moltes comunicacions. Cada matí, el Paulinho, ajudant de la Prelatura, portava les correspondències més variades: cartes de tota mena, revistes, llibres, diaris, futlletons…
El Pere està subscrit a un munt de publicacions, del Brasil i d’arreu, sempre “ligado” (connectat) a la informació i atent al que passa al seu voltant.
El Paulinho també s’endu a l’oficineta de Correus de São Félix totes les cartes que el Pere li va deixant al primer calaix del rebedor. És el ritual diari, perfectamente sincronitzat, de molts anys d’anades i vingudes de Correus: la caixa postal 05, la caixa “do bispo Pedro”, desborda a la petita oficina de correus de São Félix do Araguaia com cap altra.
Ser comunicació … vaticana
No és cap secret que en Pere Casaldàliga sempre ha dit que de no haver estat bisbe, li hauria agradat ser periodista. El Pere sempre ha tingut molt clar que explicar quina era la situació de la gent; donar a conèixer el què succeeix a l’Araguaia i mantenir-se en constant “comunió” comunicativa formava part de la seva vocació.
Per això, la seva obra escrita inclou més de 20 títols, de prosa i poesia, i ha respòs a centenars d’entrevistes. Cada any, a més el Pere enviava sovint les sevs “Cartes Circulars”, tant al seu equip de la Prelatura com als amics i amigues de l’estranger, per tal de mantenir-los informats de com anaven les coses.
«Creo que escribir ha sido siempre una especie de carisma mío. Me gusta, me sale, necesito ejercitarlo. Creo en la Palabra de Dios y en nuestras palabras para comunicar la Buena Nueva. Siempre me ha parecido el escribir un don apostólico y yo se lo he agradecido a Dios desde mis años de seminario y en mis tiempos de cura joven.»
Però d’entre totes aquests futlletons, llibres, revistes i cartes, de tant en tant, arribaven unes que a mi em cridaven especialment l’atenció (com no!): les que portaven el segell del Vaticà al sobre.
Poc acostumats com estem a rebre cartes que no siguin del banc o d’hisenda, volent-ho o no, una carta amb el logotip de la Ciutat del Vaticà desperta curiositat…durava poc.
Els secrets pontificis al “suru” de la cuina
Assegut a la taula de fusta fosca del pati interior de casa seva, en Pere anava obrint parsiminosament cadascuna de les correspondències: les que requerien resposta a una pila; les que eren per l’Arxiu en un altre; les que volien una lectura més llarga en un altre … tot en ordre.
En acabar, aquella figura prima, amb pantalons de pana a 35 graus, camisa i “chinelos” (xancletes), s’aixecava, agafava una xinxeta i enganxava els documents o futlletons que ell creia que eren d’interès de tots al quadre dels avisos de suro, entre la porta d’entrada a casa i la cuina. Tot el que havia de saber-se, comunicats i cartes del Vaticà incloses.
L’any 2003, en complir 75 anys, Pere Casaldàliga va presentar la seva renúncia com a bisbe, com suggereix en Dret Canònic. El que va succeir després van ser moments tensos, d’incertesa sobre quina seria la línia del nou bisbe. Substituir Casaldàliga després de 30 anys era un desafiament important! Es va demanar per activa i per passiva, que el Vaticà escoltés a l’equip que estava treballant a la regió abans de decidir…imposible. Què passaria amb el treball de Casaldàliga? A qui ens enviarien. Angoixava.
En aquest context, va arribar una carta particular que portava el segell pompós (i morbós) de “secreto pontifício”. La carta esperada on s’anunciaria el nom del nou bisbe: no havien passat ni 10 minuts i el “secretum” s’havia revelat: la carta on es comunicava el nom del nou bisbe de la Prelatura, ja estava gaudint del panell de suro de la cuina i de la lectura de qualsevol dels que freqüentàvem casa: o és que, després de tot, saber qui seria el seu nou bisbe no és d’interès de tot el poble?
El “secret pontifici” comunitàriament millor guardat; la consagració episcopal radicalment “partilhada” amb el poble.
SUBSCRIBA EL BOLETÍN
Conozca a Pedro Casaldáliga y sus causas en la Amazonía
POTSER US INTERESSARÁ
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra
Eunice Dias de Paula: “Encara és molt habitual sentir que si no fos per en Pere i la Prelatura, aquest lloc nostre ja no existiria”.
Descobreix el testimoni de Eunice Dias de Paula, col·laboradora de Casaldàliga i indigenista, que va conviure amb el bisbe durant més de 40 anys. Coneix de primera mà la seva dedicació i compromís en la defensa dels drets humans i les comunitats indígenes. Una visió única sobre la vida i obra de Pere Casaldàliga.
Casaldàliga: Què és l’espiritualitat? Com ha de ser la nostra espiritualitat?
Descobreix l’espiritualitat de l’alliberament de la mà de Pere Casaldàliga. Una reflexió profunda sobre el seguiment de Jesús i sobre com ha de ser la nostra espiritualitat. Endinsa’t en aquesta obra inspiradora.
Recent Comments