fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
4 raons que expliquen la destrucció de l’Amazònia

4 raons que expliquen la destrucció de l’Amazònia

4 raons que expliquen la destrucció de l’Amazònia

1 de novembre de 2020

Les Causes de Pere Casaldàliga

A mitjans de l’any passat esclatava la notícia: l’Amazònia està patint una onada d’incendis sense precedents.

Al telenotícies, als diaris i als portals d’internet circulaven fotografies impactants dels focs arrassant aquesta part de Món.

Moltes ONGs també se’n feien ressó, aquí i allà, i van exigien mesures per parar aquest crim ambiental contra la Humanitat.

Incendi en un dels assentaments on treballem a l’Araguaia. Fotografia: Associação ANSA

La realitat, però, és que fa molts anys que l’Amazònia crema a taxes insuportables.

Fa molt de temps que les famílies de camperols que viviu en aquest racó de món, venen denunciant que la destrucció de la selva afecta les collites, la salut i les possibilitats d’alimentar-nos.

Al 2019 però (i anem pel mateix camí aquest 2020), l’Amazònia va cremar com feia dècades. La destrucció d’aquest bioma fonamental va arribar a límits insospitables.

Per què? Què ha passat en aquesta regió de l’Araguaia? Com és que es crema tant? Us en donem les claus!

 

1. L’escenari perfecte

 

La regió de la Prelatura de São Félix do Araguaia ocupa una superfície aproximada de 150.000 km2 dins l’Amazònia Legal, al nord-est de l’estat de Mato Grosso, a aproximadament 1.200 Km al nord de la capital del Brasil, Brasília.

El primer element que hem de considerar per entendre els incendis són, doncs, “les distàncies”: l’espai ocupat per la Prelatura de São Félix do Araguaia és més gran que tota Grècia, o tota Nicaragua.

La regió de l’Araguaia es troba a l’extrem sud de l’Amazònia Legal brasilera, a 1.200 Km de Brasília

En aquesta regió tenim el privilegi de presenciar una rica transició de biomes: del Cerrado, el bioma més ric del món, a l’Amazònia. Aquest fet, confereix una diversitat única de formes de vida vegetals i animals, que s’estén des de les sabanes del Cerrado a la densa selva amazònica.

La característica geogràfica més “marcant”, però, és que aquesta regió està situada entre dos dels grans rius d’Amèrica Llatina: el riu Araguaia i el riu Xingu, que desemboquen a l’Amazones.

També té en els seus límits dos grans i llegendàries terres indígenes i de protecció ambiental: el Parc Indígena del Xingu, a l’oest i l’Illa del Bananal, a l’est.

Aquesta configuració fa que la regió tingui poques vies d’accés,  moltes de les quals es troben en condicions precàries.

La carretera principal és l’anomenada BR-158, que travessa la regió de nord a sud i que encara té més de 200 km sense asfaltar. Això fa que, aquí, viatjar a qualsevol ciutat de més 50 mil habitants vol dir fer entre 15 i 24 hores d’autobús.

Vista aèrea del poble de São Félix do Araguaia.

Es tracta d’una regió poc poblada, doncs al 2010 (últim cens oficial) hi vivien 125.271 persones. Cap dels 15 municipis que formen l’àrea de la Prelatura de São Félix do Araguaia supera els 35 mil habitants. En ells, el 43% de la població viu al camp.

D’una banda, la ciutat de Confresa, amb 30.000 habitants, i de l’altra, el poblet de Serra Nova Dourada, amb 1.365, són els municipis més gran i més petit respectivament.

Cal entendre doncs l’Amazònia com una enorme extensió de terra, on els pobles estan separats per grans distàncies i on les vies d’accés són molt precàries.

2. El material inflamable

 

Aqui a l’Araguaia, el principal sector econòmic són els serveis, que representen la meitat de l’economia regional. L’altra economia important és la producció agrícola.

Els serveis inclouen activitats com el comerç, la construcció i les relacionades amb l’administració pública.

La producció al camp es redueix, però, a la ramaderia extensiva i a la producció de soja a gran escala. Es tracta de les dues úniques cadenes productives estructurades a la regió.

De fet, una de les peculiaritats de l’ocupació del territori a l’Araguaia i, en general a tota l’Amazònia, és la relació entre la població humana i el ramat de bestiar: Aquí hi ha 22 caps de bestiar per cada persona.

A l’Amazònia hi ha 53 milions d’hectàreas dedicades a la ramaderia: una àrea equivalent a tota França.

Certament, hi ha una estreta causalitat entre la baixa densitat de població i el pes del bestiar: la ramaderia extensiva necessita grans territoris per desenvolupar-se, amb mà d’obra escassa i no qualificada, de manera que es generin processos d’acumulació de capital limitats en relació amb l’espai ocupat.

El resultat són baixes taxes de densitat de població i desenvolupament humà en comparació amb altres regions amb una economia més avançada i diversificada.

Aquest model econòmic va ser construit sobre la base d’una forta política d’incentius fiscals que pretenia la instal.lació de grans projectes agrícoles a l’Amazònia i que es va començar a promoure sistemàticament a la dècada de 1960…i que s’ha reforçat en les darreres dècades.

Al mateix temps, les polítiques públiques dirigides a les petites explotacions i als petits camperols han prioritzat el mateix model productiu que les grans explotacions: s’ha animat i recolzat (via subvencions i/o crèdtis “tous”), la deforestació i la ramaderia extensiva.

El model econòmic que els poderos ha escollit per a la regió duu desenvolupant-se fa 60 anys: primer, recolzat i finançat per la dictadura militar i executat pel latifundi; i en les darreres dècades, facilitat per grans empreses transnacionals, el finançament públic (de nou) i l’escassetat de polítiques realistes dirigides a l’agricultura familiar.

3. El combustible més eficaç

 

Al mateix temps que l’activitat ramadera ha augmentat exponencialment durant els últims 15 anys (concretament en 15 milions de caps de bestiar més), hi ha una presència creixent d’agricultura industrial a gran escala a la regió. La soja és el principal cultiu, que ocupa gairebé el 80% del total d’àrees agrícoles de la regió i es concentra principalment al municipi veí de Querência.

Per la collita d’aquest 2020, es calcula que es recolliran 34 milions de tones de soja, d’un total de 9,82 milions d’hectàres plantades, només a l’Estat del Mato Grosso: 3 Catalunyes senceres… sense un arbre, plantades de soja.

Al Brasil hi ha 36 milions d’hectàreas de terra plantades amb soja: l’equivalent a tota Alemanya, sense un arbre i amb un únic cultiu.

Vídeo de la carretera que recorre la regió de l’Araguaia on es poden veure els camps de soja. Vídeo: Associació ANSA

La relació és molt clara i no admet massa discussió: el model agroindustrial és la principal causa de la destrucció ambiental de l’Amazònia.

Per poder plantar gans camps de soja o per criar bestiar, el primer que es fa es cremar la selva, doncs amb els arbres destruits pel foc és molt més fàcil començar a preparar la terra per la soja.

D’aquesta manera, cada any, enormes porcions de selva són intencionadament cremades per tal de -com diuen aquí-, “obrir noves àreas” per l’agricultura industrial, de gran escala, destinada a l’exportació i controlada pel gran capital.

4. El piròman

 

En el marc d’aquest escenari que vivim, hi hem d’afegir les declaracions i polítiques que s’estan duent a terme en el nou govern de Bolsonaro.

I és que al Brasil l’extrema dreta és al poder des de gener de 2019 i ha engegat una sèrie d’accions destinades a acabar amb la (ja minça) política ambiental, de suport als petits camperols o als Pobles Indígenes i dissenyada per afavorir als grans productors de soja i de bestiar.

La feina que s’havia aconseguit fer en els darrers 40 anys, de conscienciació; de mirar de diversificar la producció; de garantir la Sobirania Alimentaria de les famílies del camp; de re-plantar zones de selva que havien estat desforestades, etc, està seriosament amenaçada.

Bolsonaro està eliminant els mecanismes financers que ajudaven a la preservació de l’Amazònia, desmantellant els orgamismes públics que es dediquen a la vigilància ambiental, fent declaracions que animen a la deforestació i recolzant obertament als grans terratinents.

Així doncs, si sobre una història caracteritzada per la distribució desigual de terres, per l’escassa presència de l’estat i per la implantació d’un model productiu basat en la monocultura de la soja i la ramaderia extensiva a la selva, hi sumem un discurs institucional que exalta als grans productors i nega la destrucció de l’Amazònia, una retallada dràstica de fons públics per l’agricultura familiar i un recolzament financer generós a la indústria agropecuaria, tenim el còctel perfecte per què es provoquin i quedin sense càstig els incendis massius que estan destruïnt l’Amazònia.

Raul Vico, Associació ANSA i Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.

read more
Àudio: entrevista a Casaldàliga

Àudio: entrevista a Casaldàliga

Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...

read more
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.

read more

Read more
“L’agronegoci està disposat a posar en risc de mort milions de persones”

“L’agronegoci està disposat a posar en risc de mort milions de persones”

“L’agronegoci està disposat a posar en risc de mort milions de persones”

El coronavirus manté al món en estat de xoc. En lloc de combatre les causes estructurals de la pandèmia, els governs s’estan centrant només en mesures d’emergència.

31 de març de 2020

Les Causes de Pere Casaldàliga

Conversem amb Rob Wallace sobre els perills del COVID-19, la responsabilitat dels agronegocis i les solucions sostenibles per combatre les malalties infeccioses. Wallace és biòleg evolutiu i fitogeògraf per a la salut pública als Estats Units. Ha treballant sobre diversos aspectes de les noves pandèmies durant 25 anys i és l’autor del llibre Big Farms Make Big Flu (Grans granges fan grans grips, en català).

Com de perillós és el coronavirus?

Depèn d’on et trobis en el moment del brot local de COVID-19: nivell inicial, nivell màxim, tardà. També depèn del tipus resposta que estiguin donant les institucions de salut pública a la teva regió. De quines són les seves dades demogràfiques, quants anys tens, si estàs immunològicament sa en el moment del contagi, o quina és la teva salut subjacent. També pots ser una persona no diagnosticable per la teva immunogenètica, la genètica subjacent que et dona una resposta immune al virus, i es possible que el virus no presente símptomes.

Aleshores, tot aquest rebombori al voltant del virus és només una estratègia per espantar les persones?

No, certament no. El COVID-19 registrava una taxa de letalitat o d’estadístiques de mort pel virus (CFR –Case Fatality Rate-) d’entre 2 i 4% al començament del brot a Wuhan. Fora de Wuhan, el CFR sembla caure més o menys a l’1% i fins i tot per sota, però també sembla augmentar en punts aquí i allà, fins i tot en llocs d’Itàlia i els Estats Units. El seu rang no sembla molt elevat en comparació amb, per exemple, la Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS) al 10%; la grip de 1918, 5-20%; la grip aviar H5N1, el 60%; i, en alguns punts, l’Ebola, el 90%. Però certament, supera el 0,1% de CFR de la incidència de la grip estacional. No obstant això, el perill no és només una qüestió de taxa de mortalitat, sinó que també hem d’afrontar el que s’anomena penetració de la taxa d’atac comunitari: quina penetració té el brot entre el conjunt de la població mundial.

Pots ser més específic?

La xarxa global de viatges té una connectivitat rècord. Sense vacunes ni antivírics específics per al coronavirus ni cap immunitat en aquests moments, fins i tot un virus amb només un 1% de mortalitat pot suposar un perill considerable. Amb un període d’incubació de fins a dues setmanes i cada vegada més evidències que hi ha transmissió abans de la malaltia –abans que sapiguem que les persones estan infectades–, pocs llocs estarien lliures d’infecció. Si, per exemple, COVID-19 registra un 1% de víctimes mortals, el procés d’infecció de quatre mil milions de persones suposarà 40 milions de morts. Una petita proporció d’un gran nombre pot representar un gran nombre.

Aquestes son dades alarmants tenint en compte que la virulència del patogen es considerablement menor…

Absolutament, i només estem al començament del brot. És important comprendre que moltes infeccions noves canvien en el transcurs de les epidèmies. La infectivitat, la virulència o ambdues poden atenuar-se. D’altra banda, altres brots augmenten en virulència. La primera onada de la pandèmia de grip, la primavera de 1918, va ser una infecció relativament lleu. Van ser la segona i tercera onada d’aquell hivern i fins al 1919 les que van matar milions de persones.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

Però els epidemiòlegs escèptics sostenen que hi ha menys persones infectades i mortes pel coronavirus que per la grip estacional típica. Què en penses?

Seria el primer a celebrar-ho si aquest brot demostra ser un fracàs. Però aquests esforços per descartar COVID-19 com un possible perill, citant altres malalties mortals -especialment la grip-, són un recurs retòric mal utilitzat per parlar de la preocupació sobre el coronavirus. 

“El COVID-19 només està començant el seu viatge epidemiològic, i a diferència de la grip, no tenim vacuna ni immunitat col·lectiva per frenar la infecció i protegir les poblacions més vulnerables”

Llavors, la comparació amb la grip estacional coixeja?

Té poc sentit comparar dos patògens en diferents moments de les seves corbes de desenvolupament. Sí, la grip estacional infecta molts milions a tot el món, matant, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins a 650.000 persones a l’any. El COVID-19, no obstant això, només està començant el seu viatge epidemiològic, i a diferència de la grip, no tenim vacuna ni immunitat col·lectiva per frenar la infecció i protegir les poblacions més vulnerables.

Fins i tot, si la comparació és enganyosa, tots dos virus pertanyen al grup específic ARN, tots dos afecten l’àrea de la boca i la gola i, a vegades, també els pulmons. Tots dos són bastant contagiosos.

Aquestes són similituds superficials que no tenen en compte una diferència important entre els dos patògens. Sabem molt sobre la dinàmica de la grip. Sabem molt poc sobre COVID-19, que està ple d’incògnites. De fet, hi ha molta informació del comportament del COVID-19 que es no coneixerem fins que el brot es desenvolupi per complet. Al mateix temps, és important comprendre que no es tracta de COVID-19 versus grip estacional. És el COVID-19 i la grip. El fet de l’aparició de múltiples infeccions capaces de convertir-se en una pandèmia, atacant les poblacions de manera combinada, hauria de ser la preocupació principal i central.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

Has estat investigant epidèmies i les seves causes durant diversos anys. En el teu llibre ‘Big Farms Make Big Flu’ intentes establir connexions entre les pràctiques agrícoles industrials, l’agricultura orgànica i l’epidemiologia viral. Quines són?

El veritable perill de cada nou brot és el fracàs, o millor dit, la negativa voluntària a intentar comprendre que cada nou COVID-19 no és un incident aïllat. L’augment de l’aparició de virus està estretament relacionat amb la producció d’aliments i la rendibilitat de les corporacions multinacionals. Qualsevol que pretengui comprendre per què els virus s’estan tornant més perillosos ha d’investigar el model industrial d’agricultura i, més específicament, la producció ramadera. En l’actualitat, pocs governs i pocs científics estan preparats per fer-ho, tot el contrari. Quan sorgeixen els nous brots, els governs, els mitjans de comunicació i, fins i tot, la majoria dels centres mèdics estan tan concentrats en l’emergència per separat, que descarten les causes estructurals que estan conduint múltiples patògens marginats a un fenomen global inesperat.

“L’augment de l’aparició de virus està estretament relacionat amb la producció d’aliments i la rendibilitat de les corporacions multinacionals”

Qui són els responsables?

He esmentat l’agricultura industrial. El gran capital encapçala l’acaparament de terres en els últims boscos primaris i terres de cultiu de petits propietaris a tot el món. Aquestes inversions impulsen la desforestació i un desenvolupament que condueix a l’aparició de malalties. La diversitat funcional i la complexitat que representen aquestes enormes extensions de terra s’estan racionalitzant de tal manera que els patògens, prèviament tancats, s’estan estenent a les comunitats locals de bestiar i humans. En resum, els centres de capital, llocs com Londres, Nova York i Hong Kong, han de considerar-se els nostres principals punts crítics de malaltia.

Per a quines malalties parlem?

En aquest moment, no hi ha patògens lliures de la influència del capital. Fins i tot els més remots es veuen afectats encara que sigui des de la llunyania. L’ebola, el zika, els coronavirus, la febre groga novament, una varietat de grips aviàries i la pesta porcina africana es troben entre molts dels patògens que surten de les zones més remotes de l’interior (dels ecosistemes salvatges) cap a les zones periurbans, les capitals regionals i, finalment, cap a la xarxa global de viatges. Dels ratpenats al Congo fins a matar gent que pren el sol a Miami en poques setmanes.

“Molts nous patògens prèviament controlats per ecologies forestals de llarga evolució estan sent alliberats, amenaçant el món sencer”

Quin és el paper de les empreses multinacionals?

El planeta Terra és en gran part un Planet Farm (planeta granja), tant pel que fa a biomassa com a terra utilitzada. L’agronegoci té com a objectiu acaparar el mercat d’aliments. La gairebé totalitat del projecte neoliberal s’organitza entorn dels esforços per donar suport a les empreses amb seu als països industrialitzats més avançats per robar la terra i els recursos dels països més febles. Com a resultat, molts d’aquests nous patògens prèviament controlats per ecologies forestals de llarga evolució estan sent alliberats, amenaçant el món sencer.

Quins efectes tenen els mètodes de producció de l’agronegoci?

L’agricultura dirigida pel capital que reemplaça les ecologies més naturals ofereix els mitjans perfectes pels quals els patògens poden desenvolupar els fenotips més virulents i infecciosos. No es podria dissenyar un sistema millor per engendrar malalties mortals.

“L’agronegoci està tan enfocat en els guanys, que la selecció d’un virus que podria matar mil milions de persones es considera un risc que paga la pena assumir”

Com és possible això?

L’expansió dels monocultius genètics d’animals domèstics elimina qualsevol tallafoc immune disponible per desaccelerar la transmissió. Les grans dimensions i densitats de població faciliten majors taxes de transmissió. Tals condicions d’amuntegament deprimeixen la resposta immune. L’alta productivitat, com a part indissoluble de qualsevol producció industrial, proveeix contínuament el subministrament de nous materials susceptibles al virus, i que alimenten l’evolució de la virulència. En altres paraules, l’agronegoci està tan enfocat en els guanys, que la selecció d’un virus que podria matar mil milions de persones es considera un risc que paga la pena assumir.

Com?

Aquestes companyies poden externalitzar els costos de les seves operacions epidemiològicament perilloses en tota la resta. Des dels propis animals fins als consumidors, els treballadors agrícoles, els entorns locals i els governs de totes les jurisdiccions. Els danys són tan extensos, que si retornéssim aquests costos als balanços de la companyia, els agronegocis, com sabem, acabarien per sempre. Cap companyia podria suportar els costos del mal que causa.

Molts mitjans situen el punt de partida del coronavirus en un mercat d’aliments exòtics a Wuhan. És així?

Sí i no. Hi ha pistes espacials que apunten aquí. El seguiment de contactes d’infeccions vinculades es remunta al mercat majorista d’aliments marins de Hunan a Wuhan, on es van vendre animals salvatges. El mostreig ambiental sembla assenyalar l’extrem oest del mercat, on hi havia aquests animals salvatges. Però, com d’enrere i amb quina amplitud hem d’investigar? Quan, exactament, va començar l’emergència? L’enfocament en el mercat perd els orígens de l’agricultura silvestre a l’interior i la seva creixent capitalització. A nivell mundial, i a la Xina, els aliments silvestres s’estan formalitzant com a sector econòmic. Però la seva relació amb l’agricultura industrial s’estén més enllà de simplement compartir les mateixes bosses de diners. A mesura que la producció industrial (porcina, d’aviram i similars) s’expandeix cap al bosc primari, va pressionant tots aquells que cultiven aliments silvestres a endinsar-se més al bosc per trobar animals salvatges, la qual cosa augmenta la interfície i la propagació de nous patògens, inclòs el COVID-19 .

El COVID-19 no és el primer virus que es desenvolupa a la Xina i el govern tracta d’ocultar.

Sí, però aquesta no és una manera d’actuar específicament xinesa. Els Estats Units i Europa també han servit com a origen per a noves grips, recentment l’H5N2 i l’H5Nx, i les seves multinacionals i representants neocolonials van impulsar l’aparició de l’ebola a l’Àfrica occidental i el zika al Brasil. Els funcionaris de salut pública dels EUA van protegir els agronegocis durant els brots de l’H1N1 (el 2009) i l’H5N2.

L’OMS ha declarat ara una emergència sanitària d’interès internacional. És adequat?

Sí. El perill de tal patogen és que les autoritats sanitàries no tenen un control sobre la distribució estadística del risc. No tenim idea de com pot respondre el patogen. Passem d’un brot en un mercat a infeccions a tot el món en qüestió de setmanes. El patogen podria cremar-se. Això seria genial, però no ho sabem. Una millor preparació milloraria les probabilitats de soscavar la velocitat de fuita del patogen. La declaració de l’OMS també és part del que jo anomeno “teatre pandèmic”. Les organitzacions internacionals han mort davant la inacció. La Lliga de les Naciones (previ a l’ONU) retorna a la ment. El grup d’organitzacions de l’ONU sempre està preocupat per la seva rellevància, poder i finançament. En canvi, aquesta organització i les seves diferents agències podrien haver convergit en la preparació i prevenció reals que el món necessita per interrompre les cadenes de transmissió del COVID-19.

“Les multinacionals i representants neocolonials europeus i estatunidencs van impulsar l’aparició de l’ebola a l’Àfrica occidental i el zika al Brasil”

La reestructuració neoliberal del sistema d’atenció mèdica ha empitjorat tant la recerca com l’atenció general dels pacients, per exemple als hospitals. Quina diferència podria comportar un sistema de salut més ben dotat per combatre el virus?

Existeix la terrible història de l’empleat de la companyia de dispositius mèdics de Miami que, en tornar de la Xina amb símptomes similars a la grip, va fer el correcte per a la seva família i comunitat i va exigir que un hospital local l’examinés de COVID-19. El preocupava que la seva opció mínima de l’Obamacare no cobrís les proves. Ell estava en el correcte, atès que la prova costava 3.720 dòlars. Una demanda estatunidenca podria ser una ordre d’emergència que estipuli que durant un brot de pandèmia, el govern federal pagarà totes les factures mèdiques pendents relacionades amb la prova d’infecció i el tractament després d’un positiu. Volem encoratjar les persones a buscar ajuda, després de tot, en lloc d’amagar-se i infectar altra gent, perquè no poden pagar el tractament. La solució òbvia és un servei nacional de salut, amb tot el personal necessari i equipat per gestionar les emergències de tota la comunitat, de manera que mai es desencoratgi la cooperació comunitària.

“En relació a la salut publica, jo em posiciono al costat de la veritat i la compassió, que son importants variables epidemiològiques. Sense qualsevol de les dues, les lleis perdran el suport de la població”

Tan aviat com es descobreix el virus en un país, els governs de tot el món reaccionen amb mesures autoritàries i punitives, com una quarantena obligatòria d’àrees senceres de terra i ciutats. Estan justificades mesures tan dràstiques?

L’ús d’un brot per provar control autocràtic després del brot demostra la immoralitat i el caràcter deshonest de la gestió capitalista dels desastres. En relació a la salut publica, jo em posiciono al costat de la veritat i la compassió, que de fet son importants variables epidemiològiques. Sense qualsevol de les dues, les lleis perdran el suport de la població. Un sentit de solidaritat i respecte comú és una part fonamental per obtenir la cooperació que necessitem per sobreviure junts a tals amenaces. Les quarantenes automàtiques amb el suport adequat –registres de brigades de veïnats capacitats, camions de subministrament d’aliments que van de porta a porta, permís de treball i assegurança per desocupació– poden generar aquest tipus de cooperació. Tots estem junts en això.

Com sabràs, a Alemanya, l’AfD és un partit nazi ‘de facto’ amb 94 escons al Parlament. La ultradreta i altres grups en associació amb polítics de l’AfD usen la crisi del coronavirus. Difonen falsos informes sobre el virus i exigeixen més mesures autoritàries al govern: restringir els vols i l’entrada a les persones migrants, el tancament de fronteres i la quarantena forçada.

La ultradreta vol utilitzar el que avui són malalties globals per racialitzar les prohibicions de viatjar i el tancament de fronteres. Això és, per descomptat, un sense sentit. En aquest punt, atès que el virus ja s’està propagant per tot arreu, el més assenyat és treballar per desenvolupar la resistència de la salut pública perquè no importi qui hi recorri amb una infecció, perquè tinguem els mitjans per tractar i curar. I, per descomptat, que es deixi de robar la terra als pobles originaris i provocar els èxodes en primer lloc, només així podrem evitar que els patògens emergeixin.

Quins serien els canvis sostenibles?

Per reduir l’aparició de nous brots de virus, la producció d’aliments ha de canviar radicalment. L’autonomia dels agricultors i un sector públic fort poden frenar l’aparició ambiental de cadenes de contagi unidireccionals i les infeccions descontrolades. Introduir varietats de bestiar i cultius, i reestructuració estratègica, tant a nivell de granja com regional. Permetre que els animals per a alimentació es reprodueixin en el lloc per transmetre les immunitats provades. Connectar la producció justa amb la circulació justa. Donar suport als subsidis de preus i als consumidors que afavoreixin la producció agroecològica. És important que es defensin aquestes mesures davant les compulsions que l’economia neoliberal imposa als individus i les comunitats, així com també les amenaces de la repressió de l’Estat dirigides per les forces del capital.

“Per reduir l’aparició de nous brots de virus, la producció d’aliments ha de canviar radicalment”

Quines haurien de ser les demandes de l’esquerra revolucionària davant la creixent dinàmica de brots?

L’agroindústria com a manera de reproducció social ha d’acabar per sempre, encara que només sigui per una qüestió de salut pública. La producció d’aliments altament capitalitzada depèn de pràctiques que posen en perill tota la humanitat, en aquest cas ajudant a deslligar una nova pandèmia mortal. Hauríem d’exigir que els sistemes alimentaris se socialitzin de tal manera que, en primer lloc, s’eviti l’aparició d’agents patògens tan perillosos. Això requerirà, primer, reintegrar la producció d’aliments a les necessitats de les comunitats rurals. També requerirà pràctiques agroecològiques que protegeixin el medi ambient i als agricultors en la mesura que conreen els nostres aliments. En general, hem de sanar les falles metabòliques que separen les nostres ecologies de les nostres economies. En resum, tenim un planeta per guanyar.

Entrevista publicada originalment a Marx.21. Traduïda per Oscar Simón i publicada el 18 de març de 2020 a la Directa, AQUI.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.

read more
Àudio: entrevista a Casaldàliga

Àudio: entrevista a Casaldàliga

Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...

read more
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.

read more

Read more
Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

31 de març de 2020

Les causes de Pere Casaldàliga

A Amèrica Llatina ja s’han confirmat casos de coronavirus a tots els països del Continent. A l’Amazònia, la Rede Eclesial Panamazónica (REPAM) informa que hi ha 1.580 casos confirmats i 49 morts, a 7 d’abril del 2020. Per tant, aqui, la pandèmia no està tan estesa i no afecta tantes persones com ho està fent a Europa o a l’Àsia. Podem dir que aquí encara es troba en la fase inicial.

Tanmateix, hi ha una gran preocupació per part de la població per l’impacte i les conseqüències que podria tenir la crisi de coronavirus.

La regió d’Araguaia té més de 150.000Km2, per tant, és més gran que alguns països europeus, com Portugal, per exemple … però sense gairebé cap hospital i molt menys respiradors o els medicaments necessaris per al tractament de la malaltia.

Com en molts altres llocs del Brasil, el treball informal, sovint al carrer, és la base de la subsistència per a moltes famílies que viuen en condicions precàries. Només a São Félix do Araguaia, la nostra associació atén més de 500 persones (sobre una població de 5.000) que viuen per sota del llindar de la pobresa. És a dir, sobreviuen a menys d’un euro al dia per persona. En aquest context, doncs, les condicions de nutrició i de defenses prèvies són força deficients.

Aquest escenari de fragilitat social i econòmica explica per què des de l’inici de l’amenaça s’han pres mesures preventives basades en el confinament i l’aïllament social. Aquí, les conseqüències poden ser molt tràgiques.

Així mateix, els pobles indígenes són els més vulnerables a la propagació del virus. Les tribus Karajá, Tapirapé i Xavante, que viuen amb nosaltres a l’Araguaia, tenen moltes dificultats per accedir al (mínim) sistema sanitari: per exemple, des de la terra Marãiwatsédé, on viuen 1.200 Xavante, fins a l’hospital més proper (sense UCI i amb només 1 respirador), es trigua més de 5 hores de viatge.

Els pobles indígenes es troben en una situació vulnerable i necessiten cura, atenció i respecte.

Aquí, els pobles Tapirapé, Karajá i Xavante són els més vulnerables.

QUÈ ESTEM FENT PER COMBATRE EL CORONAVIRUS

A l’Associació hem seguit les mesures recomanades pels organismes públics responsables i estem en contacte permanent amb les comunitats per tal d’avaluar la millor manera d’adaptar els nostres projectes, tenint en compte les circumstàncies i com vagi evolucionant la situació.

De moment, ningú del nostre equip o de les famílies que atenem està afectat per la malaltia.

Tanmateix, com a forma de prevenció, hem establert mesures que redueixen la nostra exposició a zones o factors de risc i que permeten continuar part de la nostra activitat.

A les zones potencialment de risc, principalment als assentaments i comunitats indígenes, hem suspès temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones amb qui treballem, així com del nostre equip i dels altres ciutadans/es.

Als assentaments i comunitats indígenes, suspenem temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones.

La seu de l’Associació a São Félix do Araguaia està preparada per fer força feina a distància.

En aquest sentit, hem adoptat les iniciatives següents:

Coordinació amb les autoritats municipals per vigilar l’evolució del risc.

– Pertanyem a la xarxa de protecció social del ciutadà brasiler en situació de vulnerabilitat social.

– Suport perquè les comunitats obtinguin el menjar de proximitat i hagin de moure’s el mínim necessari.

– Estem en contacte permanent amb les famílies que viuen a les comunitats i pobles on treballem, per saber com estan i per assisitir-les si fos necessari.

La contenció i la mitigació de la propagació de la malaltia són responsabilitat de tota la societat i, per això, cal romandre a casa.

Ara més que mai tenir cura de la nostra salut és tenir cura de la salut de tothom i la nostra associació disposa de la tecnologia i els equipaments necessaris per continuar fent feina de forma telemàtica.

Així que quedem-nos a casa. Cuidem-nos i cuidem dels/les més vulnerables.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.

read more
Àudio: entrevista a Casaldàliga

Àudio: entrevista a Casaldàliga

Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...

read more
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.

read more

Read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La regió de l’Araguaia posseeix una riquesa singular de fruites tropicals. Són sabors únics, propis d’aquí,… com la cagaita, la bacaba o la mangaba. Valorar el conreu de plantes autòctones tot incentivant el planter d’arbres fruiters emprant tècniques ecològiques adaptades a l’Amazònia, és estar construint una alternativa de vida per centenars de famílies al camp i lluitar per la preservació de l’Amazònia.

16 de febrer de 2020

Les causes de Casaldàliga

Creada per l’associació que Casaldàliga i el seu equip van fundar l’any 1974 a São Félix do Araguaia, l’Associació ANSA, aquesta iniciativa persegueix millorar l’alimentació i nutrició de les famílies que viuen al camp, però també ésser una forma d’obtenir ingressos pels camperols i Pobles Indígenes que viuen en aquesta regió de l’Amazònia brasilera.

El projecte el vam batejar com “Araguaia Polpa de Frutas”, ja que consisteix en incentivar i recolzar el planter d’arbres fruiters al camp, per tal que després es traslladin a una petita indústria on fabriquem polpa congelada i es vengui el producte final al mercat regional, per fer-ne suc (que és molt consumit al Brasil).

La fàbrica existeix de forma estructurada des de 2005 i produeix polpes naturals congelades de 20 fruites autòctones i conreades a la regió per petits camperols o bé collides pels Pobles Indígenes.

El projecte va néixer amb l’objectiu d’estructurar una cadena productiva basada en les fruites ecològiques, que ajudés a la inclusió social, l’obtenció de renda i la preservació ambiental. D’aquesta manera, es pretén obrir el camí cap a altres formes de producció i generació d’ingressos a la regió, que incloguin totes les persones i siguin respectuoses amb el Medi Ambient.

Anualment, prop de 250 persones en situació d’exclusió aconsegueixen una part dels seus ingressos a través del projecte “Araguaia Polpa de Frutas” i es dediquen al planter o a la collita de fruites.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

A més de les fruites recol·lectades de l’hort i els camps, com ara mango, pinya, goiaba, fruita de la passió, etc, moltes famílies planten fruites autòctones, que només creixen aquí, com el pequi o la bacaba. Al “varjão”, com s’anomenen les zones baixes que s’inunden en època de pluges, les famílies recullen també fruits molt tradicionals, que creixen espontàniament, com el murici o el buriti. D’aquesta manera, donem un valor econòmic a les fruites de la regió i desincentivem que es tal.lin o cremin per fer-hi grans conreus.

“Recollim la fruita sota la pluja, sota el sol, amb aigua al canyell, però per a nosaltres és molt gratificant collir aquesta fruita, la netegem, la ordenem bé. I els diners són una benedicció, puc pagar les meves factures”, diu una de les agricultores familiars implicades en el projecte.

Cada any, es realitza una veritable operació logística a l’assentament Dom Pedro, on viuen més de 400 famílies, durant la collita del caju (anacard). La comunitat s’organitza per preparar la collita i per dur la fruita fins a la fàbrica. Per ajudar-los, des de l’associació hem establert set punts de recollida, amb congeladors i balança, per tal que les famílies hi puguin anar duent les seves collites.

Així aconseguim que cada any, moltes famílies es dediquin a la collita de l’anacard (caju) de temporada.

Les polpes produïdes a la fàbrica es venen als supermercats i restaurants de la regió.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

Els residus de les fruites que surten de la fàbrica de polpa s’utilitzen al viver que tenim al poble, primer, per fer-ne compost; però, a més, emprem les llavors de les fruites ja exprimides, per fer planter.

Una altra activitat interessant és que la fàbrica i el viver, com que són els únics que hi ha a la regió, reben cada any la visita d’estudiants en pràctiques, que miren d’aprendre les tècniques d’agricultura ecològica que fem servir.

En els darrers anys, la fàbrica de polpa de fruita s’ha modernitzat per tal de millorar la seva capacitat de suport als camperols i poder atendre l’augment de fruites que arriben. Així, vàrem aconseguir comprar una màquina per tal d’automatitzar l’envasat de les polpes i es va fer una renovació de l’espai perquè permetés moure càrregues pesades.

Al mateix temps, es van dissenyar nous envasos i es van produir nous materials publicitaris. D’aquesta manera, la intenció és augmentar les vendes de polpa, arribant al mercat regional d’una manera més sòlida.

D’aquesta manera, poc a poc, el projecte avança cap al seu major repte futur: fer que la fruita ecològica i l’extractivisme de fruites autòctones siguin possibilitats reals de treballar la terra per als agricultors familiars de la regió.

És clar que una intervenció decisiva i dirigida per part dels poders públics seria necessària per a un canvi real, i que el projecte sol no té, ni hauria de tenir, aquesta capacitat. Però Araguaia Polpa de Frutas, conjuntament amb altres iniciatives que s’estan fent, és una peça que contribueix, de manera real i local, a la construcció d’aquest major repte.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.

read more
Àudio: entrevista a Casaldàliga

Àudio: entrevista a Casaldàliga

Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...

read more
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra

La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.

read more

Read more
Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia

Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia

Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia

El mateix dia de la seva ordenació com a bisbe, Pere Casaldàliga va publicar un ampli document on denunciava la situació d’esclavitud en que vivien la majoria dels camperols de l’Amazònia. El document també qüestionava l’església i posava nom als opressors… aviat va la repressió va caure sobre ell i el seu equip. Poc després però, aquell document canviava la posició sobre l’Amazònia.

El dia de la seva consagració com a bisbe, al 1971, Pere Casaldàliga va publicar la primera denúncia global sobre la situació a l’Amazònia.

La Carta Pastoral “Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social” és un document històric que marca un moment únic en la defensa dels pobles indígenes, del medi ambient, de la situació de les dones i de la lluita per la terra.

Era la primera vegada que un bisbe es posicionava tan clara i obertament sobre el que passava a l’Amazònia.

Com deia Berta Camprubí al seu article Pedro Casaldáliga, 90: Un dia a la casa del bisbe dels pobres , publicat a El Periódico de Catalunya:

En aquells anys, les terres de Mato Grosso estaven dominades per la superposició de títols de propietat, heretats principalment de la Llei del sòl de 1850, que distribuïa il·legalment territoris ancestrals indígenes, creant grans explotacions, algunes de fins a 7.000 quilòmetres quadrats.

Eren terres de pistolers, d’abandonament legal i institucional.

Allà, la violència era el mètode mitjançant el qual es resolien tots els conflictes.

Casaldáliga va enterrar a molts pagesos sense terra i indígenes en aquells temps.

Berta Camprubí

El Periódico de Catalunya

De què parlava concretament el document

Al llarg de les 80 pàgines de la Carta Pastoral, el bisbe Pere analitza amb rigor la situació d’esclavitud i violència en què vivien els pobles i les comunitats de l’Amazones; denunciava els problemes ambientals que començaven a percebre’s com a tals en aquella regió; i, sobretot, posava nom al genocidi que els grans terratinents estaven duent a terme sobre els pobles indígenes, amb la complicitat del govern militar brasiler.

El document detallava els casos d’explotació més significatius de l’època, apuntant directamente els noms dels responsables –alguns grans propietaris de terres- i informant de la situació dels sense-terra, dels indis i dels treballadors braçals.

Els primers pioners de la regió són els anomenats “posseiros”. Viuen aquí des de fa 5, 10, 15, 20 i alguns fins a 40 anys. Conreant el sòl mitjançant els mètodes més primitius, plantant arròs, blat de moro, iuca. Agricultura de pura subsistència. Criant bestiar. No hi ha assistència sanitària ni higiènica, no hi ha protecció legal, ni hi ha mitjans tècnics disponibles. S’ajunten en poblats petits, anomenats “Patrimônios” (que l’estat els venia com a terres verges – Santa Terezinha, Porto Alegre/Cedrolândia, Pontinópolis) o escampats pel camp a una distància de 12 a 20 km els uns dels altres.

Pere Casaldàliga, 1971

Com diria a la seva propia carta, citant al professor Helio de Souza Reis: “Independentment de tot, [els camperols] intenten guanyar pa cada dia, perquè només hi ha dos drets: el de néixer i el de morir”.

Quan gairebé ningú parlava de la causa indígena; quan la preocupació pel medi ambient no estava a la taula de cap discussió; i quan l’extrema pobresa dels treballadors rurals, sovint esclavitzats, era un tema allunyat de qualsevol focus de la premsa o de l’Església, aquesta Carta Pastoral de Casaldàliga indigna el país i destapa les vergonyes del Brasil. Per primera vegada, s’internacionalitza la crueltat de la situació econòmica, social i ambiental de l’Amazones.

Com va ser l’impacte del document

El document va haver de ser imprès fora de la regió de l’Araguaia per la fidel col·laboradora de Casaldàliga, la germana Irene Franceschini. Amb aquestes paraules ens ho explicava la Martixu Ayuso al seu article Crònica des de São Félix, del 2008:

Aquella dona que, en plena dictadura, va dur la primera carta pastoral del Pere Casaldàliga com a bisbe dins d’una caixa embolicada en un mocador en un avió militar! Quan se li va preguntar què hi duia, va respondre “medicaments, alguna roba, coses poc importants…si voleu obrir-la…”.

Martixu Ayuso

Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

La carta del bisbe Pere es va fer ressò a la majoria de diaris i publicacions del Brasil i va provocar una revolució en plena repressió militar.

En aquella època, els interessos econòmics i els amics del règim s’estaven repartint el centre-oest del país a costa dels pobles indígenes i del medi ambient, i un bisbe com Casaldáliga molestava.

Després de diversos mesos de rumors i calúmnies, amenaces d’arrest, de mort, de “visites” de la policia i l’exèrcit federal, (…) la primera setmana de setembre, el senyor Ariosto da Riva, pare i mentor dels terratinents, acompanyat d’un sacerdot religiós, es va presentar al Senyor Nunci a Rio [de Janeiro] per intentar evitar la meva consagració [com a bisbe]…

Pere Casaldàliga, 1971

Uma Igreja da Amazônia em conflito com o latifúndio e a marginalização social

I és que, com afirma el sociòleg José de Souza Martins (1995), “el document és un dels més importants de la història social del Brasil” i això no ho podien tolerar els militars.

En la seva carta pastoral de 1971, Casaldáliga proposa una nova manera de veure aquesta [sobreexplotació i manca de drets dels treballadors rurals], fa una denúncia llarga i dura i inicia una treball pastoral consistent a la Prelatura que comença primer desnaturalitzant aquesta violència i després construint una xarxa de solidaritat entre els treballadors migrants i l’església local.

Lucilene Aparecida Castravechi

XXVII Simpòsi Nacional d'Història. Natal. 2013

«Després de la publicació d’aquesta carta-document, que es va fer ressò de l’Església, interna i externament, altres documents del mateix caràcter van començar a aparèixer en diferents regions brasileres. Dels bisbes del noroest va arribar el text “He sentit els crits del meu poble”, al 1973.

Al mateix any, els bisbes i missioners de l’Amazones van publicar el document urgent “Y-Juca-Pirama. L’indígena: aquell que ha de morir”.

Des de l’oest del país, els seus bisbes van publicar el text “Marginació d’un poble, el clam de les esglésies”, el 1974.

Al 1980, en un document de caràcter més institucional que els anteriors, va ser publicat per la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera]:“L’esglèsia i els problemes de terra”. En ell, s’analitzen i denuncien els resultats del desenvolupament capitalista al camp brasiler», ens explica Marco António Mitidero, a “A geografia dos documentos eclesiais: o envolvimento da Igreja Católica com a questão agrária brasileira”, de la Universitat Federal de Sergipe, del 2010.

Aquest és el text del document original escrit

Els deixem la carta-document en portuguès, tal com va ser escrita, al lloc web amic de Koinonia: “Uma Igreja da Amazônia em conflito com o latifundio e a marginalização social”.

Licença Creative Commons

Read more

Pin It on Pinterest