fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

31 de març de 2020

Les causes de Pere Casaldàliga

A Amèrica Llatina ja s’han confirmat casos de coronavirus a tots els països del Continent. A l’Amazònia, la Rede Eclesial Panamazónica (REPAM) informa que hi ha 1.580 casos confirmats i 49 morts, a 7 d’abril del 2020. Per tant, aqui, la pandèmia no està tan estesa i no afecta tantes persones com ho està fent a Europa o a l’Àsia. Podem dir que aquí encara es troba en la fase inicial.

Tanmateix, hi ha una gran preocupació per part de la població per l’impacte i les conseqüències que podria tenir la crisi de coronavirus.

La regió d’Araguaia té més de 150.000Km2, per tant, és més gran que alguns països europeus, com Portugal, per exemple … però sense gairebé cap hospital i molt menys respiradors o els medicaments necessaris per al tractament de la malaltia.

Com en molts altres llocs del Brasil, el treball informal, sovint al carrer, és la base de la subsistència per a moltes famílies que viuen en condicions precàries. Només a São Félix do Araguaia, la nostra associació atén més de 500 persones (sobre una població de 5.000) que viuen per sota del llindar de la pobresa. És a dir, sobreviuen a menys d’un euro al dia per persona. En aquest context, doncs, les condicions de nutrició i de defenses prèvies són força deficients.

Aquest escenari de fragilitat social i econòmica explica per què des de l’inici de l’amenaça s’han pres mesures preventives basades en el confinament i l’aïllament social. Aquí, les conseqüències poden ser molt tràgiques.

Així mateix, els pobles indígenes són els més vulnerables a la propagació del virus. Les tribus Karajá, Tapirapé i Xavante, que viuen amb nosaltres a l’Araguaia, tenen moltes dificultats per accedir al (mínim) sistema sanitari: per exemple, des de la terra Marãiwatsédé, on viuen 1.200 Xavante, fins a l’hospital més proper (sense UCI i amb només 1 respirador), es trigua més de 5 hores de viatge.

Els pobles indígenes es troben en una situació vulnerable i necessiten cura, atenció i respecte.

Aquí, els pobles Tapirapé, Karajá i Xavante són els més vulnerables.

QUÈ ESTEM FENT PER COMBATRE EL CORONAVIRUS

A l’Associació hem seguit les mesures recomanades pels organismes públics responsables i estem en contacte permanent amb les comunitats per tal d’avaluar la millor manera d’adaptar els nostres projectes, tenint en compte les circumstàncies i com vagi evolucionant la situació.

De moment, ningú del nostre equip o de les famílies que atenem està afectat per la malaltia.

Tanmateix, com a forma de prevenció, hem establert mesures que redueixen la nostra exposició a zones o factors de risc i que permeten continuar part de la nostra activitat.

A les zones potencialment de risc, principalment als assentaments i comunitats indígenes, hem suspès temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones amb qui treballem, així com del nostre equip i dels altres ciutadans/es.

Als assentaments i comunitats indígenes, suspenem temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones.

La seu de l’Associació a São Félix do Araguaia està preparada per fer força feina a distància.

En aquest sentit, hem adoptat les iniciatives següents:

Coordinació amb les autoritats municipals per vigilar l’evolució del risc.

– Pertanyem a la xarxa de protecció social del ciutadà brasiler en situació de vulnerabilitat social.

– Suport perquè les comunitats obtinguin el menjar de proximitat i hagin de moure’s el mínim necessari.

– Estem en contacte permanent amb les famílies que viuen a les comunitats i pobles on treballem, per saber com estan i per assisitir-les si fos necessari.

La contenció i la mitigació de la propagació de la malaltia són responsabilitat de tota la societat i, per això, cal romandre a casa.

Ara més que mai tenir cura de la nostra salut és tenir cura de la salut de tothom i la nostra associació disposa de la tecnologia i els equipaments necessaris per continuar fent feina de forma telemàtica.

Així que quedem-nos a casa. Cuidem-nos i cuidem dels/les més vulnerables.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

Read more
La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La regió de l’Araguaia posseeix una riquesa singular de fruites tropicals. Són sabors únics, propis d’aquí,… com la cagaita, la bacaba o la mangaba. Valorar el conreu de plantes autòctones tot incentivant el planter d’arbres fruiters emprant tècniques ecològiques adaptades a l’Amazònia, és estar construint una alternativa de vida per centenars de famílies al camp i lluitar per la preservació de l’Amazònia.

16 de febrer de 2020

Les causes de Casaldàliga

Creada per l’associació que Casaldàliga i el seu equip van fundar l’any 1974 a São Félix do Araguaia, l’Associació ANSA, aquesta iniciativa persegueix millorar l’alimentació i nutrició de les famílies que viuen al camp, però també ésser una forma d’obtenir ingressos pels camperols i Pobles Indígenes que viuen en aquesta regió de l’Amazònia brasilera.

El projecte el vam batejar com “Araguaia Polpa de Frutas”, ja que consisteix en incentivar i recolzar el planter d’arbres fruiters al camp, per tal que després es traslladin a una petita indústria on fabriquem polpa congelada i es vengui el producte final al mercat regional, per fer-ne suc (que és molt consumit al Brasil).

La fàbrica existeix de forma estructurada des de 2005 i produeix polpes naturals congelades de 20 fruites autòctones i conreades a la regió per petits camperols o bé collides pels Pobles Indígenes.

El projecte va néixer amb l’objectiu d’estructurar una cadena productiva basada en les fruites ecològiques, que ajudés a la inclusió social, l’obtenció de renda i la preservació ambiental. D’aquesta manera, es pretén obrir el camí cap a altres formes de producció i generació d’ingressos a la regió, que incloguin totes les persones i siguin respectuoses amb el Medi Ambient.

Anualment, prop de 250 persones en situació d’exclusió aconsegueixen una part dels seus ingressos a través del projecte “Araguaia Polpa de Frutas” i es dediquen al planter o a la collita de fruites.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

A més de les fruites recol·lectades de l’hort i els camps, com ara mango, pinya, goiaba, fruita de la passió, etc, moltes famílies planten fruites autòctones, que només creixen aquí, com el pequi o la bacaba. Al “varjão”, com s’anomenen les zones baixes que s’inunden en època de pluges, les famílies recullen també fruits molt tradicionals, que creixen espontàniament, com el murici o el buriti. D’aquesta manera, donem un valor econòmic a les fruites de la regió i desincentivem que es tal.lin o cremin per fer-hi grans conreus.

“Recollim la fruita sota la pluja, sota el sol, amb aigua al canyell, però per a nosaltres és molt gratificant collir aquesta fruita, la netegem, la ordenem bé. I els diners són una benedicció, puc pagar les meves factures”, diu una de les agricultores familiars implicades en el projecte.

Cada any, es realitza una veritable operació logística a l’assentament Dom Pedro, on viuen més de 400 famílies, durant la collita del caju (anacard). La comunitat s’organitza per preparar la collita i per dur la fruita fins a la fàbrica. Per ajudar-los, des de l’associació hem establert set punts de recollida, amb congeladors i balança, per tal que les famílies hi puguin anar duent les seves collites.

Així aconseguim que cada any, moltes famílies es dediquin a la collita de l’anacard (caju) de temporada.

Les polpes produïdes a la fàbrica es venen als supermercats i restaurants de la regió.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

Els residus de les fruites que surten de la fàbrica de polpa s’utilitzen al viver que tenim al poble, primer, per fer-ne compost; però, a més, emprem les llavors de les fruites ja exprimides, per fer planter.

Una altra activitat interessant és que la fàbrica i el viver, com que són els únics que hi ha a la regió, reben cada any la visita d’estudiants en pràctiques, que miren d’aprendre les tècniques d’agricultura ecològica que fem servir.

En els darrers anys, la fàbrica de polpa de fruita s’ha modernitzat per tal de millorar la seva capacitat de suport als camperols i poder atendre l’augment de fruites que arriben. Així, vàrem aconseguir comprar una màquina per tal d’automatitzar l’envasat de les polpes i es va fer una renovació de l’espai perquè permetés moure càrregues pesades.

Al mateix temps, es van dissenyar nous envasos i es van produir nous materials publicitaris. D’aquesta manera, la intenció és augmentar les vendes de polpa, arribant al mercat regional d’una manera més sòlida.

D’aquesta manera, poc a poc, el projecte avança cap al seu major repte futur: fer que la fruita ecològica i l’extractivisme de fruites autòctones siguin possibilitats reals de treballar la terra per als agricultors familiars de la regió.

És clar que una intervenció decisiva i dirigida per part dels poders públics seria necessària per a un canvi real, i que el projecte sol no té, ni hauria de tenir, aquesta capacitat. Però Araguaia Polpa de Frutas, conjuntament amb altres iniciatives que s’estan fent, és una peça que contribueix, de manera real i local, a la construcció d’aquest major repte.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

Read more
19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

No tenir res. No portar res. No poder res. No demanar res.
I, de passada, no matar res; no callar res.

Aquests són alguns dels moments que han marcat
la vida de Pere Casaldàliga.

Avui, el dia que fa 92 anys, en Pere continua il.luminant el camí de compromís, de lluita i d’esperança.

21 de gener de 2020

L’obra de Pere Casaldàliga

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

Read more
Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

16 de febrer de 2020

La Vida de Pere Casaldàliga

Celebrem la teva vida lliurada caminant al costat de la humanitat més empobrida.

Celebrem la teva poesia que canta la tendresa i la denúncia com a sagrament al servei de la vida.

Celebrem la teva passió per la Utopia, late-motiv de la teva existència.

Celebrem el teu testimoniatge fet Bona noticia en Jesús de Natzaret, tot acompanyant l’alliberament de tots els pobles oprimits.

Amb alegria volem celebrar, també avui, la teva profunda mística que ens mostra Déu en el rostre de l’empobrit menyspreat.

I volem donar gràcies per la teva Vida viscuda, mirall d’un amor més enllà del donar-te, el teu cant d’alliberament més enllà de tu mateix.

Gràcies per la transcendència de la teva petjada sobre aquesta terra vermella acompanyada sempre de profunda realitat i compromís.

Gràcies per la teva Esperança que ens ensenya que més enllà de tot, és posible creure i esperar en la Humanitat nova que està arribant.

Des del més profund del teu martirial silenci, ens convoques a tots a treballar pel Regne aquí i ara, i encara que la teva paraula estigui avui empresonada en un silenci sagrat, continua il·luminant el nostre camí.

Gràcies, Pere, germà, mestre i amic.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

Read more
Els 6 princípis de la mística de Casaldàliga

Els 6 princípis de la mística de Casaldàliga

Els 6 princípis de la mística de Casaldàliga

Els comentaris -cautelosos o apocalíptics o clarividents- sobre la conjuntura proliferen, aquests dies, en els mitjans de comunicació. No repetiré allò “que és obvi”. El problema està en saber llegir la conjuntura a la llum dels signes dels temps, descobrint causes, interessos, “efectes col·laterals”, jocs de vida o mort per a la família humana.

21 de gener de 2020

L’obra de Pere Casaldàliga

En aquesta hora kairós de mundialització i de maduresa de consciència, que és, simultàniament, un hora nefasta de noves prepotències, de macrodictadures, de fonamentalismes i de radicalitzacions, se’ns imposa, com un do i com una conquesta, el diàleg, interpersonal, intercultural , ecumènic i macroecumènic.

Un diáleg de pensaments, de paraules i de cors.

No la simple tolerància, que s’assembla massa a la guerra freda, sinó la convivència càlida, l’acollida, la complementarietat.

Aquests processos de canvi, que són somni i missió, reclamen de tots nosaltres, cristians o no, una forta espiritualitat, una mística de vida.

Cadascú la viurà segons la respectiva fe, però sense aquesta espiritualitat no es fa camí.

Pensant en això, i arran del recés espiritual que celebrem cada any, l’equip pastoral de la Prelatura, a la vora de l’Araguaia, en aquell turó acollidor de Santa Terezinha, jo resumia així aquesta espiritualitat, tan nova i tan antiga, com espiritualitat de:

1. Contemplació confiada

 

Obrint-se més gratuïtament al Déu Abbà, que és, per autodefinició suprema, misericòrdia, amor.

Una contemplació, més necessària que mai en aquests temps d’eficiències immediates i de visibilitats.

Confiada, dic, perquè tinc la impressió que torna -o potser mai se n’ha anat- la religió de la por, del càstig, de la prosperitat o del fracàs, segons com cadascú se les hagi vist amb Déu.

Ens falta, doncs, confiança filial, infància evangèlica, la descontraguda llibertat dels petits de Regne.

 

2. Coherència testimoniant

 

Ja s’ha repetit fins a la sacietat que vivim en la civilització de la imatge; que el món vol «veure».

Ser testimoni ha estat sempre una espècie de definició de l’ésser cristià: “sereu els meus testimonis”, deia Ell per tota recomanació, per tot testament.

I aquest testimoni, avui més que mai, quan tot es veu i tot se sap, ha de ser coherent, sense fissures, en la vida personal i en la gestió estructural de l’Església (ja sigui catòlica o evangèlica; el Vaticà, una diòcesi, una congregació religiosa o una comunitat).

Veracitat i transparència demana el Món, tan sotmès a la mentida i a la corrupció.

 

3. Convivència fraterno-sororal

 

A això es redueix el nou manament. Aquest és el desafiament més gran, i el més quotidià per les persones, per les comunitats, pels pobles.

Conviure, no solsament coexistir; conviure carinyosament en fraternitat i sororitat; no només en tolerància mútua. Ajudar a fer agradable la vida.

Ser sal de la Terra vol dir això també.

 

4. Acollida gratuïta i servicial

 

Capacitat de trobada i de diaconia. No solsament baixar de l’ase i atendre al caigut quan per casualitat ens el trobem a la vorera del camí, sinó fer-se trobadís.

Acollir a vegades només amb una paraula o un somriure, però acollir sempre, gratuïtament. Fer de tots els ministeris i de totes les professions aquell servei desinteressat i generós que ens proposava el Senyor que no va venir a ser servit, sinó a servir.

És més fàcil celebrar una Eucaristia ritual que no pas exercir el rentapeus compromès.

 

5. Compromís profètic

 

Segueix sent l’hora -i potser ho és més que mai- de comprometre’ns profèticament contra el déu neoliberal de la mort i l’exclusió i a favor del Déu del Regne de la Vida i de l’Alliberament.

Cal treure de la fe tot el seu suc polític. Cal viure-la militantment, transformadorament.

Fer de la profecia una espècie d’hàbit connatural -fruit específic del baptisme per als cristians i cristianes- de denúncia, d’anunci, de consolació.

La caritat sociopolítica és la forma de caritat més estructural. Va a les causes, no només als efectes. Cuida la Vida. Transforma la Història. Fa Regne.

 

6. Esperança pasqual

 

Després de “la mort de Déu” i “la mort de la Humanitat”, en aquesta posmodernitat fàcilment sense sentit i ja al “final de la història”, sembla que l’esperança no té molt d’espai. Avui més que mai s’imposa l’esperança! És la virtut dels “després de”.

“Contra tota esperança” (productivista, consumista, immediatista, passiva), esperem.

Hem de proclamar humilment però sense complexos la nostra esperança pasqual i escatològica. I hem de fer-la creïble aquí i ara. Perquè esperem, actuem. El temps i la història són l’espai sacramental de l’esperança.

 

Pere Casaldàliga, Carta Circular de 2002.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

No Results Found

The page you requested could not be found. Try refining your search, or use the navigation above to locate the post.

Read more

Pin It on Pinterest