La regió compresa entre els grans rius Xingu i Araguaia forma part de l’Amazônia legal, a l’estat brasiler del Mato Grosso.

Es troba en una área de transició entre l’exhuberant selva amazònica i la savana més biodiversa del món, anomenada Cerrado. Per això, hi trobem formacions vegetals úniques, que van des de zones que romanen inundades gairebé la meitat de l’any, on hi proliferen fruites autòctones de sabors intensos, fins a grans fanjes d’arbustos i palmeres de major alçada que ajuden a conservar l’aigua del subsòl i permeten la voluptuositat de l’Amazònia. 

Aquesta immensa riquesa de biomes entrellaçats es tradueix en una paraula: «diversitat», i, en això, el Brasil n’és el país més ric del món.

250 famílies vivint amb la selva

És en aquesta diversitat que cada anys, al voltant de 250 persones que viuen en assentaments rurals, en petits pobles i en llogarets indígenes treballen recollint un variat ventall de fruites autòctones. Una vegada cullen les fruites, les lliuren a l’associació que el Pere Casaldàliga va fundar a l’Araguaia, l’Associació ANSA (Associació d’Educació i Assistència Social Nostra Senyora de l’Assumpció).

L’Associació organitza les famílies i passa casa per casa recollint la collita. Després les duu fins la fàbrica que té a São Félix do Araguaia (a 100Km de les comunitats) i les transforma en suc de fruita naturalíssim, que ven per la regió.

L’objectiu d’aquest projecte de l’Associació ANSA és ser una alternativa per generar ingresos i alhora cuidar de l’Amazònia i del Cerrado.

Sociobiodiversitat s’escriu tot junt

Sociobiodiversitat és una paraula que uneix comunitats humanes i diversitat vegetal i animal. Un mot que significa el paper de les famílies en la preservació dels ecosistemes, establint una relació recíproca entre l’ésser humà i la natura, en què tots dos conviuen en la cura de la vida.

Així, diem que les “cadenes de valor de la sociobiodiversitat” són activitats de producció agrícola que es realitzen a partir de la gestió, la collita i el processament de productes naturals, respectant els seus cicles i la seva capacitat de regenerar-se i continuar existint, produint i generant ingressos.

Essencialment, són pràctiques que s’oposen als models de producció extensius, industrials i massificats, que, per existir, els cal negar i extingir la diversitat.

Però, com es planta en zones que han estat deforestades?

Plantar en árees que han estat deforestades vol dir enfrontar-se a una terra sense nutrients, exposada a l’erosió i al sol escaldant de l’Amazònia. Per això, per poder plantar-hi cal temps, feina…i recursos.

Entre els agricultors, les camperoles, els pobles indígenes i els tècnics de les diverses organitzacions que treballem en aquest zona, s’han desenvolupat algunes formes de planter, però una de les que més èxit ha donat al llarg del temps està basat en el que tècnicament s’anomenen sistemes agroforestals.

A la regió de Xingu Araguaia, aquesta forma de plantar i de relacionar-se amb la natura s’anomena popularment “casadão”, doncs és el “casament” entre un ampli nombre d’espècies vegetals, en una mateixa àrea.

Primer, es van fer petits projectes i es van oferir planter i llavors per tal que les famílies poguéssin començar a posar en pràctica el sistema a les seves parcel.les. També va ser necessari proveïr-los dels materials bàsics per començar: bombes d’aigua i mangueres sobretot…doncs sense pluja 6 mesos l’any és gairebé impossible plantar.

El viver que l’associació ANSA té a São Félix do Araguaia forma part d’aquest engranatge, doncs és d’on provenen moltes de les plantes que s’utilitzen a les plantacions de “Casadão”: cada anys surten del viver 6.000 arbres de 20 espècies diferents que tornen a la terra d’on provenen.

Sí, el viver aprofita les llavors de les fruites col.lectades per les famílies del camp i entregades a la fàbrica de sucs de fruita i també la matèria orgànica que resultant del procés de fabricació.

Així, els cicles de plantació, fructificació, recol·lecció i processament de fruites es nodreixen de les mans dels pagesos, indígenes i col·laboradors d’ANSA que es dediquen a aquest projecte.

Així és el dia-a-dia del projecte

El Genésio Alves té 40 anys i al 2005 va començar a treballar a la fàbrica de sucs. Han passat gairebé 15 anys i diu que li “agrada molt estar entre els agricultors perquè cada dia apren una cosa nova, una història interessant”.

Al setembre és el moment de la collita d’anacards (caju) i el Genésio ha de recórrer fins a 170 quilòmetres per recollir la fruita de les famílies. Com les carreteres no estan asfaltades, tan bon punt plou, es tornen un fangal i la majoria de vegades s’ha de quedar un parell o tres de dies a les comunitats. En cada viatge acostuma a portar 400-500 kg de fruita…i així, viatge a vitge fins als 15 mil kg l’any de caju que transporta fins de les terres de les famílies a la fàbrica de São Félix.

L’època de pluges, que va d’octubre a abril més o menys, és la temportada de major producció de fruita a la regió: pinya, fruita de la passió (maracujá), mango (que en portuguès és “manga” ?) són algunes de les més conegudes, però la fàbrica també fa suc de fruites autòctones, molt apreciades allà: cagaita, mangaba, buriti, murici…i fins a 20 varietats de suc amb només una cosa: fruita.

Per a Maria Aparecida, una altra de les col·laboradores de la fàbrica de sucs, que s’ocupa del processament de fruites a la línia de producció, la fortalesa del projecte rau en el treball amb les famíiles, doncs és important “motivar a la gent a plantar cada cop més”, doncs la tradició de la regió és ramadera i, a més, sense accès a tecnologia i treballant en sòls degradats, cal molta “firmeza”.

Abans no s’arriba al producte final, al suc, s’han fet moltes xerrades i reunions per anar construint una cultura comunitaria de valorització de les activitats productives integrades a la natura. Cal anar augmentant la consciència de les comunitats sobre la importància de preservar els recursos forestals i l’aigua.

Aquests són els resultats fins ara i els reptes que tenim per endevant

Fins a l’octubre del 2019, hem reflorestat 395 hectàrees de selva que havien estat cremades i tal.lades per posar-hi bestiar. Per fer-ho hem plantat, al llarg de 10 anys, més de 50 mil arbres.

D’altra banda, s’han collit 670 tones de fruita, que generen prop de 100.000 euros per les 250 famílies que participen del projecte i es dona feina directa a 5 persones que participen de les activitats de la fàbrica.

Què podeu fer per cuidar de l’Amazònia

Si mirem d’avaluar quantitativament tot el que s’ha fet fins ara treballant amb les comunitats més aïllades i amb menys recursos materials, podem dir que gran part del que hem aconseguit és un símbol. Una mostra.

Allò que sembrem i collim, però, és real i beneficia les famílies, és clar, però sobretot cal valorar el camí que anem fent plegats/des, teixint relacions en l’àmbit de la solidaritat per consolidar comunitats unides i vinculades orgànicament amb la natura que les envolta.

Ja sigui aquí o allà, ja siguin indígenes, camperols, inmigrants o refugiats: en la línia de la història, tots/es es troben entre els/les que han estat oprimits/des per una estructura social que ofereix molt per pocs i poc per a molts.

Aqui al Brasil, som uns dels països més desiguals del món: el 5% de la població té la mateixa riquesa que el 95% restant.

Per això…hem d’anar plegats/des.

Plantar, collir i consumir fruita i aliments de les families que viuen al camp, valorar i preferir els productes regionals i les cadenes de subministrament solidàries o comunitàries ajuda a construir un món millor.

Tots/es podem donar la nostra petita contribució.

Publicat originalment a la pàgina de l’Articulació Xingu Araguaia (AXA).

POTSER US INTERESSARÁ