fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Què és la Teologia de l’Alliberament?

Què és la Teologia de l’Alliberament?

Què és la Teologia de l’Alliberament?

Revolucionària, subversiva, comunista…tot això s’ha dit de la Teologia de l’Alliberament. Però, què és realmente? El mateix Pere Casaldàliga ens ho explicava a una entrevista de José Ramón González Parada, de 2007, a la revista Viento Sur .

23 d’octubre de 2019

La vida de Pere Casaldàliga

«La teologia de l’alliberament és teologia, tracta de Déu, de les relacions amb Déu, és teologia cristiana. I és de l’església catòlica, només que té unes característiques, el lloc i l’hora en què s’explicita: a Amèrica Llatina, en les dècades de la revolució, de la reivindicació de l’autonomia, de la reivindicació davant de la dependència; i insisteix a treure les conseqüències socials i polítiques que l’autèntic evangeli també concep: el compromís dels cristians i cristianes en la transformació de la societat.»

La consigna: Ser Lliures

«Volem un alliberament integral, l’alliberament de la ignorància, l’alliberament de la por, l’alliberament de l’egoisme i del pecat, i també l’alliberament de les opressions econòmiques i socials que degradin la dignitat de la persona humana. En aquest sentit és una teologia també política, perquè arriba i incideix les estructures polítiques i socials. Els profetes -que van acabar tots malament- es van aixecar contra els reis, contra els invasors i van anunciar al poble de Déu seus drets, la seva llibertat.»

«Jesús va optar pels pobres, va contestar als poderosos del temple, del latifundi, l’imperi, i clar … .Jesús va ser polític, més que polític .

No va ser diputat, no va ser senador, no va ser president de la república, però va viure i va anunciar el regne de Déu, la justícia, la fraternitat, la llibertat, la cultura pròpia, segons l’ètnia de cadascú.»

El mètode: L’acció

«Ara bé, la teologia de l’alliberament no es queda en pensament, en llibres, en conferències, recolza l’espiritualitat de l’alliberament, la pastoral de l’alliberament, i d’aquí sorgeixen aquestes diverses pastorals, la de la terra, la de l’indi, la de la dona marginada, de la infància, de la comunicació, de l’habitatge. Totes aquestes pastorals que desbrossen un lloc pel poble».

El començament: el social i l’econòmic

«Aquestes pastorals segueixen tenint vigència en aquesta època. Les comunitats eclesials de base, que són típiques de la teologia de l’alliberament, hi són. Només que per als mitjans de comunicació la teologia de l’alliberament no té el ganxo que tenia trenta anys enrere, va passar la novetat.

Jo recordo que arribaven els periodistes i em deien, Don Pedro, disculpi, que és això de la “teoria” de l’alliberament; eren moments molt crítics per a la societat i per a l’església, tenia novetat, ara no té, però segueix existint. Més encara, en els primers anys de la teologia de l’alliberament es diferenciava evangeli i política.»

L’evolució: les causes

«Posteriorment es van anar afegint sectors protagonistes que havien estat una mica anul·lats, la dona, el negre, l’indígena, donar valor a la cultura, donar valor a l’ètnia. En un primer moment la revolució es preocupava del que politicoeconòmic.

O sigui que la teologia de l’alliberament s’ha enriquit amb aquests moviments sectorials, ia més ha enriquit el diàleg ecumènic, el diàleg entre les religions.

Avui dia el diàleg és macroecumènic; amb el fenomen de l’emigració …… fa trenta anys qui pensava en el món musulmà?»

Una definició

Prenem prestada l’explicació que José Manuel Vidal ens ofereix en Religió Digital :

«La Teologia de l’Alliberament (TdL) és un corrent teològica integrada per diverses vessants cristianes, nascuda a Amèrica Llatina que venien ja forjant com hem assenyalat i es van consolidar després del Concili Vaticà II (1959-1962) i la seva aplicació per a Amèrica Llatina a la i Conferència de l’Episcopat Llatinoamericà de Medellín (CELAM, Colòmbia, 1968) i les comunitats eclesials de Base (CEB) que van sorgir al Brasil en els anys 60.

Per saber-ne més

Deixem a qui estigui interessat, unes lectures recomanades, sense pretendre ser exhaustius ni massa acadèmics per aprofundir més:

Història Breu de la Teologia de l’Alliberament (1962-1990) , de Roberto OLIVEROS MAQUEO SJ, em Castellà.

O que é Comunidade Eclesial de Base . Frei Betto, en Portugés.

L’opció pels pobres a la recerca del Regne de Déu. Leo Burone, en Català.

I, més que citar aquí la quantitat d’obres que hi ha sobre el tema, us recomanem passar per la Biblioteca de la pàgina amiga Serveis Koinonia. on trobareu un ampli catàleg de documents en català, castellà i portugués.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Conegueu Pere Casaldàliga
i les seves causes

Read more
La urgència d’una ecologia integral

La urgència d’una ecologia integral

La urgència d’una ecologia integral

El text següent és de l’autor Leonardo Boff , teòleg brasiler i company de Casaldàliga. L’escrit es va publicar per primera vegada en blog personal Boff, el 10 de novembre de 2015. Us n’oferim una síntesi.

Una de les afirmacions bàsiques del nou paradigma científic i civilitzatori és el reconeixement de la inter-retro-relació de tots amb tots, per constituir la gran xarxa terrestre i còsmica de la realitat.

Consistentment, la Carta de la Terra, un dels documents clau d’aquesta nova visió, afirma: «Els nostres reptes mediambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interconnectats i junts podem crear solucions inclusives» (Preàmbul, 3).

Una encíclica profètica

El Papa Francesc en la seva encíclica sobre La cura de la Casa Comuna s’associa a aquesta lectura i argumenta que «uma vegada que tot està estretament relacionat i que els problemes actuals requereixen una mirada que consideri tots els aspectes de la crisi mundial» (n.137), es necessita una reflexió sobre l’ecologia integral, doncs només des d’aquesta prespectiva podrem enfrontar els problemes de la situació mundial actual.

Aquesta interpretació holística i integral ha aconseguit un reforç inestimable donada l’autoritat del Papa i la dimensió de la seva encíclica, adreçada a tota la humanitat i a cadascun dels seus habitants.

Ja no es tracta només de com es dona la nostra relació amb la natura, sinó la de tots els éssers humans amb la Terra en general i amb els béns i serveis naturals, doncs són aquests els únics que poden mantenir les condicions físiques, químiques i biològiques de la vida i garantir un futur per a la nostra civilització.

El dia és ara

El temps és urgent i corre en contra nostre. Per això, tots els coneixements han de ser ecologitzats, és a dir, relacionats entre ells i orientats cap al bé de la comunitat de la vida.

De la mateixa manera, totes les tradicions espirituals i religiosos són interpel.lades a despertar la consciència de la humanitat a la seva missió de ser cuidadora d’aquesta herència sagrada rebuda de l’univers i del Creador, que és la Terra viva, l’única Casa que tenim per viure.

Juntament amb la intel·ligència intel·lectual ha de venir una intel·ligència sensible i cordial i, sobretot, la intel·ligència espiritual, doncs és la que ens relaciona directament amb la Creador i amb el Crist ressuscitat que estan fermentant en la creació, portant-la amb nosaltres fins a la seva plenitud en Déu (nn.100; 243).

El Papa cita l’emotiu final de la  Carta de la Terra que resumeix bé l’esperança que deposita en Déu i en el compromís dels éssers humans: «Que el nostre temps segui recordat pel despertar d’una nova reverència envers la vida, pel ferm compromís amb la sostenibilitat; per la intensificació de la lluita per la justícia i la pau, i l’alegre celebració de la vida” (n. 207).

La sensibilitat perduda

El drama de l’ésser humà actual és que ha perdut la capacitat de viure un sentiment de pertinença, que les religions sempre havien garantit. El que s’oposa a la religió no és l’ateisme ni la negació de la divinitat. El que s’oposa és la incapacitat de connectar i tornar a connectar-se amb totes les coses.

Avui les persones estan desarrelades, desconnectades de la Terra i de l’ànima que és l’expressió de la sensibilitat i l’espiritualitat.

Si no recuperem avui la raó sensible, que és una dimensió essencial de l’ànima, difícilment avançarem cap a respectar el valor intrínsec de tot ésser, en estimar la Mare Terra amb tots els seus ecosistemes i en viure la compassió envers el patiment de la natura i la humanitat.

Leonardo Boff. Text complet i original AQUÍ.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Conegueu Pere Casaldàliga
i les seves causes

POTSER US INTERESSARÁ

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida

La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.

Read more
Canción de la hoz y el haz

Canción de la hoz y el haz

Canción de la hoz y el haz

Com um calo por anel,
monsenhor colhia arroz.

Monsenhor «martelo
e foice»?

Me chamarão subversivo.
E eu direi: eu sou.
Para o povo em luta, eu vivo.
Com o meu povo em marcha, eu vou.

Tenho fé de guerrilho
e amor de revolução.
E entre Evangelho e canção
sofro e digo o que eu quero.
Se escandalizo, primeiro
queimei meu próprio coração

ao fogo desta Paixão,
cruz de Sua própria Madeira.

Incentivo à subversão
contra o Poder e o Dinheiro.

Eu quero subverter a Lei
que perverte ao povo em cinza
e ao governo em açougueiro.
(Meu pastor se tornou Cordeiro.
O Servo se tornou meu Rei).

Creio na Internacional
das cabeças bem erguidas,
da voz de igual para igual
e das mãos entrelaçadas…

E chamo à Ordem de mal
e ao Progresso de mentira.

Tenho menos paz que raiva.
Tenho mais amor que paz.

… Creio na foice e no faz
destes espinhos caídos:
uma Morte e tantas vidas!
Creio nesta foice que avança 
– sob este sol sem disfarce

e na comum Esperança –
tão ocupada e tenaz!

Pedro Casaldáliga, abril de 1972.

Conheça Pedro Casaldáliga

Receba o nosso boletim mensal.

Te enviaremos apenas informação sobre Pedro Casaldáliga e o trabalho que fazemos na Amazônia.

Read more
Aquí és on resa Casaldàliga

Aquí és on resa Casaldàliga

Aquí és on resa Casaldàliga

Article publicat el 2 d’agost de 2017 al web de l’Institut Humana Unisinos, referint-se al testimoni del pintor claretià Maximino Cerezo Barredo, autor dels murals de les Esglèsies de la Prelatura de São Félix do Araguaia i considerat el “pintor de l’Alliberament”.

«En una de les meves visites al Pere Casaldàliga, va sorgir la idea de fer una capella al pati del darrera, però necessàriament havia d’ésser un espai obert als arbres, als veïns, al sol i a l’ombra.

Vaig dibuixar la idea a mà alçada en un dels sobres de revistes que el Pere rebia a casa seva. Un esbóç amb les mides, els detalls constructius i el disseny fonamental, a partir del qual va començar a treballar Pere Solà , que era claretià i un dels primers companys de Casaldàliga al Brasil. Com a mestre d’obres, moltes de les esglésies que es van construir a la Prelatura en els seus primers anys es deuen a ell. També la catedral de São Félix.»

La capella de casa el Pere Casaldàliga és un espai senzill, obert, ple de símbols. Cada dia, a les 7:30 hi fem una petita oració matinal. I els dimecres a les 12h, una missa oberta, familiar i fraterna.

Una capella oberta al món

«Aquesta capella oberta de la casa del Pere és una de les obres de les que em sento més orgullós. La capella està igual avui. Lloc de pregària, de celebració de l’Eucaristia diària entre la remor de les fulles dels arbres, el cant dels galls i un indolent passeig dels gats que vaguen pel pati.

Lloc de reunió setmanal amb els agents pastorals més propers. A més, moltes de les entrevistes de Casaldàliga amb periodistes d’arreu del món també van ser gravades allà.»

A la capella, hi ha guardades dues relíquies: una peça de la túnica sagnant de l’arquebisbe Romero quan el van assassinar i un fragment del crani d’Ignacio Ellacuría, assassinat a El Salvador al 1989.

Lloc de pregària i record

«Amb el temps, vaig afegir-hi algunes coses: la pintura de la tenda, la part frontal de l’altar i la placa d’alumini en relleu, feta d’una peça que vaig tallar d’una vella nevera rescatada d’un abocador de la ciutat, que serveix de fons per a la caixa de relíquies de màrtirs: una peça de la túnica sagnant de l’arquebisbe Romero i un fragment del crani d’Ignacio Ellacuría. També hi ha fotografies de Dom Romero, Dom Angelelli, Pare João Bosco, Rodolfo Lunkenbein, Francisco Jentel i dels estudiants claretians màrtirs de Barbastro.

Durant molts anys, va tenir sobre l’altar una petita imatge d’un colom de la pau que vaig portar-li d’Ica, Perú. La va fer un camperol que havia estat torturat per les forces de seguretat del país i va ser alliberat gràcies a les denúncies i mesures de la Comissió de Drets Humans de la regió.»

Coneix Pere Casaldàliga i les seves causes

Reb el nostre butlletí mensual.

T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Read more

Pin It on Pinterest