Imatge 1: Arribant a São Félix

Aquesta és una primera aproximació al poble on Casaldàliga va viure durant més de 50 anys i on va ser enterrat el 8 d’agost d’aquest any, São Félix do Araguaia:

Al centre-oest del Brasil, a l’extrem sud de l’Amazònia i 1.200Km a nord de la capital de país, Brasília.

São Félix té poc més d’11.000 habitants, la majoria d’ells viuen al camp o a les «aldeias» indígenes, tot i que el municipi té una extensió equivalent a la meitat de tota Catalunya.

La identitat del poble, emancipat políticament al 1976, està fortament marcada pel pas d’un dels grans rius del Brasil, el riu Araguaia. Allà, «el riu més bonic del món», com va dir Casaldàliga en una conferència de poesia, travessa la regió de sud a nord, encara que ho fa en curves sinuoses, com els grans rius tropicals. Des del seu pas per São Félix encara li queden uns pocs milers de quilòmetres per desembocar, unint-se al riu Tocantins, al majestuós Amazones.

Al seu pas per São Félix, el riu Araguaia és a 200 metres sobre el nivell de la mar … A l’esquerra del riu, a l’oest, som a l’estat brasiler del Mato Grosso (que té una superfície del doble de l’estat espanyol); i a la dreta, a l’est, a l’estat del Tocantins. El riu Araguaia fa de divisió administrativa entre els dos estats brasilers.

Tota la Prelatura (Diocèsi) fundada per Casaldàliga és dins del que al Brasil s’anomena l’«Amazònia Legal». És a dir, la zona d’influència -la gran conca- del Riu Amazones.

Tot i així, la vegetació de la regió combina l’encontre dels dos biomes més rics del Brasil: d’una banda, hi trobem nombroses expressions pròpies de la que és considerada la savana més biodiversa del món, anomenada Cerrado i, de l’altre, hi són molt presents grans extensions amb l’exuberància característica de la selva amazònica.

Imatge 2: el poble

Apropant-nos una mica més, a uns mil metres d’alçada, veiem ja tot el poble de São Félix, situat entre el Riu Araguaia a l’est (a la dreta de la imatge) i la sortida per la carretera de terra (la BR242) a l’oest (a l’esquerra).

La riba dreta de l’Araguaia pertany a l’Illa do Bananal, «l’illa fluvial més gran del món», de la grandària d’El Salvador, situada entre els dos braços de l’Araguaia.

A la imatge podrem veure també el petit aeròdrom local situat al barri anomenat Vila Santo Antônio.

Si obriu l’enllaç al Google, veureu marcada la «casa cural» on Casaldàliga ha viscut més de 30 anys. Com es pot apreciar és una casa exteriorment molt semblant a les altres cases veïnes, encara que per dins és una de les més senzilles de tot el carrer, fins i tot avui dia. No hi ha hagut mai palau episcopal en tota la Prelatura.

Imatge 3: el centre

Baixem una mica més per veure São Félix més detalladament. Destaca en primer lloc aquesta espècie de “triangle”, que és el que podríem dir el barri «antic» del poble. A dalt del tot, a l’extrem dret, es troba el Cementiri Karajá, on és la tomba de Casaldàliga i cap on ens dirigim.

Vegeu a la dreta el gran riu Araguaia, corrent cap al Nord (cap amunt a la imatge), cap a l’Amazones.

Al centre també podreu veure la Parròquia d’aquest barri triangular, que és la Catedral de São Félix do Araguaia.

En ella hi podrem trobar el mural que Casaldàliga va demanar a Maximino Cerezo Barredo, i que s’ha convertit en la icona més estesa i reconeguda de l’Església de l’Alliberament. A la façana de la Catedral hi podem veure un altre gran mural, de taulells, també de Cerezo Barredo, representant l’Assumpció de Maria, patrona del temple (totes dues imatges, i altres del lloc, te les ensenyem a Google Maps o bé prement AQUÍ).

A l’esquerra de la imatge tornem a veure destacada la casa cural o «casa del bisbe», a l’extrem del barri vell, buscant estar prop de l’altre gran barri d’extensió de la ciutat. Va ser Casaldàliga qui va triar la casa, per la seva senzillesa i la seva pobresa: les seves parets de maons de fang, el seu sostre d’“uralita”, les seves finestres de taulons que es tanquen fent girar una fusteta clavada al marc, el seu terra de ciment, sense rajoles… i les seves portes sempre obertes. A més, la porta de l’habitació de Casaldàliga va ser sempre una simple cortina: mai va tenir porta al seu dormitori.

Una mica més enllà, entre la casa del Pere i la Catedral, trobarem l’associació que Casaldàliga va fundar amb el seu equip en plena dictadura militar per treballar al costat dels camperols i els indígenes: l’Associació ANSA, que encara és una referència de treball social a l’Araguaia, gràcies a les donacions solidàries que reb de persones d’arreu del món.

Imatge 4: Els “missioners”

Baixem una mica més i ens acostem al que era el cor de São Félix quan van arribar els missioners claretians amb el Bisbe Pere al capdavant, al juliol de 1968.

São Félix era poca cosa més que el moll de terra a la vora del riu (a la fotografia, es veu com una llengua de terra més clara que entra al riu, on fondegen les barques, flanquejat per dos sortints flotants), i una filera de cases paral·leles a la riba.

Els claretians Pere Casaldàliga, José María Gil i Leopoldo Belmonte, juntament amb un grup de ‘sense terra’ davant de la primera capella de São Félix. Imatge: Arxiu Prelatura de São Félix do Araguaia.

A menys de 100m del moll, hi havia la petita capella, construïda a l’estil rural, amb una bastida de pals per a subjectar la campana. Per aquella capelleta, un cop l’any o cada dos, hi passaven alguns missioners, sobretot salesians, per dir-hi missa i administrar els sagraments. Eren el que a Brasil es coneix com les «desobrigas» (celebracions de ‘compliment pasqual’.). Al lloc on era aquesta petita capelleta es va posar una creu com a record, que encara és a la vora de l’Araguaia i que podrás veure a la fotografia que hem fet.

Casaldàliga va viure primerament al costat d’aquella primera capelleta. Ell mateix i el seu company Manuel Luzón van plantar dos arbres de mango al pati de la casa, que avui tenen més de 50 anys i que s’alcen, majestuosos, reverenciant el riu Araguaia. Els podràs veure també.

Des d’aquest balcó sobre l’Araguaia, una nit de lluna plena, Casaldàliga va escriure el seu poema al Che, en escoltar per la ràdio d’ona curta comentaris internacionals al voltant de la seva mort:

«Escucho, al transistor, cómo te canta
la juventud rebelde,
mientras el Araguaia late a mis pies, como una arteria viva,
transido por la luna casi llena.
Se apaga toda luz. Y es sólo noche.»

….

Més tard, altres claretians i les germanes de Sant Josep, vingudes de diverses parts del Brasil per formar l’equip de Casaldàliga, es van instal·lar en la primera línia de cases al costat del riu, enfront la capella. Aviat va ser necessàri construir una església més gran, que s’anomena fins avui dia «la catedral», malgrat la seva simplicitat. És l’actual Parròquia de l’Assumpció, que ja hem vist en la imatge anterior.

Imatge 6: El funeral

Al nord de São Félix, gairebé a la sortida del poble, també hi podem veure l’edifici del «Ginásio», el primer col·legi d’educació primària que va tenir la regió. Va ser construit pels missionres claretians al 1972 i va comptar amb la participació determinant de la germana Irene Franceschini, responent a una primera prioritat pastoral: l’educació.

Malgrat va ser desmantellat per la dictadura al 1973, el «Ginásio Estadual do Araguaia» es va convertir en un centre de referència a tot l’estat del Mato Grosso.

Al mateix lloc, es construiria poc després el que avui és el «Centre Comunitari Tia Irene». En aquell espai va tenir lloc la celebració eucarística de la Pasqua d’en Pere que molts de nosaltres, i diversos milers de persones arreu del Món, vem poder acompanyar per internet.

El dia de l’enterrament de Casaldàliga, la processó va sortir al carrer (cap al riu), va doblegar a l’esquerra, cap al nord, portant el cos d’en Pere cap al cementiri, a uns 200 metres. El seu taüt va ser carregat pel poble, pels agents de pastoral, i pels «guerrers indígenes Xavante», abillats amb els seus colors de gala.

[Pensem un moment en la significació de la imatge d’un Poble Indígena carregant el cos d’un bisbe, d’un valor històric, tal vegada únic en aquest Continent indígena conquerit amb la Creu i la Bíblia: un Poble Indígena enterra amb els màxims honors un bisbe missioner que sempre va estar ‘contra la Conquesta i la seva mal anomenada evangelització’].

Imatge 5: El lloc de la ressurrecció

Aquesta és una vista propera de la tomba de Pere Casaldàliga. Estem prou baixos com per «endevinar» el montícul de terra de la tomba, sota un arbre de Pequi (pequizeiro, Caryocar brasiliense), a uns 50 metres de l’aigua de l’Araguaia, que besa i acarona, devot, l’humil cementiri.

Aquest rectangle vertical, suggerit pels seus petits murs, és el cementiri on van ser enterrats els avantpassats indígenes, «legítims emperadors d’Amèrica», com els anomena Casaldàliga a la «Missa de la Terra sense mals».

Pràcticament fins a l’inici de segle XX, la regió estava habitada únicament per aquests pobles. De fet, São Félix no va tenir cap habitant no-indígena fins després del 1941. Amb l’arribada de l’agrocapitalisme però, sobretot a partir dels anys 60 -buscant no or aquesta vegada, sinó terra, latifundis- el cementiri va haver d’acollir els treballadors sense terra; els ‘peons‘ maltractats pels terratinents; els nens morts de fam i de malària; els indígenes assassinats …

Casaldàliga explica amb passió testimonial al seu «diari de missió» com se li esquinçava l’ànima en aquells enterraments que ell mateix celebrava en els seus primers temps missioners.

Per això, en els seus darrers anys, va demanar – «si no fos molt privilegi», ésser enterrat allí, al costat dels indis, dels sense terra, dels peons, dels nens malmesos, dels personatges anònims de l’Araguaia, els més pobres, «gairebé sempre sense taüt, moltes vegades sense nom »…

Imatge 6: Davant la tomba de Casaldàliga

Ets davant la tomba de Pere Casaldàliga.
Et proposem fer un moment de silenci, d’escolta,
de comunió plena amb aquest germà, i amb les seves Causes.

Gràcies per acompanyar-nos.

Pots completar aquesta visita obrint directament GoogleMaps i demanant a la caixa de recerca «São Félix do Araguaia, MT» o bé fent click al botó següent:

Una vegada amb el mapa de São Félix a la pantalla, identifica aquests sis punts (marcats cadascun amb el seu petit cercle punxegut com senyal d’ubicació):

1) A la llarga avinguda que creua el poble, trobem la Casa del Bisbe Pere Casaldàliga: AQUÍ

2) Una mica més enllà, veurem l’Associació ANSA, fundada pel Pere Casaldàliga i el seu equip en plena dictadura militar per treballar al costat dels camperols i els indígenes i que encara funciona gràcies a donacions solidàries.

3) A la mateixa avinguda, però més aprop del riu, podrem veure la Catedral Prelatícia Nossa Senhora da Assunção, on en Pere donava missa tots els diumenges.

4) la Primeira Igrejinha (capelleta) de São Félix do Araguaia, abans d’ésser formalitzada com a Prelatura, al costat del Riu Araguaia, davant l’Ajuntament.

5) Gairebé a la sortida del poble, podrem veure la tomba de Pere Casaldàliga, al cementiri Karajá, el punt més al nord de São Félix do Araguaia.

6) Una mica abans, podem dona un cop d’ull al Centre Comunitari ‘Tia Irene’, lloc de reunions de tot el poble, construit amb la solidaritat catalana, a través de la Fundació Alfons Comín i on es troba l’Arxiu de la Prelatura de São Félix do Araguaia, amb més de 250 mil documents classificats.

En cada un d’aquests llocs, si prems sobre el petit cercle punxegut corresponent, podràs veure algunes fotografies que hem anat posant. Són moltes fotografies, fins i tot de la celebració de l’enterrament de Casaldàliga.

José Maria Vigil i Raúl Vico 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS