Objectiu assolit: 100 famílies protegides de la COVID19
Amb més de 480 casos confirmats i 12 pobles afectats, la pandèmia de la COVID19 ja és a l’Araguaia. La campanha que iniciavem al maig, però, ens ha permès protegir més de 100 famílies. Això és el què em pogut fet.
22 de juny de 2020
Les causes de Pere Casaldàliga
335.000 casos confirmats i més de 12.000 morts és el balanç de la pandèmia a l’Amazònia, segons dades de la Xarxa Eclesial Panamazònica (REPAM), a 19 de juny. Entre els pobles indígenes ja hi ha més de 100 morts i 34 pobles afectats. A més, Brasil és el lloc del món on la pandèmia s’extén més ràpidament, fins i tot a les comunitats més aïllades.
A l’Araguaia ja s’han diagnosticat 480 casos, tot i les grans distàncies i les altes temperatures. Però sobretot hem de lamentar la recent mort d’un nadó indígena de 8 mesos, del poble Xavante, el passat 20 de maig. Malauradament, ara, ja hi ha més d’una desena d’indígenes Xavante que han donat positiu i és la situació més preocupant que tenim.
Ara, els 3 detonants que estan duent al Brasil a ser l’epicentre mundial de la pandèmia, que us explicàvem al nostre blog, es fan sentir de primera mà a l’Araguaia.
En aquest marc, el passat mes de maig vem iniciar la campanya de solidaritat, COVID:19, crida des de l’Araguaia, amb l’objectiu principal de garantir l’alimentació de les famílies més vulnerables.
Això és el que hem pogut fer amb tota la solidaritat rebuda:
Les “bones” notícies
Si és que alguna de les notícies relacionades amb la COVID19 es pot considerar “bona”, sí volem celebrar que gràcies a la solidaritat de més d’una setantena de persones, hem assolit l’objectiu de distribuir 100 cistelles amb aliments mínims essencials per les famílies més necessitades de l’Araguaia.
A més, gràcies a totes les donacions rebudes, hem pogut augmentar la producció de mascaretes: ja n’hem cosit i distribuit 3.000!
Les mascaretes les hem confeccionat a la seu de l’Associació ANSA i dut a les comunitats rurals i indígenes on treballem: l’Assentament Dom Pedro, l’Assentament Mãe Maria, l’Assentament Vida Nova i les “aldeias” indígenes dels Pobles Karajá, Tapirapé i Xavante.
Hem augmentat la producció de mascaretes per atendre la població més vulnerable.
Les famílies ateses
La prioritat d’aquests mesos ha estat fer el possible perquè les famílies més vulnerables es puguin quedar a casa i no hagin de sortir al carrer per guanyar-se la vida.
Com us dèiem, a l’Araguaia hi ha només 1 respirador per atendre una àrea del tamany de tota Catalunya, així que la prevenció és gairebé l’única oportunitat de cuidar-se.
Per això, a més de comprar les cistelles amb els aliments, ens hem desplaçat a les comunitats per dur el menjar casa per casa. Us expliquem alguns casos:
Famílies a São Félix do Araguaia
El municipi de São Félix do Araguaia, on més treballem, fa 16.848,22 Km2, l’equivalent a mitja Catalunya.
La història de terratinents i grans latifundis ha marcat la distribució extremadament desigual de la terra i els recursos, deixant al marge a milers de famílies.
La Maristela, el Rosimal, l’Isaac, el José, l’Elin Maria i la Yulis viuen a São Félix do Araguaia des de fa només 7 mesos. Han vingut des de Venezuela fugint de la situació econòmica en que estaven allà.
No parlen bé el portuguès i tampoc tenen amistats o família que els puguin ajudar.
Donat el nombre de persones que viuen a la casa, 6 en total, necessitaran més d’una cistella d’aliments per passar aquest temps de confinament. No tenen cap altra ingrès i els haurem de donar un cop de mà per pagar també els serveis mínims que necessiten: llum, aigua i gas per cuinar.
Famílies a l’Assentament Dom Pedro
Les comunitats rurals de l’Araguaia es caracteritzen per dos factors: les distàncies i l’absència de la presència de l’Estat. L’Assentament Dom Pedro, per exemple, té la mateixa superfície que el Maresme, però està comunicat per camins de terra en mal estat i hi viuen “només” 400 famílies. Aquest és un factor que condiciona totes i cada una de les activitats que s’hi fan.
Els camins de terra i sense cap manteniment, dificulten els desplaçaments per les comunitats rurals de l’Araguaia.
A més, en aquest Assentament (que duu el nom del Pere Casaldàliga, “Dom Pedro”), no hi ha cap servei mèdic. Només hi ha dues “agents comunitàries de salut” que, amb molt bona voluntat, però sense recursos, miren de fer una tasca informativa, de prevenció i acompanyament dels malalts de la comunitat. Ara bé, per poder anar al ginecòleg cal fer 24 hores d’autobús.
La família del Raimundo i la Valmeci fa 20 anys que viuen a l’Assentament Dom Pedro.
Sempre els ha agradat plantar i són dels pocs que fan una gran horta cada any. Els ajuda que a la terra que ocupen hi ha força aigua, doncs a d’altres llocs de l’assentament gairebé no n’hi ha ni per beure.
Durant aquest temps d’aïllament, però, no poden anar a la fira quinzenal que s’organitza al poble i on venen les seves hortalisses i verdures. No tenen cap altra font d’ingressos.
Fa anys que treballem amb ells per garantir que poden fer l’horta, ajudant-los amb la compra de més bàsic: una bomba de l’aigua, mangueres, eines, etc. Ara, però, han necessitat una cistella d’aliments, doncs els cal ajuda emergencial fins que acabi de la situació d’aïllament i puguin tornar a vendre les seves verdures a la fira.
Famílies als barris de la perifèria
Donada l’extensió dels municipis i la quantitat de “fazendas” (grans propietats) que hi ha, les famílies amb menys recursos són obligades a buscar un lloc per viure lluny dels centres dels pobles.
Això fa que els serveis no els arribin i acabin vivint en condicions extremes, sense cap presència o ajuts públics.
Aquestes famílies acostumen a muntar petits negocis de subsistència, com ara un taller de reparació de bicicletes, una sabateria, una petita fleca casolana, etc.
L’Osmar i la seva família són 7 persones. Viuen a un dels barris perifèrics de São Félix do Araguaia. Paleta amb molta experiència, l’Osmar s’ha guanyat sempre la vida reformant o fent petites construccions al seu poble. Com la majoria dels treballadors per compte pròpia, ho fa en la informalitat i no té, per tant, dret a cap cobertura social.
Fa dos mesos, però que no treballa. Les obres estan parades i ningú fa reformes a casa seva. Dos mesos sense cap ingrés que han dut a l’Osmar a una situació desesperant.
De moment, els hem pogut entregar 1 cistella d’aliments, però n’haurem de donar més i també els volem ajudar a que puguin pagar la llum, l’aigua i el gas butà.
Poc a poc, amb les donacions solidàries que ens heu fet arribar, anem atenent a les famílies que més ho necessiten en aquest moment. Tot i això, sabem que les carències són moltes.
Per això no parem d’exigir que els poders públics assumeixin la seva responsabilitat. Estem participant activament del comité de crisi de l’Ajuntament de São Félix do Araguaia i garantint que hi sigui representada la veu dels camperols i dels Pobles Indígenes.
Garantir que cap família s’hagi de veure obligada a la tria inconcebible entre la salut i l’alimentació ha de ser compromís de tota la societat.
SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ
Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes
LES DARRERES PUBLICACIONS
Invitació per decolonitzar les nostres Teologies i Espiritualitats
Decolonitzar la nostra teologia i espiritualitat? Desconstruir la visió eurocentrista i abraçar amb totes les conseqüències una teologia no colonitzada? Aquesta és la invitació d’aquest text.
Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida
La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.
Àudio: entrevista a Casaldàliga
Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra
La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.
Eunice Dias de Paula: “Encara és molt habitual sentir que si no fos per en Pere i la Prelatura, aquest lloc nostre ja no existiria”.
Descobreix el testimoni de Eunice Dias de Paula, col·laboradora de Casaldàliga i indigenista, que va conviure amb el bisbe durant més de 40 anys. Coneix de primera mà la seva dedicació i compromís en la defensa dels drets humans i les comunitats indígenes. Una visió única sobre la vida i obra de Pere Casaldàliga.
Casaldàliga: Què és l’espiritualitat? Com ha de ser la nostra espiritualitat?
Descobreix l’espiritualitat de l’alliberament de la mà de Pere Casaldàliga. Una reflexió profunda sobre el seguiment de Jesús i sobre com ha de ser la nostra espiritualitat. Endinsa’t en aquesta obra inspiradora.