El poble on va néixer Pere Casaldàliga aprofundeix en el seu llegat amb un treball escolar i una matinal per recordar la lluita del bisbe i esperonar a agafar-ne el testimoni.
El poble de Balsareny continua aprofundint en el seu coneixement sobre la tasca i l’emprempta que Pere Casaldàliga ha deixat.
Aquesta vegada, la Fundació Pere Casaldàliga i les entitats socials i educatives del poble han organitzat dos actes per tal d’apropar la figura del bisbe a la ciutadania i conèixer amb més profunditat quina va ser la seva tasca a Amèrica Llatina.
Una activitat escolar per aprofundir en el coneixement de la tasca de Casaldàliga
El divendres 3 de desembre, l’Escola Guillem va organitzar una xerrada de la brasilera Zilda Martins, col.laboradora de la Fundació Pere Casaldàliga, nascuda a l’Araguaia i responsable de l’Arxiu del bisbe entre 2013 i 2017.
Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.
La Zilda va poder explicar en primera persona com era en Pere Casaldàliga, com actuava i què feia en el seu dia a dia. També va poder apropar als alumnes la realitat de São Félix do Araguaia, fent-los conscients de les dificultats en matèria d’educació o salut que encara es pateixen en aquella regió de l’Amazònia. Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.
Una matinal popular per recordar la lluita de Casaldàliga
Posteriorment, el dimecres 8 de desembre, a pocs dies de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, més de 100 persones van participar de la matinal per recordar el bisbe i apel.lar per la continuïtat a la seva tasca.
Tal com relata Queralt Casals, del diari Regió7, en la seva edició del 9 de desembre de 2021:
Les causes de Casaldàliga i el seu llegat van ser presents a la jornada de la mà de l’activista social i periodista David Fernández i del membre de la Fundació Pere Casaldàliga Raul Vico, que van glossar la figura del qui ha estat i continua sent un símbol de la lluita per combatre les desigualtats socials.
El nom de Pere Casaldàliga, que va morir l’agost de l’any passat, està intrínsecament lligat a la lluita pels drets humans. El bisbe balsarenyenc va dedicar la seva vida a treballar pels drets dels pobles camperols i indígenes de l’Amazònia brasilera. El seu poble natal va voler recollir ahir el seu testimoni universal en una matinal organitzada per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, que va tenir lloc al Casino. La jornada va començar amb un esmorzar que destinarà la recaptació a projectes solidaris de la fundació i tots els infants que ho van desitjar van poder donar color a un mural en favor dels drets humans que es penjarà al campanar de l’església.
Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos.
David Fernàndez
El plat fort de la matinal va arribar amb la xerrada. Per la seva banda, David Fernández, que va reconèixer que a Casaldàliga «no l’he conegut mai i és com si el conegués de sempre», el va definir com «un referent que les coses es poden fer diferents». L’activista social va assegurar que «Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos». En la mateixa línia, l’exdiputat de la CUP va afegir que «el Pere és per sort avui el nostre altre món possible i la nostra utopia necessària i practicable contra tots els tirants i els lladres» i va apel·lar al compromís amb seves les causes «que al final són totes les causes del món que tenen alguna cosa a veure amb la dignitat humana».
Casaldàliga no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat.
Raul Vico
Al seu torn, Raul Vico, que sí que va conèixer de prop Casaldàliga, amb qui va treballar activament a São Félix do Araguaia, va contextualitzar la tasca del bisbe en defensa dels pobles indígenes. Al seu entendre «no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat».
Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps.
Raul Vico
Per tot plegat, l’assessor de l’ONG brasilera ANSA va dir que «Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps que va veure amb una visió profètica quines eren les lluites essencials per fer-nos més humans a nosaltres individualment i com a societat». Per això, va animar als assistents a «mirar més enllà de la figura del bisbe» i a «mantenir net el camí que ha obert».