Jo hauria d’estar aquí … i ho estic: amb tota la meva ànima. Aquesta petita Església de São Félix de Araguaia et té molt present, germà. Ets visible a la meva habitació, a la capella del pati, a la nostra catedral, a moltes comunitats, al Santuari dels Màrtirs de la “Caminada” Llatinoamericana. Fins i tot quan cau un mango sobre la teulada em recordo de l’ensurt que senties quan queien els mangos sobre el teu retir de l’Hospitalito.

El mes de març de 1983 jo escrivia al meu diari:

“No aconsegueixo entendre de cap manera, o ho entenc massa: La fotografia del màrtir Monsenyor Romero amb Joan Pau II, en uns cartells més que normals per a la visita de el Papa, ha estat prohibida per la comissió mixta Govern-Església d’El Salvador. La imatge del màrtir fa mal. Al Govern, perseguidor i assassí; i és natural que li faci mal; que faci mal a certa Església … també és natural, tristament natural”.

De totes maneres, nosaltres, aquí, en aquest racó del Mato Grosso, i molts cristians i no cristians d’Amèrica i del Món, celebrarem una altra vegada, aquest mes de març, el martiri de Sant Romero, pastor bo d’Amèrica Llatina.

A nosaltres la teva imatge ens conforta, ens compromet i ens uneix; com una versió entranyable del Bon Pastor Jesús.

 

Has ressuscitat en el teu poble, que no permetrà que l’imperi i les oligarquies segueixin sotmetent-lo, ni es deixarà endur pels revolucionaris penedits o pels eclesiàstics espiritualitzats.

 

I ara estem aquí, milions, de moltes maneres, celebrant el jubileu del teu testimoni definitiu, aquella homilia de sang que ningú farà callar. Tu tens poder de convocació, un poder macroecumènic de sant dels catòlics i dels evangèlics i fins i tot dels ateus. Estem aquí celebrant, reparant, assumint. Tu ets molt comprometedor, com Jesús de Natzaret: aquest Jesús històric que tantes vegades se’ns difumina en dogmatizacions hel·lenístiques i en espiritualismes sentimentals, el Jesús Pobre solidari amb els pobres, el Crucificat amb els crucificats de la Història.

Tenies raó, i això volem celebrar també, amb goig pasqual. Has ressuscitat en el teu poble, que no permetrà que l’imperi i les oligarquies segueixin sotmetent-lo, ni es deixarà endur pels revolucionaris penedits o pels eclesiàstics espiritualitzats. I ressuscites en aquest Poble de milions de somiadors i somiadores que creiem que un altre món és possible i que és possible una altra Església.

Perquè així, com va avui, Romero germà, ni va el Món, ni va l’Església. Continuen les guerres, ara fins i tot les preventives; continua la fam, l’atur, la violència -de l’estat o de la torba enbogida-; continuen les falses democràcies, el fals progrés, els falsos déus que dominen amb els diners i la comunicació, amb les armes i la política.

 

Hem passat de la Seguretat Nacional a la seguretat del capital transnacional i de les dictadures militars a la macro dictadura de l’imperi neoliberal.

 

I continua havent-hi molta Església muda. Hem passat de la Seguretat Nacional a la seguretat del capital transnacional i de les dictadures militars a la macro dictadura de l’imperi neoliberal.

Són 25 anys també de la Conferència de Puebla. Aquells rostres, Romero, que són el propi rostre del Jesús “destazado”, s’han multiplicat en nombre i en deformació. Aquelles revolucions utòpiques -belles i atabalades com una adolescència de la Història- han estat traïdes per uns, menyspreades olímpicament per altres i segueixen sent enyorades d’una altra manera, més “suaument”, en major profunditat personal i comunitària- per moltes i molts dels que estem aquí, amb tu, pastor de l'”acompanyament”, company de plors i de sang dels pobres de la Terra. Com necessitem avui que ensenyis als pobres a “acord-par-se” en solidaritat, en organització, en tossuda esperança!.

 

Sempre em va admirar en tu l’aliança de la disciplina amb la llibertat, de la pietat tradicional amb la Teologia de l’Alliberament, de la profecia més agosarada amb el perdó més generós.

 

Amb tu, deia el mestre màrtir Ellacuría, “Déu ha passat per El Salvador“, per tot el nostre món. I el teòleg de frontera José María Vigil ha fet de tu 3  rotundes afirmacions que són, més que veritats per creure, desafiaments d’urgència per assumir:

• Romero: símbol màxim de l’opció pels pobres i de la teologia de l’alliberament.

• Romero: símbol màxim del conflicte de l’opció pels pobres amb l’Estat.

• Romero: símbol màxim del conflicte de l’opció pels pobres amb l’Església institucional.

No és que deixessis de ser “institucional” i ben comportat. Sempre em va admirar en tu l’aliança de la disciplina amb la llibertat, de la pietat tradicional amb la Teologia de l’Alliberament, de la profecia més agosarada amb el perdó més generós.

Eres un sant fent-se, en constant procés de conversió. De tu s’ha repetit edificadamente que eres un bisbe convertit. Amb Déu i amb el Poble, sense dicotomies. “Jo, deies, he d’escoltar què diu l’Esperit per mitjà del seu Poble …”.

 

Tu ens avises que “aquell que es compromet amb els pobres ha de recórrer el matexi camí dels pobres: ésser desapareguts, ésser torturats, ésser capturats, aparèixer cadàvers”.

 

La teva homilia del 23 març de 1980, vigília de la oblació total, la vas titular precisament així: “L’Església al servei de l’alliberament personal, comunitària, transcendent”.

Et recordem tant perquè et necessitem, Romero, germà exemplar.

Tu ens animes, segueixes predicant-nos l’homilia de l’alliberament integral. Segueixes cridant “cessi la repressió”, a totes les forces repressives a la Societat, a les esglésies, a les Religions. Ens avises que “aquell que es compromet amb els pobres ha de recórrer el matexi camí dels pobres: ésser desapareguts, ésser torturats, ésser capturats, aparèixer cadàvers”, i ens recordes que, comprometent-nos amb les causes dels pobres, no fem més que “predicar el testimoni subversiu de les benaurances, que li han donat volta a tot”.

Confiaves -i no et volem defraudar- que “mentre hi hagi injustícia hi haurà cristians que la denunciïn i que es posen de part de les seves víctimes”.

La teva sang, com demanaves, és veritablement “llavor de llibertat”.

La teva memòria no és simplement l’enyorança o un culte sagrat que queda a l’aire de l’encens. Volem que sigui, ho farem, un compromís militant, una pastoral d’alliberament.

El nostre teòleg, el teòleg dels màrtirs, Jon Sobrino, resumeix la tasca evangelitzadora i política que, per fidelitat a la vostra memòria, el Regne ens exigeix ​​avui: Afrontar la realitat amb veritat; analitzar la realitat i les seves causes; treballar pel canvi estructural; dur a terme una evangelització madura, alliberadora, crítica i autocrítica; construir l’Església com a poble de Déu; dur esperança a aquest poble que pateix tant …

Aquesta setmana del teu jubileu, a San Salvador, acabarà sent un sínode popular, una trobada d’aspiracions i compromisos dins d’aquest procés conciliar que estem vivint, una gran vetlla pasqual al voltant de tu i de tantes i tants testimonis fidels, coneguts o anònims, però tots lluminosos en el Llibre de la Vida, seguidors fins a la fi del Suprem Testimoni Fidel.

 

Seguirem parlant, germà Romero. Cada dia. Tu acompanyant-nos, des de la Pau total, pel camí ardu i alliberador de l’Evangeli. Tantes vegades ens sentim com els deixebles d’Emaús, defraudats, sense rumb, perquè “pensàvem que …”

 

“Estem una altra vegada en peu de testimoni”, et deia jo en el poema aquell. I estem de veritat. Som del gran Fòrum Social Mundial, amb l’Evangeli i pel Regne, cap a un altre Món possible, cap a una altra Església -d’Esglésies unides i alliberadores-, cap a una altra Pàtria Gran, la Nostra Amèrica del Carib i del Sud i de l’entranyable Amèrica Central; amb un Nord altre, germà també per fi, desimperializat.

Ens anuncien la V Conferència Episcopal Llatinoamericana, possiblement per a 2007 i esperem que sigui a Amèrica Llatina. Ajuda a preparar-la, germà. Feu celestials hores extres tots els sants i santes de la nostra Amèrica perquè aquesta Conferència sigui un Medellín, i actualitzat.

Seguirem parlant, germà Romero. Cada dia. Tu acompanyant-nos, des de la Pau total, pel camí ardu i alliberador de l’Evangeli. Tantes vegades ens sentim com els deixebles d’Emaús, defraudats, sense rumb, perquè “pensàvem que …”

La teva carta, Romero, que guardem en el nostre arxiu, timbrada com “relíquia”, diu així:

Estimat germà en l’episcopat:

Amb profund afecte li agraeixo el seu fraternal missatge per la pena de la destrucció de la nostra emissora.

La seva calorosa adhesió encoratja considerablement la fidelitat a la nostra missió de continuar sent expressió de les esperances i angoixes dels pobres, alegres per córrer com Jesús els mateix riscos, per identificar-nos amb les causes justes dels desposseïts.

A la llum de la fe, sentim estretament unit en l’afecte, en l’oració i en el triomf de la Resurrecció.

Oscar A. Romero, Arquebisbe

La teva última paraula escrita, i signada amb sang, no podia ser més cristiana.

Estimat Sant Romero d’Amèrica, germà, pastor, testimoni:

Tu vivies i donaves la vida perquè creies de veritat en “el triomf de la Resurrecció”. Ajuda’ns a creure de veritat en aquest triomf, per viure i donar la vida com tu, amb els pobres de la Terra, seguint al Crucificat Ressuscitat Jesús.

Pere Casaldàliga, 24 març 2005

[La carta original, en castellà, la podeu baixar lliurament a la secció “Cartes i Circulars” de la nostra pàgina: AQUÍ]