Els 6 princípis de la mística de Casaldàliga
Els comentaris -cautelosos o apocalíptics o clarividents- sobre la conjuntura proliferen, aquests dies, en els mitjans de comunicació. No repetiré allò “que és obvi”. El problema està en saber llegir la conjuntura a la llum dels signes dels temps, descobrint causes, interessos, “efectes col·laterals”, jocs de vida o mort per a la família humana.
21 de gener de 2020
L’obra de Pere Casaldàliga
En aquesta hora kairós de mundialització i de maduresa de consciència, que és, simultàniament, un hora nefasta de noves prepotències, de macrodictadures, de fonamentalismes i de radicalitzacions, se’ns imposa, com un do i com una conquesta, el diàleg, interpersonal, intercultural , ecumènic i macroecumènic.
Un diáleg de pensaments, de paraules i de cors.
No la simple tolerància, que s’assembla massa a la guerra freda, sinó la convivència càlida, l’acollida, la complementarietat.
Aquests processos de canvi, que són somni i missió, reclamen de tots nosaltres, cristians o no, una forta espiritualitat, una mística de vida.
Cadascú la viurà segons la respectiva fe, però sense aquesta espiritualitat no es fa camí.
Pensant en això, i arran del recés espiritual que celebrem cada any, l’equip pastoral de la Prelatura, a la vora de l’Araguaia, en aquell turó acollidor de Santa Terezinha, jo resumia així aquesta espiritualitat, tan nova i tan antiga, com espiritualitat de:
1. Contemplació confiada
Obrint-se més gratuïtament al Déu Abbà, que és, per autodefinició suprema, misericòrdia, amor.
Una contemplació, més necessària que mai en aquests temps d’eficiències immediates i de visibilitats.
Confiada, dic, perquè tinc la impressió que torna -o potser mai se n’ha anat- la religió de la por, del càstig, de la prosperitat o del fracàs, segons com cadascú se les hagi vist amb Déu.
Ens falta, doncs, confiança filial, infància evangèlica, la descontraguda llibertat dels petits de Regne.
2. Coherència testimoniant
Ja s’ha repetit fins a la sacietat que vivim en la civilització de la imatge; que el món vol «veure».
Ser testimoni ha estat sempre una espècie de definició de l’ésser cristià: “sereu els meus testimonis”, deia Ell per tota recomanació, per tot testament.
I aquest testimoni, avui més que mai, quan tot es veu i tot se sap, ha de ser coherent, sense fissures, en la vida personal i en la gestió estructural de l’Església (ja sigui catòlica o evangèlica; el Vaticà, una diòcesi, una congregació religiosa o una comunitat).
Veracitat i transparència demana el Món, tan sotmès a la mentida i a la corrupció.
3. Convivència fraterno-sororal
A això es redueix el nou manament. Aquest és el desafiament més gran, i el més quotidià per les persones, per les comunitats, pels pobles.
Conviure, no solsament coexistir; conviure carinyosament en fraternitat i sororitat; no només en tolerància mútua. Ajudar a fer agradable la vida.
Ser sal de la Terra vol dir això també.
4. Acollida gratuïta i servicial
Capacitat de trobada i de diaconia. No solsament baixar de l’ase i atendre al caigut quan per casualitat ens el trobem a la vorera del camí, sinó fer-se trobadís.
Acollir a vegades només amb una paraula o un somriure, però acollir sempre, gratuïtament. Fer de tots els ministeris i de totes les professions aquell servei desinteressat i generós que ens proposava el Senyor que no va venir a ser servit, sinó a servir.
És més fàcil celebrar una Eucaristia ritual que no pas exercir el rentapeus compromès.
5. Compromís profètic
Segueix sent l’hora -i potser ho és més que mai- de comprometre’ns profèticament contra el déu neoliberal de la mort i l’exclusió i a favor del Déu del Regne de la Vida i de l’Alliberament.
Cal treure de la fe tot el seu suc polític. Cal viure-la militantment, transformadorament.
Fer de la profecia una espècie d’hàbit connatural -fruit específic del baptisme per als cristians i cristianes- de denúncia, d’anunci, de consolació.
La caritat sociopolítica és la forma de caritat més estructural. Va a les causes, no només als efectes. Cuida la Vida. Transforma la Història. Fa Regne.
6. Esperança pasqual
Després de “la mort de Déu” i “la mort de la Humanitat”, en aquesta posmodernitat fàcilment sense sentit i ja al “final de la història”, sembla que l’esperança no té molt d’espai. Avui més que mai s’imposa l’esperança! És la virtut dels “després de”.
“Contra tota esperança” (productivista, consumista, immediatista, passiva), esperem.
Hem de proclamar humilment però sense complexos la nostra esperança pasqual i escatològica. I hem de fer-la creïble aquí i ara. Perquè esperem, actuem. El temps i la història són l’espai sacramental de l’esperança.
Pere Casaldàliga, Carta Circular de 2002.
SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ
Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes
LES DARRERES PUBLICACIONS
Invitació per decolonitzar les nostres Teologies i Espiritualitats
Decolonitzar la nostra teologia i espiritualitat? Desconstruir la visió eurocentrista i abraçar amb totes les conseqüències una teologia no colonitzada? Aquesta és la invitació d’aquest text.
Arriba La Trobada 2024: decolonitzar el món i la vida
La Campanya anual de la Fundació Pere Casaldàliga tractarà sobre la decolonització del món i de la vida i tindrà com a acte central La Trobada 2024 a l’Hospitalet de Llobregat, organitzada conjuntament amb el Llegat de Jaume Botey i Vallés.
Àudio: entrevista a Casaldàliga
Al 2005, el Cardenal Ratzinger va ser escollit Papa. En ocasió d'aquella data, la Cadena Ser trucava a Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia. En aquesta entrevista, un lúcid i brillant Pere repassa el nomenament de Ratzinger i els desafiaments de l'Església, per...
Tribut a la lluita i resistència: Descobreix la Missa dos Quilombos en el Dia de la Consciència Negra
La Missa dos Quilombos és una emotiva obra musical que reconeix la valentia i perseverança del poble negre en el Dia de la Consciència Negra. A través de la fusió de la tradició catòlica amb els ritmes afrobrasilers, celebra la cultura negra i subratlla la necessitat de la justícia social. És un testimoni vibrant de la resiliència i una oportunitat per aprofundir en la història i la lluita dels quilombos en el context de l’esclavitud al Brasil.
Eunice Dias de Paula: “Encara és molt habitual sentir que si no fos per en Pere i la Prelatura, aquest lloc nostre ja no existiria”.
Descobreix el testimoni de Eunice Dias de Paula, col·laboradora de Casaldàliga i indigenista, que va conviure amb el bisbe durant més de 40 anys. Coneix de primera mà la seva dedicació i compromís en la defensa dels drets humans i les comunitats indígenes. Una visió única sobre la vida i obra de Pere Casaldàliga.
Casaldàliga: Què és l’espiritualitat? Com ha de ser la nostra espiritualitat?
Descobreix l’espiritualitat de l’alliberament de la mà de Pere Casaldàliga. Una reflexió profunda sobre el seguiment de Jesús i sobre com ha de ser la nostra espiritualitat. Endinsa’t en aquesta obra inspiradora.