fbpx

Pere Casaldàliga

L’esperança que fa feina

Pere Casaldàliga neix el febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona.

Fill d’un llaurador vaquer, estudia a la Gleva i a Vic, i ingressa a l’orde dels claretians.

Ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona, el 1952, exerceix diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 accepta l’encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso.

Consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d’analfabetisme, un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc.

Comença així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d’un sistema ple de desigualtats exorbitants.

La seva primera carta pastoral, Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social, de 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.

Tossut i radical; amb un gran sentit de l’humor. Sempre rialler, gran “conversador”. Compromès, obstinat, pobre. Esperançat. Amant de la poesia i poeta. Místic. Revolucinari. Portador de Pau. «Un home que crema en caritat, que abrasa per on passa».

Conegut com ‘dom Pedro’, Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de l’Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer.

Considerat un dels seguidors més fidels de la teologia de l’alliberament, és un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de la Comissió Pastoral de la Terra de l’Església brasilera (CPT).

Dates més significatives

16/02/1928 – Pere Casaldàliga Pla va néixer a Balsareny, a la província de Barcelona, ​​a Catalunya. És el segon fill de Montserrat Pla Rosell i Luis Casaldaliga Ribera, que va tenir quatre fills.

1943 – S’incorpora a la Congregació Claretiana (Congregació dels Nens Missioners del Cor Immaculat de Maria).

1952 – És ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona. Fins a la seva arribada al Brasil, va treballar en la formació de futurs missioners claretians, amb el Ministeri de Joventut i la Pastoral del Cursillo de Cristandade.

1967 – Participà al Capítol General de la Congregació Claretiana, a Roma, on organitzà la seva arribada al Brasil.

1968 – Juntament amb el P. Manoel Luzón, CMF, va ser enviat al Brasil per fundar la Missió Claretiana a l’Estat de Mato Grosso, una regió amb un alt grau d’analfabetisme, marginació social, violència i concentració de terres.

1969 – El Vaticà va crear la prelatura de São Félix do Araguaia, MT.

1970 – Va ser nomenat administrador apostòlic de la Prelatura de São Félix do Araguaia, a Mato Grosso. Aquell mateix any fundà Jornal Alvorada.

1971 – Va ser nomenat bisbe prelat de São Félix do Araguaia pel papa Pau VI. El mateix any, va publicar la Carta pastoral A Church in the Amazon in Conflict with the Latifundium and Social Marginalization, denunciant la situació de misèria i violència a la regió amazònica.

1972 – Ajuda a fundar el Consell Missioner Indígena (CIMI) amb Dom Tomás Balduino.

1975 – Juntament amb Dom Tomás Balduino va ajudar a crear una Comissió de Terres Pastorals (CPT).

1976 – Va ser amenaçat amb la mort diverses vegades i a Ribeirão Cascalheira, a Mato Grosso, va estar amb el P. João Bosco, Penido Burnier, assassinat per un pistoler, que va escapar de la mort.

1986 – Promoció de la primera edició del pelegrinatge dels màrtirs del passeig. Moviment que seguia cada quatre anys.

1988 – visita Ad Límina a Roma, una visita que els bisbes fan al Papa per presentar l’informe pastoral de la seva diòcesi.

1992 – Juntament amb el P. José Maria Vigil, va crear la primera agenda llatinoamericana per commemorar el 500è aniversari de l’Evangelització a Amèrica, una publicació que encara existeix avui.

1994 – Donà suport a la revolta de Chiapas a Mèxic.

1999 – Donà suport als governs (nacionals i internacionals) amb propostes de política popular.

2000 – Rebé el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat Estatal de Campinas i el 2012 rebé el mateix títol de la Pontifícia Universitat Catòlica de Goiás.

2005 – Ja patia la malaltia de Parkinson, va presentar la seva renúncia al bisbat el 2005, que va ser acceptat pel papa Joan Pau II.

2020 – Mor el 8 d’agost de 2020 i és sepultat a la vora del Riu Araguaia, al cementiti on ell matexi havia enterrat “centenars de peons i indígenes, a vegades sense nom i gairebé sempre sense taud”.

Pere Casaldàliga a casa seva a São Félix do Araguaia
Pere Casaldàliga
Pere Casaldàliga a l'Araguaia
Pere Casaldàliga a la Romeria per la terra

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Gràcies per fer un donatiu!

A continuació et demanarem algunes dades 

You have Successfully Subscribed!

Gracias por tu donativo!

A continuación te pediremos algunos datos

 

You have Successfully Subscribed!

Obrigado pela sua ajuda!

A seguir, lhe pediremos algumas informações

You have Successfully Subscribed!