Pere Casaldàliga
L’esperança que fa feina
Pere Casaldàliga neix el febrer de 1928 a Balsareny, a la província de Barcelona.
Fill d’un llaurador vaquer, estudia a la Gleva i a Vic, i ingressa a l’orde dels claretians.
Ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona, el 1952, exerceix diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 accepta l’encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso.
Consagrat bisbe el 1971, és encarregat de la Prelatura de São Félix do Araguaia, on descobreix un poble totalment oprimit pels latifundistes, amb un nivell molt elevat d’analfabetisme, un poble desproveït d’assistència sanitària, de mitjans de comunicació, etc.
Comença així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d’un sistema ple de desigualtats exorbitants.
La seva primera carta pastoral, Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social, de 1971, reflecteix la realitat de la Prelatura i reflexiona sobre el compromís cristià en nom de l’Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevé ràpidament programàtica.
Tossut i radical; amb un gran sentit de l’humor. Sempre rialler, gran “conversador”. Compromès, obstinat, pobre. Esperançat. Amant de la poesia i poeta. Místic. Revolucinari. Portador de Pau. «Un home que crema en caritat, que abrasa per on passa».
Conegut com ‘dom Pedro’, Casaldàliga és una de les personalitats més representatives de l’Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer.
Considerat un dels seguidors més fidels de la teologia de l’alliberament, és un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner (CIMI) i de la Comissió Pastoral de la Terra de l’Església brasilera (CPT).
Dates més significatives
16/02/1928 – Pere Casaldàliga Pla va néixer a Balsareny, a la província de Barcelona, a Catalunya. És el segon fill de Montserrat Pla Rosell i Luis Casaldaliga Ribera, que van tenir quatre fills.
1943 – S’incorpora a la Congregació Claretiana (Congregació dels Missioners del Cor Immaculat de Maria).
1952 – És ordenat sacerdot a Montjuïc, Barcelona. Fins a la seva arribada al Brasil, va treballar en la formació de futurs missioners claretians, amb joves i a la Pastoral dels “Cursillos de Cristandad”.
1967 – Participà al Capítol General de la Congregació Claretiana, a Roma, on es posicionà obertament per la renovació de l’Ordre.
1968 – Juntament amb el P. Manuel Luzón, CMF, va ser enviat al Brasil per fundar la Missió Claretiana a l’Estat de Mato Grosso, una regió amb un alt grau d’analfabetisme, marginació social, violència i concentració de terres.
1969 – El Vaticà va crear la prelatura de São Félix do Araguaia, MT.
1970 – Va ser nomenat administrador apostòlic de la Prelatura de São Félix do Araguaia, a Mato Grosso. Aquell mateix any fundà el diaria “Jornal Alvorada”, que encara avui és en circulació.
1971 – Va ser nomenat bisbe prelat de São Félix do Araguaia pel papa Pau VI. El mateix dia de la seva consagració, va publicar la Carta pastoral «Una esglèsia de l’Amazònia en conflicte amb el latinfundi i la marginalització social». Va ser la primera denuncia pública de la situació de misèria i violència que es vivia a la regió amazònica. El document va sacsejar un Brasil en plena dictadura militar.
1972 – Ajuda a fundar el Consell Missioner Indígena (CIMI) amb Dom Tomás Balduino.
1975 – Va idear i ser un dels fundadors de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT).
1976 – Va ser amenaçat amb la mort diverses vegades i a Ribeirão Cascalheira, a Mato Grosso, va presenciar com un policia assassinava al P. João Bosco Penido Burnier, en confondre’l amb Casaldàliga.
1986 – Promou la primera edició de la «Romaria dos Mártires da Caminhada», que es celebra cada 4 anys i que recorda la memòria de tots aquells i aquelles que han donat la vida per les causes d’Amèrica Llatina.
1988 – Realitza la visita Ad Límina a Roma, una visita que els bisbes fan al Papa per presentar l’informe pastoral de la seva diòcesi. Té un encontre tens amb Ratzinger on se li qüestiona l’orientació de la Teologia de L’Alliberament.
1992 – Juntament amb el P. José Maria Vigil, va crear la primera Agenda Llatinoamericana Mundial, per commemorar el 500è aniversari de l’Evangelització a Amèrica, una publicació que encara existeix avui i que es distribueix a 29 països.
1994 – Donà suport a la revolta de Chiapas a Mèxic.
1999 – Donà suport als governs (nacionals i internacionals) amb propostes de política popular.
2000 – Rebé el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat Estatal de Campinas i el 2012 rebé el mateix títol de la Pontifícia Universitat Catòlica de Goiás.
2005 – Ja amb la malaltia de Parkinson, va presentar la seva renúncia al bisbat al 2005, en fer 75 anys, que va ser acceptada pel papa Joan Pau II.
2020 – Mor el 8 d’agost de 2020 i és sepultat a la vora del Riu Araguaia, al cementiti on ell matexi havia enterrat “centenars de peons i indígenes, a vegades sense nom i gairebé sempre sense taud”.