Aquí és on resa Casaldàliga

Article publicat el 2 d’agost de 2017 al web de l’Institut Humana Unisinos, referint-se al testimoni del pintor claretià Maximino Cerezo Barredo, autor dels murals de les Esglèsies de la Prelatura de São Félix do Araguaia i considerat el “pintor de l’Alliberament”.

«En una de les meves visites al Pere Casaldàliga, va sorgir la idea de fer una capella al pati del darrera, però necessàriament havia d’ésser un espai obert als arbres, als veïns, al sol i a l’ombra.

Vaig dibuixar la idea a mà alçada en un dels sobres de revistes que el Pere rebia a casa seva. Un esbóç amb les mides, els detalls constructius i el disseny fonamental, a partir del qual va començar a treballar Pere Solà , que era claretià i un dels primers companys de Casaldàliga al Brasil. Com a mestre d’obres, moltes de les esglésies que es van construir a la Prelatura en els seus primers anys es deuen a ell. També la catedral de São Félix.»

La capella de casa el Pere Casaldàliga és un espai senzill, obert, ple de símbols. Cada dia, a les 7:30 hi fem una petita oració matinal. I els dimecres a les 12h, una missa oberta, familiar i fraterna.

Una capella oberta al món

«Aquesta capella oberta de la casa del Pere és una de les obres de les que em sento més orgullós. La capella està igual avui. Lloc de pregària, de celebració de l’Eucaristia diària entre la remor de les fulles dels arbres, el cant dels galls i un indolent passeig dels gats que vaguen pel pati.

Lloc de reunió setmanal amb els agents pastorals més propers. A més, moltes de les entrevistes de Casaldàliga amb periodistes d’arreu del món també van ser gravades allà.»

A la capella, hi ha guardades dues relíquies: una peça de la túnica sagnant de l’arquebisbe Romero quan el van assassinar i un fragment del crani d’Ignacio Ellacuría, assassinat a El Salvador al 1989.

Lloc de pregària i record

«Amb el temps, vaig afegir-hi algunes coses: la pintura de la tenda, la part frontal de l’altar i la placa d’alumini en relleu, feta d’una peça que vaig tallar d’una vella nevera rescatada d’un abocador de la ciutat, que serveix de fons per a la caixa de relíquies de màrtirs: una peça de la túnica sagnant de l’arquebisbe Romero i un fragment del crani d’Ignacio Ellacuría. També hi ha fotografies de Dom Romero, Dom Angelelli, Pare João Bosco, Rodolfo Lunkenbein, Francisco Jentel i dels estudiants claretians màrtirs de Barbastro.

Durant molts anys, va tenir sobre l’altar una petita imatge d’un colom de la pau que vaig portar-li d’Ica, Perú. La va fer un camperol que havia estat torturat per les forces de seguretat del país i va ser alliberat gràcies a les denúncies i mesures de la Comissió de Drets Humans de la regió.»