fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Visita virtual-espiritual a la tomba de Pere Casaldàliga

Visita virtual-espiritual a la tomba de Pere Casaldàliga

Visita virtual-espiritual a la tomba de Pere Casaldàliga

Fes una visita virtual a la tomba de Pere Casaldàliga i al seu entorn veient imatges dels llocs més representatius de la seva vida a l’Araguaia i la història que tenen.

De la mà de Google Maps i amb les fotografies que posem a la teva disposició ens aproparem espiritualment al poble de São Félix do Araguaia, on Casaldàliga va arribar a l’any 1968 i va viure fins al dia de la seva mort, el passat 8 de agost.

Imatge 1: Arribant a São Félix

Aquesta és una primera aproximació al poble on Casaldàliga va viure durant més de 50 anys i on va ser enterrat el 8 d’agost d’aquest any, São Félix do Araguaia:

Al centre-oest del Brasil, a l’extrem sud de l’Amazònia i 1.200Km a nord de la capital de país, Brasília.

São Félix té poc més d’11.000 habitants, la majoria d’ells viuen al camp o a les «aldeias» indígenes, tot i que el municipi té una extensió equivalent a la meitat de tota Catalunya.

La identitat del poble, emancipat políticament al 1976, està fortament marcada pel pas d’un dels grans rius del Brasil, el riu Araguaia. Allà, «el riu més bonic del món», com va dir Casaldàliga en una conferència de poesia, travessa la regió de sud a nord, encara que ho fa en curves sinuoses, com els grans rius tropicals. Des del seu pas per São Félix encara li queden uns pocs milers de quilòmetres per desembocar, unint-se al riu Tocantins, al majestuós Amazones.

Al seu pas per São Félix, el riu Araguaia és a 200 metres sobre el nivell de la mar … A l’esquerra del riu, a l’oest, som a l’estat brasiler del Mato Grosso (que té una superfície del doble de l’estat espanyol); i a la dreta, a l’est, a l’estat del Tocantins. El riu Araguaia fa de divisió administrativa entre els dos estats brasilers.

L'entorn de São Félix do Araguaia

Tota la Prelatura (Diocèsi) fundada per Casaldàliga és dins del que al Brasil s’anomena l’«Amazònia Legal». És a dir, la zona d’influència -la gran conca- del Riu Amazones.

Tot i així, la vegetació de la regió combina l’encontre dels dos biomes més rics del Brasil: d’una banda, hi trobem nombroses expressions pròpies de la que és considerada la savana més biodiversa del món, anomenada Cerrado i, de l’altre, hi són molt presents grans extensions amb l’exuberància característica de la selva amazònica.

Imatge 2: el poble

Aproximació a São Félix do Araguaia

Apropant-nos una mica més, a uns mil metres d’alçada, veiem ja tot el poble de São Félix, situat entre el Riu Araguaia a l’est (a la dreta de la imatge) i la sortida per la carretera de terra (la BR242) a l’oest (a l’esquerra).

La riba dreta de l’Araguaia pertany a l’Illa do Bananal, «l’illa fluvial més gran del món», de la grandària d’El Salvador, situada entre els dos braços de l’Araguaia.

A la imatge podrem veure també el petit aeròdrom local situat al barri anomenat Vila Santo Antônio.

Si obriu l’enllaç al Google, veureu marcada la «casa cural» on Casaldàliga ha viscut més de 30 anys. Com es pot apreciar és una casa exteriorment molt semblant a les altres cases veïnes, encara que per dins és una de les més senzilles de tot el carrer, fins i tot avui dia. No hi ha hagut mai palau episcopal en tota la Prelatura.

Imatge 3: el centre

Centre de São Félix do Araguaia

Baixem una mica més per veure São Félix més detalladament. Destaca en primer lloc aquesta espècie de “triangle”, que és el que podríem dir el barri «antic» del poble. A dalt del tot, a l’extrem dret, es troba el Cementiri Karajá, on és la tomba de Casaldàliga i cap on ens dirigim.

Vegeu a la dreta el gran riu Araguaia, corrent cap al Nord (cap amunt a la imatge), cap a l’Amazones.

Al centre també podreu veure la Parròquia d’aquest barri triangular, que és la Catedral de São Félix do Araguaia.

En ella hi podrem trobar el mural que Casaldàliga va demanar a Maximino Cerezo Barredo, i que s’ha convertit en la icona més estesa i reconeguda de l’Església de l’Alliberament. A la façana de la Catedral hi podem veure un altre gran mural, de taulells, també de Cerezo Barredo, representant l’Assumpció de Maria, patrona del temple (totes dues imatges, i altres del lloc, te les ensenyem a Google Maps o bé prement AQUÍ).

A l’esquerra de la imatge tornem a veure destacada la casa cural o «casa del bisbe», a l’extrem del barri vell, buscant estar prop de l’altre gran barri d’extensió de la ciutat. Va ser Casaldàliga qui va triar la casa, per la seva senzillesa i la seva pobresa: les seves parets de maons de fang, el seu sostre d’“uralita”, les seves finestres de taulons que es tanquen fent girar una fusteta clavada al marc, el seu terra de ciment, sense rajoles… i les seves portes sempre obertes. A més, la porta de l’habitació de Casaldàliga va ser sempre una simple cortina: mai va tenir porta al seu dormitori.

Una mica més enllà, entre la casa del Pere i la Catedral, trobarem l’associació que Casaldàliga va fundar amb el seu equip en plena dictadura militar per treballar al costat dels camperols i els indígenes: l’Associació ANSA, que encara és una referència de treball social a l’Araguaia, gràcies a les donacions solidàries que reb de persones d’arreu del món.

Imatge 4: Els “missioners”

Primera Esglèsia

Baixem una mica més i ens acostem al que era el cor de São Félix quan van arribar els missioners claretians amb el Bisbe Pere al capdavant, al juliol de 1968.

São Félix era poca cosa més que el moll de terra a la vora del riu (a la fotografia, es veu com una llengua de terra més clara que entra al riu, on fondegen les barques, flanquejat per dos sortints flotants), i una filera de cases paral·leles a la riba.

Primera Capella de São Félix

Els claretians Pere Casaldàliga, José María Gil i Leopoldo Belmonte, juntament amb un grup de ‘sense terra’ davant de la primera capella de São Félix. Imatge: Arxiu Prelatura de São Félix do Araguaia.

A menys de 100m del moll, hi havia la petita capella, construïda a l’estil rural, amb una bastida de pals per a subjectar la campana. Per aquella capelleta, un cop l’any o cada dos, hi passaven alguns missioners, sobretot salesians, per dir-hi missa i administrar els sagraments. Eren el que a Brasil es coneix com les «desobrigas» (celebracions de ‘compliment pasqual’.). Al lloc on era aquesta petita capelleta es va posar una creu com a record, que encara és a la vora de l’Araguaia i que podrás veure a la fotografia que hem fet.

Casaldàliga va viure primerament al costat d’aquella primera capelleta. Ell mateix i el seu company Manuel Luzón van plantar dos arbres de mango al pati de la casa, que avui tenen més de 50 anys i que s’alcen, majestuosos, reverenciant el riu Araguaia. Els podràs veure també.

Des d’aquest balcó sobre l’Araguaia, una nit de lluna plena, Casaldàliga va escriure el seu poema al Che, en escoltar per la ràdio d’ona curta comentaris internacionals al voltant de la seva mort:

«Escucho, al transistor, cómo te canta
la juventud rebelde,
mientras el Araguaia late a mis pies, como una arteria viva,
transido por la luna casi llena.
Se apaga toda luz. Y es sólo noche.»

….

Més tard, altres claretians i les germanes de Sant Josep, vingudes de diverses parts del Brasil per formar l’equip de Casaldàliga, es van instal·lar en la primera línia de cases al costat del riu, enfront la capella. Aviat va ser necessàri construir una església més gran, que s’anomena fins avui dia «la catedral», malgrat la seva simplicitat. És l’actual Parròquia de l’Assumpció, que ja hem vist en la imatge anterior.

Imatge 6: El funeral

Centro Comuniário Tia Irene

Al nord de São Félix, gairebé a la sortida del poble, també hi podem veure l’edifici del «Ginásio», el primer col·legi d’educació primària que va tenir la regió. Va ser construit pels missionres claretians al 1972 i va comptar amb la participació determinant de la germana Irene Franceschini, responent a una primera prioritat pastoral: l’educació.

Malgrat va ser desmantellat per la dictadura al 1973, el «Ginásio Estadual do Araguaia» es va convertir en un centre de referència a tot l’estat del Mato Grosso.

Al mateix lloc, es construiria poc després el que avui és el «Centre Comunitari Tia Irene». En aquell espai va tenir lloc la celebració eucarística de la Pasqua d’en Pere que molts de nosaltres, i diversos milers de persones arreu del Món, vem poder acompanyar per internet.

El dia de l’enterrament de Casaldàliga, la processó va sortir al carrer (cap al riu), va doblegar a l’esquerra, cap al nord, portant el cos d’en Pere cap al cementiri, a uns 200 metres. El seu taüt va ser carregat pel poble, pels agents de pastoral, i pels «guerrers indígenes Xavante», abillats amb els seus colors de gala.

[Pensem un moment en la significació de la imatge d’un Poble Indígena carregant el cos d’un bisbe, d’un valor històric, tal vegada únic en aquest Continent indígena conquerit amb la Creu i la Bíblia: un Poble Indígena enterra amb els màxims honors un bisbe missioner que sempre va estar ‘contra la Conquesta i la seva mal anomenada evangelització’].

Imatge 5: El lloc de la ressurrecció

Tomba on descansa Pere Casaldàliga

Aquesta és una vista propera de la tomba de Pere Casaldàliga. Estem prou baixos com per «endevinar» el montícul de terra de la tomba, sota un arbre de Pequi (pequizeiro, Caryocar brasiliense), a uns 50 metres de l’aigua de l’Araguaia, que besa i acarona, devot, l’humil cementiri.

Aquest rectangle vertical, suggerit pels seus petits murs, és el cementiri on van ser enterrats els avantpassats indígenes, «legítims emperadors d’Amèrica», com els anomena Casaldàliga a la «Missa de la Terra sense mals».

Pràcticament fins a l’inici de segle XX, la regió estava habitada únicament per aquests pobles. De fet, São Félix no va tenir cap habitant no-indígena fins després del 1941. Amb l’arribada de l’agrocapitalisme però, sobretot a partir dels anys 60 -buscant no or aquesta vegada, sinó terra, latifundis- el cementiri va haver d’acollir els treballadors sense terra; els ‘peons‘ maltractats pels terratinents; els nens morts de fam i de malària; els indígenes assassinats …

Casaldàliga explica amb passió testimonial al seu «diari de missió» com se li esquinçava l’ànima en aquells enterraments que ell mateix celebrava en els seus primers temps missioners.

Per això, en els seus darrers anys, va demanar – «si no fos molt privilegi», ésser enterrat allí, al costat dels indis, dels sense terra, dels peons, dels nens malmesos, dels personatges anònims de l’Araguaia, els més pobres, «gairebé sempre sense taüt, moltes vegades sense nom »…

Imatge 6: Davant la tomba de Casaldàliga

Pedro Casaldàliga descansa pa beira do Rio Araguaia

Ets davant la tomba de Pere Casaldàliga.
Et proposem fer un moment de silenci, d’escolta,
de comunió plena amb aquest germà, i amb les seves Causes.

Gràcies per acompanyar-nos.

Pots completar aquesta visita obrint directament GoogleMaps i demanant a la caixa de recerca «São Félix do Araguaia, MT» o bé fent click al botó següent:

Una vegada amb el mapa de São Félix a la pantalla, identifica aquests sis punts (marcats cadascun amb el seu petit cercle punxegut com senyal d’ubicació):

1) A la llarga avinguda que creua el poble, trobem la Casa del Bisbe Pere Casaldàliga: AQUÍ

2) Una mica més enllà, veurem l’Associació ANSA, fundada pel Pere Casaldàliga i el seu equip en plena dictadura militar per treballar al costat dels camperols i els indígenes i que encara funciona gràcies a donacions solidàries.

3) A la mateixa avinguda, però més aprop del riu, podrem veure la Catedral Prelatícia Nossa Senhora da Assunção, on en Pere donava missa tots els diumenges.

4) la Primeira Igrejinha (capelleta) de São Félix do Araguaia, abans d’ésser formalitzada com a Prelatura, al costat del Riu Araguaia, davant l’Ajuntament.

5) Gairebé a la sortida del poble, podrem veure la tomba de Pere Casaldàliga, al cementiri Karajá, el punt més al nord de São Félix do Araguaia.

6) Una mica abans, podem dona un cop d’ull al Centre Comunitari ‘Tia Irene’, lloc de reunions de tot el poble, construit amb la solidaritat catalana, a través de la Fundació Alfons Comín i on es troba l’Arxiu de la Prelatura de São Félix do Araguaia, amb més de 250 mil documents classificats.

En cada un d’aquests llocs, si prems sobre el petit cercle punxegut corresponent, podràs veure algunes fotografies que hem anat posant. Són moltes fotografies, fins i tot de la celebració de l’enterrament de Casaldàliga.

 

José Maria Vigil i Raúl Vico 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Read more
Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La Carme i la Maria Casaldàliga van veure com el seu germà Pere marxava a l’Amazònia. No l’han tornat a tenir mai més a casa. Des de la plaça Ricard Viñas número 10 de Balsareny, on han viscut sempre, la família de Casaldàliga ens explica com han viscut aquests més de 50 anys de vida dedicats a la defensa dels més pobres.

20 d’octubre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

[Entrevista feta al juliol de 2020]

En Pere Casaldàliga, als 11 anys, o fins i tot abans, va tenir clar, i així ho va manifestar a la seva família, que volia ser sacerdot i dedicar la seva vida a l’evangeli. Com es recorda aquesta notícia a la família?

Carme: Ell sempre deia que volia ser forner, però hi havia un capellà que anava molt al Cortès del Pi (una masia del terme de Súria on vivien uns cosins) i es veu que explicava moltes tragèdies i també coses de la Guerra Civil i això el va fer decidir a fer-se capellà. Quan va entrar al Seminari a Vic, al cap de poc ja va demanar de fer-se missioner claretià. Va escriure una carta als pares i els ho va dir.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Carta des del seminari a la seva mare, Montserrat Pla. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Com era en Pere durant la seva infantesa? Sembla que a l’adolescència mostrava tenir les idees molt clares.

Carme: Era enjogassat com tota la canalla, però no li agradava gens que hi hagués baralles. Aquí a casa venien molts nens a jugar al terrat, perquè era gran. Recordo els germans de cal Paquela (Bonet), els Vilelles… I si hi havia baralles, ell sempre intentava posar pau.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Pere Casaldàliga (al cercle) d’excursió. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

L’oncle Lluís, sacerdot, va ser assassinat durant la guerra civil espanyola quan es dirigia a un amagatall. S’ha dit que aquest fet, unit al vincle que en Pere tenia amb el seu oncle, el va influenciar en la manera de fer front a la vida. La família ho entén així?

Carme: Sí, i tant. Que matessin per la guerra l’oncle Lluís, aquí prop de Súria, va ser un fet que el va acabar de decidir.

Maria: A casa, els nostres pares i la família no en van voler moure gaire el tema; però l’oncle Lluís era molt jove (33 anys) i va ser un cop molt gros per a tota la família.

Quan el 1968 Pere Casaldàliga marxa de missioner al Brasil, de quina manera s’acomiada de la família i aquesta d’ell?

Carme i Maria: Es va anar acomiadant de tothom i va anar a visitar els parents de més lluny. El Lluís de cal Pastisseret el va acompanyar. Quan venia de visita, el Lluís sempre l’acompanyava i anaven a peu a visitar la família. La Mercè de cal Pastisseret ens havia explicat que quan era a Candàliga, al cap de l’escala, va dir: “Deixeu-m’ho mirar bé, que no ho tornaré a veure mai més.”

Tothom es pensava que al cap d’un temps tornaria, però no va ser així, ja que no va tornar mai més. Ens vam retrobar a Roma després de vint anys.

L’Antònia de ca l’Arnaus i l’oncle Jaumet de cal Peret sempre deien que seria bisbe. L’Antònia portava un anell i deia que quan fos bisbe aquell anell seria per a ell. Eren molt amics amb l’Antònia. Va ser un comiat a nivell familiar. Tothom es pensava que al cap d’un temps tornaria, però no va ser així, ja que no va tornar mai més. Ens vam retrobar a Roma després de vint anys.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Pere Casaldàliga després de celebrar la seva primera missa -com a capellà- a Balsareny. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Una vegada allà, al bell mig del Mato Grosso, a São Fèlix do Araguaia, descobreix realment on s’han ficat, ell i els companys de la Prelatura. De quina manera us va fer coneixedors, de la seva situació? Coneixem la seva reacció; però quina va ser la vostra?

Carme: Rebíem una carta cada dos mesos, o de vegades tardaven més. Algunes no arribaven. De seguida vam veure que la situació de la zona era molt pèssima, ell ens ho explicava a les cartes. Les cartes circulaven entre la família i els veïns. Eren esperades per tothom.

Maria: Sobretot veure tanta canalleta morts: això ens ho va explicar de seguida. Només arribar ja els van portat nens per enterrar.

Cada cinc anys podien venir; però ell no, perquè si venia no el deixarien tornar a entrar.

Carme: Deia: “ara he de vigilar molt, perquè també em volen matar a mi”. Tot i que no ho deia molt clar, perquè sabia que les cartes les hi llegien. Molta informació ens arribava pels padres (Pedrito, José Maria, Manuel) o altres persones que vivien amb ell i que ens venien a visitar. Els veïns de la plaça on vivim, quan veien algun foraster, deien: “una nova visita de part del Pare Pere”, i directament ja li indicaven la casa. Algun cop marxaven amb vaixell i aprofitaven per emportar-se moltes coses que necessitaven allà. Cada cinc anys podien venir; però ell no, perquè si venia no el deixarien tornar a entrar.

En Pere ens diu que “l’humor es amic de l’esperança”. En diverses entrevistes el veiem expressar amb humor i cordialitat el seu missatge d’esperança en defensa de la justícia, la llibertat, la pau i l’amor. Considereu que aquest humor i aquesta esperança formen part de l’ADN Casaldàliga? O és una virtut que es manifesta i s’accentua amb el pare Pere?

Carme: És una cosa seva. Ell sempre ha tingut molt bon humor. La resta no som tan riallers; ell ho sent molt a dins seu.

Maria: Altres coses sí que les porta de la família: al nostre pare també li agradava molt el cinema i l’interessava la cultura. Llegia el diari cada dia, que guardàvem per als de Candàliga. Havia anat alguna vegada al cine a Manresa i anava caminant a la Biblioteca de Sallent (aquí no n’hi havia).

Ja vèiem que hi havia repressió i que hi havia perill, però el fet de saber la notícia que havien matat João Bosco sí que ens va fer agafar més por.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Pere Casaldàliga després de celebrar la seva primera missa -com a capellà- a Balsareny. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

L’assassinat del màrtir João Bosco l’any 1976, quan el van confondre amb el bisbe Casaldàliga, a part d’haver-vos generat indignació i tristesa; us va fer veure d’una manera diferent les amenaces a què havia de fer front en Pere?

Maria: Els primers anys ja vèiem que les cartes les hi llegien, i per això ell no posava el nom de Casaldàliga perquè no se les quedessin. Ja vèiem que hi havia repressió i que hi havia perill, però el fet de saber la notícia que havien matat Joâo Bosco sí que ens va fer agafar més por. Hi pensàvem més, però com que no ho podíem pas solucionar… .

Carme: A la carnisseria va venir mossèn Josep i em va demanar si algú de casa llegia el diari i jo li vaig dir la mare, i quan vaig baixar de la carnisseria la mare ja havia llegit la notícia, perquè va sortir al diari, però no recordo a quin.

La iaia sí que va patir molt el fet que el tiet no tornés a venir i que estigués tan lluny. Quan estava ja molt desorientada, sovint sentíem que des de l’habitació el cridava: “Pere, Pere…!

Després que en Pere s’acomiadés de vosaltres en marxar de Balsareny, van passar vint anys fins que vàreu tenir ocasió de retrobar-vos novament amb ell, a Roma. Com recordeu aquest retrobament?

Carme: Va ser molt emotiu, sempre el teníem present entre nosaltres, però després de tants anys poder-lo tornar a veure… Se’ns van fer curts els pocs dies que vàrem poder estar amb ell. A més, com que som colla, tots volíem estar amb ell i parlar-hi. Hi va haver moltes anècdotes i també de records que tenia el Pere de coses. En un restaurant ens va dir que no havia menjat mai més albergínia…

Maria: Va ser una cosa extra per la família, poder anar a Roma tots.

Nebodes: Feia molts anys que no l’havíem vist, i alguna de nosaltres no el coneixíem: va ser la primera vegada que el vèiem. Va ser un retrobament, però es va fer molt proper de seguida, com si ens haguéssim vist feia poc, per la seva manera de ser i també perquè a casa se’n parlava: amb la iaia no hi havia dia que no sortís el Pere per alguna cosa o altra.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Pere Casaldàliga amb la seva mare, al Nadal de 1966. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Carme: La mare els feia dir una pregària a les nenes: “Sant Antoni del porquet, ajudeu el meu pare, Sant Anton M Claret, ajudeu el meu tiet”. Nosaltres sabíem que ell volia estar allà, que era el que li agradava i sempre ens va semblar bé que fos així.

Maria: Quan la mare estava molt malalta i ben despistada, recordo que un dia, veient una foto que teníem penjada del Pere, va començar a dir: “Aquest Pere, aquest Pere…, que no ens ve a veure mai!”

Nebodes: La iaia sí que va patir molt el fet que el tiet no tornés a venir i que estigués tan lluny. Quan estava ja molt desorientada, sovint sentíem que des de l’habitació el cridava: “Pere, Pere…!”.

 

Entrevista publicada el 25 de juliol de 2020 a la Revista Sarment del Centre Cultural de Balsareny 

 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

El matí del 12 d’agost de 2020, el bisbe Pere va ser plantat a l’ombra d’un frondós arbre de Pequi a São Félix do Araguaia.

Pere Casaldàliga ha estat sepultat de la mateixa manera que va viure: humil i pobre.

El seu cos va arribar a São Felix do Araguaia el dia abans i va ser rebut per l’equip pastoral de la Prelatura de São Félix i per tota la gent del poble.

El Poble Xavante s'acomiada de Casaldàliga

El poble Xavante va poder retornar a la seva terra ancestral al 2012, després de més de 50 anys d’exili. La feina de Casaldàliga n’ha estat clau. Fotografia: Associação ANSA

Al llarg d’aquella nit, es van fer diversos homenatges recordant els moments més significatius del seu pas per aquesta terra vermella. Testimonis emotius de tantes persones que van explicar el seu contacte amb la Prelatura i el seu bisbe.

Abans de començar la celebració de comiat d’en Pere, es varen llegir molts missatges que van arribar des de diferents llocs de Brasil i del món.

El grup d’antics agents que van passar per la Prelatura i moltes altres les persones que s’identifiquen amb la “caminhada” d’aquesta església varen oferir un pancarta amb imatges de totes les mans que han construit aquesta església particular de São Félix do Araguaia. 

A les 8 del matí la celebració de la missa va començar amb un cant ritual dels indígenes del poble Xavante i continuà amb la intervenció del  bisbe Adriano Ciocca Vasino, actual bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Els testimonis i les lectures coincideixen a dir que Pere Casaldàliga es va fer treballador amb els treballadors; indígena amb els Pobles Indígenes; i sense-terra amb les milers de camperols sense-terra. 

Al final de la celebració, al voltant del cos d’en Pere Casaldàliga, l’equip que n’ha tingut cura els darrers anys va llegir un missatge de la família agraint-los la feina que han fet i acomiadant-se d’ell.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

Dom Adriano va llegir l’emotiu missatge enviat per Dom Leonardo Ulrich Steiner, el bisbe que va succeir Casaldàliga a São Félix i que ara és arquebisbe de Manaus. Dom Leonardo deia en el seu missatge que en Pere ha estat un profeta, però molt més que un profeta, Casaldàliga ha estat un místic. Les seves paraules no eren només cartes, sinó esperit, perquè van ser generades per la seva profunda trobada amb Jesús i en Jesús amb els pobres.

També es va destacar el missatge enviat per Adolfo Perez Esquivel, Premi Nobel de la pau i amic de Casaldàliga.

Els bisbes de Porto Nacional, Miracema i Palmas, Tucumã i Juína també van participar de la missa-funeral.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

La celebració es va acabar amb un ritual del poble Xavante on expressaven la tristesa de tot aquest Poble en perdre algú que els ha ajudat tant.

Acabada la missa, el cos de Casaldàliga es va traslladar al Cementiri Karajá on va ser sepultat a terra, mirant al Riu Araguaia i amb una creu del Poble Xavante.

Ara, ens queda fer el possible per mantenir viu el llegat de Casaldàliga, mirant de viure segons el que ell ens va ensenyar amb el seu exemple de vida i les seves paraules. 

Descansa en pau, estimat Pere.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Read more
4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

Molts han estat els esdeveniments de comiat i homentages que s’han fet a Pere Casaldàliga. Organitzacions, esglèsies, moviments socials, grups i moltes comunitats han recordat la figura d’en Pere amb molt d’amor.

Tot seguit en citem algunes de les més representatives.

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Enterrament a São Félix do Araguaia

El Centre Comunitari “Tia Irene” va ser testimoni del funeral de Pere Casaldàliga a l’Araguaia. Durant la nit abans, tot el seu poble va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se d’en Pere en una vetlla plena de poesia, música i esperança.

Al dia següent, 12 d’agost, es va realitzar el funeral i, tot seguit, l’enterrament al Cementiri Karajá, vora el Riu Araguaia.

Missa-funeral a Balsareny

Al poble on va néixer en Pere i hi viu bona part de la seva família, a Balsareny, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, es va celebrar la missa-funeral a Catalunya.

A part dels parlaments i records emotius, cal destacar que tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia que representen la vida de Pere Casaldàliga.

Homenatge dels moviments socials

Diversos moviments socials del Brasil que en Pere Casaldàliga va ajudar a crear i, en alguns casos, va liderar, van realitzar un homenatge quan es cumplia un mes del seu traspàs.

Un vídeo amb molts testimonis que parlen del llegat de Casaldàliga en aquell país.

Homenatge des d’Argentina

Coordinats pel Centro Nueva Tierra, un ampli ventall d’organitzacions argentines varen retre també homenatge a Pere Casaldàliga el dia 7 de setembre.

Entre els testimonis, Michael Moore, gran coneixedor de l’obra poètica de Casaldàliga i Gerardo Bassi, responsable del compte de Twitter dedicat a cites de Pere Casaldàliga.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Read more
Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Avui, ja fa un mes que el Tiet Pere ha mort.

No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista.

Un sentiment de tristesa, buidor, orfandat que a mesura que passen els dies, i ja amb una mica més de tranquilitat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present.

I, alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud perquè com diu el bon amic David Fernández “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent, plena…
Tan a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les Causes que es queden i que son més vives que mai. Amb la certesa de que ell continua sent la llum que necessitem en la nostra “caminhada” amb Esperança.

Glòria Casaldàliga
Neboda d’en Pere

Pere Casaldàliga amb Maritxu Ayuso a casa seva a São Félix do Araguaia

Avui fa 30 dies de la teva Pascua, estimat Pere, i jo encara vaig d’orfandat.

Però poc a poc, la buidor es veu acaronada per l’Esperança.
La teva petjada serà llum en el mes profund de la meva vida.
Las teves sandàlies ja consagran el nostre camí, la lluita i la Utopia per un món més just.

Gràcies, Sant Pedro do Araguaia!!!

Maritxu Ayuso
Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Zilda Martins amb en Pere Casaldàliga a São Félix

En Pere, era un gran profeta del poble, un poeta sensible i profund, però sobretot, per mi, era una persona molt divertida, humil, riallera i planera, que sempre em va tractar molt bé i em va animar a fer la meva feina a l’Arxiu de la Prelatura de São Félix.

Avui, sento falta de la seva presència. Em sento una mica més “perduda” davant les dificultats. Però, miraré de continuar posant en pràctica tot el que em va ensenyar. Sé que és difícil i que només persones amb la valentia i la fé d’en Pere ho poden aconseguir com ell ho va fer, però segur que ell em continuará animant i donant forces.

Zilda Martins
Responsable Arxiu Prelatura de 2013 a 2017

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Read more

Pin It on Pinterest