fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Millora del laboratori de l’Hospital Comarcal de l’Araguaia

Millora del laboratori de l’Hospital Comarcal de l’Araguaia

El laboratori de l’Hospital Comarcal de l’Araguaia ha rebut aquest dijous, 10 de març de 2022, nous equipaments per millorar la seva capacitat i qualitat assistencial. L’espai ha estat completament renovat i adaptat per oferir una estructura capaç d’atendre els pacients dels municipis de São Félix do Araguaia, Luciara i Alto Boa Vista.

 

Novo laboratório do Hospital Regional do Araguaia

Novos equipamentos foram adquiridos para atender os pacientes de São Félix do Araguaia, Luciara e Alto Boa Vista

 

Responsable d’atendre una població de més de 20 mil persones, entre ells als pobles Karajá i Xavante, les millores rebudes són el resultat d’un projecte de col·laboració entre la Fundació Pere Casaldàliga, la seva sòcia local (l’Associação ANSA) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i permetran augmentar la quantitat i qualitat d’anàlisis i proves diagnòstiques que es podran realitzar localment, evitant llargs desplaçaments i demores per la població més vulnerable de la zona.

 

Nou laboratori a l'Hospital Regional d'Araguaia

El laboratori ha estat equipat per millorar la qualitat de les anàlisis i proves.

 

El Consórcio Intermunicipal de Saúde (CISA), responsable públic de l’Hospital Comarcal ha coordinat els treballs i ha dut a terme la renovació de l’espai i les adequacions tècniques necessaries per a la instal·lació dels nous l’equipaments, en una mostra més del seu compromís amb la salut de la comarca de l’Araguaia.

A la cerimònia d’inauguració van ser presents les representants de la sòcia local de la Fundació, l’Associação ANSA, els alcaldes dels municipis de São Félix do Araguaia, Luciara i Alto Boa Vista, i una representació dels regidors i regidores dels ajuntaments implicats.

 

Inauguração do novo laboratório no Hospital Regional do Araguaia

Moment de l’acte d’inauguració del nou laboratori de l’Hospital Comarcal de l’Araguaia.

 

Placa d'inauguració

Placa inaugural del nou laboratori

Read more
“Avui ja no tinc aquests somnis” [Circular fraterna de Pere Casaldàliga]

“Avui ja no tinc aquests somnis” [Circular fraterna de Pere Casaldàliga]

El Cardenal Carlo M. Martini, jesuita, biblista, arquebisbe que va ser de Milà i col·lega meu de Parkinson, és un eclesiàstic de diàleg, d’acolliment, de renovació a fons, tant de l’Església com de la Societat. Al seu llibre de confidències i confessions Col·loquis nocturns a Jerusalem, declara:

«Abans tenia somnis sobre l’Església. Somiava amb una Església que recorre el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món; en la qual s’extirpés d’arrel la desconfiança; que donés espai a la gent que pensa amb més amplitud; que donés ànims, especialment, a aquells que se senten petits o pecadors. Somiava amb una Església jove. Avui ja no tinc més aquests somnis».

Aquesta afirmació categòrica de Martini no és, no pot ser, una declaració de fracàs, de decepció eclesial, de renúncia a la utopia. Martini continua somiant ni més ni menys que amb el Regne, que és la utopia de les utopies, un somni del mateix Déu.

Ell i milions de persones a l’Església somiem amb l’«altra Església possible», al servei de l’«altre Món possible». I el cardenal Martini és un bon testimoni i un bon guia en aquest camí alternatiu; ho ha demostrat.

Tant a l’Església (a l’Església de Jesús que són diverses Esglésies) com en a la Societat (que són diversos pobles, diverses cultures, diversos processos històrics) avui més que mai hem de radicalitzar en la cerca de la justícia i de la pau, de la dignitat humana i de la igualtat en l’alteritat, del veritable progrés dins de l’ecologia profunda. I com diu Bobbio «cal instal·lar la llibertat en el cor mateix de la igualtat»; avui amb una visió i una acció estrictament mundials. És l’altra globalització, la que reivindiquen els nostres pensadors, els nostres militants, els nostres màrtirs, els nostres famolencs…

No hi ha manera de servir simultàniament al déu dels bancs i al Déu de la Vida, conjugar la prepotència i la usura amb la convivència fraterna.

La gran crisi econòmica actual és una crisi global d’Humanitat que no es resoldrà amb cap mena de capitalisme, perquè no cap un capitalisme humà; el capitalisme continua sent homicida, ecocida, suïcida. No hi ha manera de servir simultàniament al déu dels bancs i al Déu de la Vida, conjugar la prepotència i la usura amb la convivència fraterna. La qüestió axial és: Es tracta de salvar el Sistema o es tracta de salvar la Humanitat? A grans crisis, grans oportunitats. En idioma xinès la paraula crisi es desdoblega en dos sentits: crisi com a perill, crisi com a oportunitat.

En la campanya electoral dels EUA es va enarborar repetidament «el somni de Luther King», volent actualitzar aquest somni; i, en ocasió dels 50 anys de la convocatòria del Concili Vaticà II, s’ha recordat, amb nostàlgia, el Pacte de les Catacumbes de l’Església serva i pobra. En el 16 de novembre de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili, 40 Sacerdots Conciliars van celebrar l’Eucaristia a les catacumbes romanes de Domitila, i van signar el Pacte de les Catacumbes. Dom Hélder Câmara, el centenari de naixement del qual estem celebrant enguany, era un dels principals animadors del grup profètic. El Pacte en els seus 13 punts insisteix en la pobresa evangèlica de l’Església, sense títols honorífics, sense privilegis i sense ostentacions mundanes; insisteix en la col·legialitat i en la corresponsabilitat de l’esglèsia com a Poble de Déu, i en l’obertura al món i en l’acolliment fratern.

Avui, nosaltres, en la convulsa conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics, eclesials, als quals de cap manera podem renunciar. Continuem rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme dels diners i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que soterrada en la pobresa i en la fam a una gran majoria de la Humanitat. I continuarem rebutjant tota discriminació per motius de gènere, de cultura, de raça.

Avui, nosaltres, en la convulsa conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics, eclesials, als quals de cap manera podem renunciar. Continuem rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme dels diners i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que soterrada en la pobresa i en la fam a una gran majoria de la Humanitat. I continuarem rebutjant tota discriminació per motius de gènere, de cultura, de raça. Exigim la transformació substancial dels organismes mundials (ONU, FMI, Banc Mundial,OMC…). Ens comprometem a viure una «ecològica profunda i integral», propiciant una política agrària-agrícola alternativa a la política depredadora del latifundi, del monocultiu, dels agrotòxics. Participarem en les transformacions socials, polítiques i econòmiques, per a una democràcia d’«alta intensitat».

L’Església es comprometrà, sense por, sense evasions, amb les grans causes de la justícia i de la pau, dels drets humans i de la igualtat reconeguda de tots els pobles. Serà profecia d’anunci, de denúncia, de consolació. La política viscuda per tots els cristians i cristianes serà aquella «expressió més alta de l’amor fratern» (Pius XI).

Com a Església volem viure, a la llum de l’Evangeli, la passió obsessiva de Jesús, el Regne. Volem ser l’Església de l’opció pels pobres, comunitat ecumènica i macroecumènica també. El Déu en qui creiem, l’Abbá de Jesús, no pot ser de cap manera causa de fonamentalismes, d’exclusions, d’inclusions absorbents, d’orgull proselitista. Ja n’hi ha prou amb fer del nostre Déu l’únic Déu veritable. «El meu Déu, em deixa veure a Déu?». Amb tot respecte per l’opinió del Papa Benet XVI, el diàleg interreligiós no sols és possible, és necessari. Farem de la corresponsabilitat eclesial l’expressió legítima d’una fe adulta. Exigirem, corregint segles de discriminació, la plena igualtat de la dona en la vida i en els ministeris de l’Església.

Estimularem la llibertat i el servei reconegut dels nostres teòlegs i teòlogues. L’Església serà una xarxa de comunitats orants, servidores, profètiques, testimonis de la Bona Nova: una Bona Nova de vida, de llibertat, de comunió feliç. Una Bona Nova de misericòrdia, d’acolliment, de perdó, de tendresa, samaritana a la vora de tots els camins de la Humanitat. Continuarem fent que es visqui en la pràctica eclesial l’advertiment de Jesús: «No serà així entre vosaltres» (Mt 21,26). Sigui l’autoritat servei. El Vaticà deixarà de ser Estat i el Papa no serà més Cap d’Estat. La Cúria haurà de ser profundament reformada i les Esglésies locals conrearan la inculturació de l’Evangeli i la ministerialitat compartida. L’Església es comprometrà, sense por, sense evasions, amb les grans causes de la justícia i de la pau, dels drets humans i de la igualtat reconeguda de tots els pobles. Serà profecia d’anunci, de denúncia, de consolació. La política viscuda per tots els cristians i cristianes serà aquella «expressió més alta de l’amor fratern» (Pius XI).

Ens neguem a renunciar a aquests somnis encara que puguin semblar quimera. «Encara cantem, encara somiem». Ens atenim a la paraula de Jesús: «Foc he vingut a portar a la Terra; i què puc voler sinó que cremi» (Lc 12,49). Amb humilitat i coratge, en el seguiment de Jesús, mirarem de viure aquests somnis en el cada dia de les nostres vides. Continuarà havent-hi crisi i la Humanitat, amb les seves religions i les seves esglésies, continuarà sent santa i pecadora. Però no faltaran les campanyes universals de solidaritat, els Fòrums Socials, les “Vias Campesinas“, els Moviments populars, les conquestes dels Sense Terra, els pactes ecològics, els camins alternatius de La nostra Amèrica, les Comunitats Eclesials de Base, els processos de reconciliació entre el Shalom i el Salam, les victòries indígenes i afro i, en tot cas, una vegada més i sempre «jo m’atinc al que s’ha dit: l’Esperança».

A cadascun i cadascuna a qui pugui arribar aquesta circular fraterna, en comunió de fe religiosa o de passió humana, rebi una abraçada de la grandària d’aquests somnis. Els vells encara tenim visions, diu la Bíblia (Jl 3,1). Vaig llegir fa uns dies aquesta definició: «La vellesa és una espècie de postguerra»; no necessàriament de claudicació. El Parkinson és només un contratemps del camí i seguim Regne endins.

Pere Casaldàliga
Circular 2009

Read more
Balsareny apel·la al llegat de Pere Casaldàliga pels drets humans

Balsareny apel·la al llegat de Pere Casaldàliga pels drets humans

El poble on va néixer Pere Casaldàliga aprofundeix en el seu llegat amb un treball escolar i una matinal per recordar la lluita del bisbe i esperonar a agafar-ne el testimoni.

El poble de Balsareny continua aprofundint en el seu coneixement sobre la tasca i l’emprempta que Pere Casaldàliga ha deixat.

Aquesta vegada, la Fundació Pere Casaldàliga i les entitats socials i educatives del poble han organitzat dos actes per tal d’apropar la figura del bisbe a la ciutadania i conèixer amb més profunditat quina va ser la seva tasca a Amèrica Llatina.

Una activitat escolar per aprofundir en el coneixement de la tasca de Casaldàliga

El divendres 3 de desembre, l’Escola Guillem va organitzar una xerrada de la brasilera Zilda Martins, col.laboradora de la Fundació Pere Casaldàliga, nascuda a l’Araguaia i responsable de l’Arxiu del bisbe entre 2013 i 2017.

L'Escola Guillem de Balsareny aprofundeix en la figura i el llegat del Bisbe Pere Casaldàliga

L’Escola Guillem de Balsareny aprofundeix en la figura i el llegat del Bisbe Pere Casaldàliga.

Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.

La Zilda va poder explicar en primera persona com era en Pere Casaldàliga, com actuava i què feia en el seu dia a dia. També va poder apropar als alumnes la realitat de São Félix do Araguaia, fent-los conscients de les dificultats en matèria d’educació o salut que encara es pateixen en aquella regió de l’Amazònia. Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.

Una matinal popular per recordar la lluita de Casaldàliga

Posteriorment, el dimecres 8 de desembre, a pocs dies de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans,  més de 100 persones van participar de la matinal per recordar el bisbe i apel.lar per la continuïtat a la seva tasca.

Mural a favor dels drets humans que es va pintar ahir al matí i que després es va penjar al campanar

Mural a favor dels drets humans que es va pintar ahir al matí i que després es va penjar al campanar

Tal com relata Queralt Casals, del diari Regió7, en la seva edició del 9 de desembre de 2021:

Les causes de Casaldàliga i el seu llegat van ser presents a la jornada de la mà de l’activista social i periodista David Fernández i del membre de la Fundació Pere Casaldàliga Raul Vico, que van glossar la figura del qui ha estat i continua sent un símbol de la lluita per combatre les desigualtats socials.

El nom de Pere Casaldàliga, que va morir l’agost de l’any passat, està intrínsecament lligat a la lluita pels drets humans. El bisbe balsarenyenc va dedicar la seva vida a treballar pels drets dels pobles camperols i indígenes de l’Amazònia brasilera. El seu poble natal va voler recollir ahir el seu testimoni universal en una matinal organitzada per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, que va tenir lloc al Casino. La jornada va començar amb un esmorzar que destinarà la recaptació a projectes solidaris de la fundació i tots els infants que ho van desitjar van poder donar color a un mural en favor dels drets humans que es penjarà al campanar de l’església.

David Fernández i Raul Vico en un moment de la xerrada

David Fernández i Raul Vico en un moment de la xerrada

Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos.

David Fernàndez

El plat fort de la matinal va arribar amb la xerrada. Per la seva banda, David Fernández, que va reconèixer que a Casaldàliga «no l’he conegut mai i és com si el conegués de sempre», el va definir com «un referent que les coses es poden fer diferents». L’activista social va assegurar que «Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos». En la mateixa línia, l’exdiputat de la CUP va afegir que «el Pere és per sort avui el nostre altre món possible i la nostra utopia necessària i practicable contra tots els tirants i els lladres» i va apel·lar al compromís amb seves les causes «que al final són totes les causes del món que tenen alguna cosa a veure amb la dignitat humana».

Els actes van ser organitzats per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, i van tenir lloc al Casino

Els actes van ser organitzats per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, i van tenir lloc al Casino de Balsareny.

Casaldàliga no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat.

Raul Vico

Al seu torn, Raul Vico, que sí que va conèixer de prop Casaldàliga, amb qui va treballar activament a São Félix do Araguaia, va contextualitzar la tasca del bisbe en defensa dels pobles indígenes. Al seu entendre «no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat».

Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps.

Raul Vico

Per tot plegat, l’assessor de l’ONG brasilera ANSA va dir que «Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps que va veure amb una visió profètica quines eren les lluites essencials per fer-nos més humans a nosaltres individualment i com a societat». Per això, va animar als assistents a «mirar més enllà de la figura del bisbe» i a «mantenir net el camí que ha obert».

Read more
1r Aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

1r Aniversari de la Pasqua de Pere Casaldàliga

[Programa dels actes a Catalunya al final de la pàgina]

El proper dia 8 d’agost de 2021, es compleix un any de la mort de Pere Casaldàliga. El seu cos descansa ara al Cementiri Karajá de São Félix do Araguaia, on ell mateix va enterrar «centenars de treballadors braçals i indígenes, moltes vegades sense nom i gairebé sempre sense taüt».

En Pere, però, sempre deia que anàvem de «vius a ressucitats» i per això estem segurs que ara viu en tots i totes nosaltres i en cadascuna de les causes -de les lluites- a les que va dedicar la seva vida.

Nascut a Balsareny al 1928, Pere Casaldàliga va ingressar a la Congregació dels Claretians de ben petit i, alguns anys després d’ordenar-se sacerdot al Castell de Monjuïc de Barcelona, ja amb 40 anys, va marxar a l’amazònia brasilera per fundar una «missió» claretiana.

Allà es va trobar amb una terra «oblidada», un «far west» on l’única llei era «la del 38». Els grans terratinents, recolzats pel govern militar havien imposat un estat de violència, esclavitud i repressió sobre els Pobles Indígenes i els petits camperols. La manca d’assistència sanitària, d’educació, de sistema judicial o de qualsevol estructura pública havia encès un seguit de conflictes per causa de la terra que deixaven morts, ferits i refugiats a centenars.

Ben aviat Casaldàliga va prendre partit a favor dels sense-terra i els Pobles Indígenes i va fer públiques diverses denuncies sobre la situació d’explotació que es vivia a l’Amazònia, que van sacsejar Brasil. La persecució, l’empresonament i la tortura no van trigar en caure sobre el bisbat de Casaldàliga. També els sectors conservadors de l’esglèsia es van conxorxar contra aquella petita diòcesi recen fundada a més de 1.200Km al nord de Brasília.

El llegat de Pere Casaldàliga és universal. Les seves lluites són ara assumides per molts i moltes. És una guia i un far per aquests temps.

Casaldàliga sempre es va mantenir fidel als seus ideals, va ser conseqüent amb el seu pensament fins al final. A més, va impulsar i crear diversos moviments socials al Brasil, que avui són referència en la lluita a favor dels treballadors rurals i els Pobles Indígenes. Va aconseguir que a la regió de la seva diocesi més de 14.000 famílies tinguin avui un tros de terra per viure i gràcies a ell avui són polítiques públiques consolidades la lluita contra el treball esclau i pels drets dels treballadors. Casaldàliga va crear una esglèsia-comunitat participativa, oberta, plural, on les decisions es prenien de manera assamblearia. A més, la seva influència, visió i perseverància van fer que la Conferència Episcopal Brasilera (CNBB amb les seves sigles en portuguès) fos de caràcter progessista i es posicionés públicament contra el capitalisme.

El llegat de Pere Casaldàliga és universal. Les seves lluites són ara assumides per molts i moltes. És una guia i un far per aquests temps d’incerteses i de grans desafiaments per la Humanitat.

Per això, en el primer aniversari de la seva Pasqua, el poble on va nèixer, Balsareny, i el poble al que va dedicar mitja vida, São Félix do Araguaia, acolliran diverses celebracions amb un lema comú: L’esperança i la lluita per l’alliberament.

A Balsareny la celebració serà el dia 8 d’agost a partir de les 19:30h al Castell de Balsareny i tindrà la següent programació:

19:30h Celebració de l’Eucaristia, a l’Ermita Romànica.

20:30h Sopar a la fresca amb zona de picnic habilitada i servei de Food Truck, a l’exterior del Castell.

21:15h Il.luminarem el Castell de Balsareny amb l’Esperança de Pere Casaldàliga i les seves causes.

21:30h Recital de poemes, al Saló del Tinell del Castell de Balsareny.

Seguidament, podrem seguir l’Homenatge a Pere Casaldàliga que emetrà el Canal 33 per l’ocasió.

22:45h Concert de Xavier Calvet amb Vidal Soler, al Pati d’Armes del Castell.

L’entrada és lliure, tot i que limitada a l’aforament legal permès.

Les despeses de l’acte es cobriran en format de taquilla inversa per a aquells que hi vulguin col.laborar.

Al Brasil, a la regió de l’Araguaia o telemàticament, els actes es prolongaran durant tota la quinzena i comptaran amb conferències on-line de testimonis i especialistes que analitzaran el llegat de Pere Casaldàliga des de diverses vessants.

A més, tota la comunitat de São Félix hi estarà involucrada amb celebracions, misses i una visita popular a la tomba on descansa prop del Riu Araguaia.

1r Aniversari Pasqua de Pere Casaldàliga

Read more
COVID-19 a São Félix do Araguaia: La resiliència a les comunitats locals

COVID-19 a São Félix do Araguaia: La resiliència a les comunitats locals

A São Félix do Araguaia, les comunitats rurals continuen immerses en la lluita contra la COVID-19 que assola el món. Per desenes de famílies de petits agricultors, treballar i viure de la terra significa també gestionar els afectes, els ànims i els sentiments davant del dolor causat per la pèrdua i la tristesa que provoca una malaltia que ja ha matat a gairebé 450.000 persones a tot Brasil.

La recepta per a aquests mesos és la cura de la convivència familiar, el valor de la presència solidària i de les condicions de salut dels éssers estimats. Destinar temps a les oracions o als records que ens connecten amb allò diví i també, lògicament garantir una bona alimentació per a tota la família. Ara més que mai, la cura dels horts familiars s’ha tornat fonamental.

 

Família Alderice Silva de Sousa, Casulo Vida Nova – Foto de Lucas Pimentel.

 

Al costat d’aquestes famílies camperoles, la nostra sòcia local, l’ Associació d’Educació i Assistència Social Nossa Senhora da Assunção (ANSA) , juntament amb Mans Unides i MISEREOR ha ampliat i reforçat el suport a aquelles activitats productives orientades a garantir la seguretat alimentària. Per això, s’han distribuït més materials i hem reforçat l’assessorament tècnic en les hortes i a les plantacions d’arbres fruiters que donen de menjar les famíiles.

Altres cadenes productives que estem incentivant són la recol·lecció de llavors forestals que es venen a la Xarxa de Llavors del Xingu per a la recuperació d’àrees degradades i la fàbrica de polpa de fruita “Araguaia polpa de Fruites”, que transforma en suc natural la fruita recol·lectada per les famílies que viuen als assentaments de la regió.

 

Família Selma Torquatro Lima

Família Selma Torquatro Lima, Casulo Vida Nova – Foto de Lucas Pimentel.

 

Actualment, trenta-una famílies han pogut ampliar les seves hortes i garantir una alimentació de qualitat per a tots els seus membres. En una segona etapa, que iniciarem amb les primeres pluges, 28 famílies més podran tenir les seves pròpies hortes.

 

Es tracta d’iniciatives marcades pel protagonisme de les dones, que van demandar l’adopció de mesures per millorar l’alimentació de les famílies en situació de vulnerabilitat.

Actualment, trenta-una famílies estan sent ateses en les accions desenvolupades per la nostra sòcia local ANSA mitjançant la millora de petits horts i gràcies a la concessió de mini-crèdits solidaris per donar suport a altres iniciatives de generació d’ingressos a les comunitats. En una segona etapa, 28 famílies més podran organitzar les seves hortes i millorar les seves plantacions d’arbres fruiters als assentaments Dom Pedro, Mãe Maria, Casulo Vida Nova, Casulo Boa Esperança, PDS Bordolândia, Zeca da Doca i Patizal.

La planificació de les hortes i fruiters es fa col·lectivament, tenint en compte les característiques de cada família i de cada àrea. Després, decidim junts/es els materials que cada horta necessitarà, els comprem i els transportem fins a les cases. Mentrestant, cada família prepara l’espai, el tanca perquè no hi entrin animals, l’abona, etc. Després ja ve la sembra d’hortalisses com ara l’enciam, la rúcala, els tomàquets, la col, les cebes, l’albergínia, … i moltes altres varietats locals. Sempre, sense ús de verins.

 

Família Alderice Silva de Sousa

Família Alderice Silva de Sousa, Casulo Vida Nova – Foto de Lucas Pimentel.

 

Amb tota aquesta tasca, les famílies aprofundeixen en la cura de la salut en aquesta època de pandèmia, posant en pràctica els principis fonamentals per superar el COVID-19: bona alimentació, cura de les bones relacions familiars i de comunitat i seguiment dels protocols de distanciament social necessaris per a la protecció de la vida. Amb l’augment dels casos de COVID-19 a les comunitats, aquestes cures s’han intensificat cada vegada més per evitar la propagació del virus.

 

A més d’aquestes accions destinades a la Sobernia Alimentària de les famílies, ha estat necessari garantir que totes les famílies comptaven amb els equips de protecció necessaris i per a això hem distribuït kits amb productes d’higiene com mascaretes d’un sol ús, alcohol en gel, sabó en barra i sabó en pols, etc. amb un objectiu molt clar: que cada familia es pugui protegir adequadament independentement del seu nivell d’ingressos.

 

Des de l’inici de la pandèmia que va començar al març de 2020, hem lliurat també més de 200 cistelles d’aliments a famílies en situació de vulnerabilitat social, que no tenien el mínim per alimentar-se.

 

Mais de 200 famílias receberam cestas com produtos de alimentação básica

Enguany hem repartit més de 200 cistelles amb aliments essencials.

 

A la primera fila d’aquesta lluita contra el Coronavirus a l’Araguaia, l’Agent de Salut de la comunitat rural anomenada “Trevo do Macaco”, a l’Assentament Dom Pedro de São Félix do Araguaia, Rosilene Alves da Silva, lamenta que algunes persones, encara que siguin una minoria, tot i tantes morts causades per la malaltia, continuen negant-se a seguir les directrius dels agents de salut per adoptar cures preventives com l’aïllament social, l’ús de mascaretes i la realització de procediments higiènics rigorosos que poden salvar vides.

 

Fins a finals de juny, el COVID19 ha provocat 34 morts només al municipi de São Felix do Araguaia i ha causat més de 530.000 a tot el país.

 

Rosilene destaca la importància de la vacuna. Per a ella, tot aquest cura és una expressió d’amor al proïsme, impedint que els éssers estimats hagin de acomiadar-se de nosaltres, a causa de l’agreujament de la malaltia, que fins a finals de juny ja ha provocat 34 morts només al municipi de Són Felix do Araguaia i més de 530 mil a tot el país.

Unim les nostres mans i continuem amb la força de l’agricultura familiar per sembrar bones llavors, bones pràctiques i ser conscients davant aquesta situació dramàtica.

Per actualitzar-se sobre els casos de COVID19 al Brasil, poden accedir a dades oficials: AQUI.

 

Per Liebe Lima | Ana Lúcia Souza Silva

Read more

Pin It on Pinterest