fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

Com està afectant el coronavirus a les famílies de l’Araguaia

31 de març de 2020

Les causes de Pere Casaldàliga

A Amèrica Llatina ja s’han confirmat casos de coronavirus a tots els països del Continent. A l’Amazònia, la Rede Eclesial Panamazónica (REPAM) informa que hi ha 1.580 casos confirmats i 49 morts, a 7 d’abril del 2020. Per tant, aqui, la pandèmia no està tan estesa i no afecta tantes persones com ho està fent a Europa o a l’Àsia. Podem dir que aquí encara es troba en la fase inicial.

Tanmateix, hi ha una gran preocupació per part de la població per l’impacte i les conseqüències que podria tenir la crisi de coronavirus.

La regió d’Araguaia té més de 150.000Km2, per tant, és més gran que alguns països europeus, com Portugal, per exemple … però sense gairebé cap hospital i molt menys respiradors o els medicaments necessaris per al tractament de la malaltia.

Com en molts altres llocs del Brasil, el treball informal, sovint al carrer, és la base de la subsistència per a moltes famílies que viuen en condicions precàries. Només a São Félix do Araguaia, la nostra associació atén més de 500 persones (sobre una població de 5.000) que viuen per sota del llindar de la pobresa. És a dir, sobreviuen a menys d’un euro al dia per persona. En aquest context, doncs, les condicions de nutrició i de defenses prèvies són força deficients.

Aquest escenari de fragilitat social i econòmica explica per què des de l’inici de l’amenaça s’han pres mesures preventives basades en el confinament i l’aïllament social. Aquí, les conseqüències poden ser molt tràgiques.

Així mateix, els pobles indígenes són els més vulnerables a la propagació del virus. Les tribus Karajá, Tapirapé i Xavante, que viuen amb nosaltres a l’Araguaia, tenen moltes dificultats per accedir al (mínim) sistema sanitari: per exemple, des de la terra Marãiwatsédé, on viuen 1.200 Xavante, fins a l’hospital més proper (sense UCI i amb només 1 respirador), es trigua més de 5 hores de viatge.

Els pobles indígenes es troben en una situació vulnerable i necessiten cura, atenció i respecte.

Aquí, els pobles Tapirapé, Karajá i Xavante són els més vulnerables.

QUÈ ESTEM FENT PER COMBATRE EL CORONAVIRUS

A l’Associació hem seguit les mesures recomanades pels organismes públics responsables i estem en contacte permanent amb les comunitats per tal d’avaluar la millor manera d’adaptar els nostres projectes, tenint en compte les circumstàncies i com vagi evolucionant la situació.

De moment, ningú del nostre equip o de les famílies que atenem està afectat per la malaltia.

Tanmateix, com a forma de prevenció, hem establert mesures que redueixen la nostra exposició a zones o factors de risc i que permeten continuar part de la nostra activitat.

A les zones potencialment de risc, principalment als assentaments i comunitats indígenes, hem suspès temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones amb qui treballem, així com del nostre equip i dels altres ciutadans/es.

Als assentaments i comunitats indígenes, suspenem temporalment la nostra activitat perquè, ara, el més important és la seguretat de les persones.

La seu de l’Associació a São Félix do Araguaia està preparada per fer força feina a distància.

En aquest sentit, hem adoptat les iniciatives següents:

Coordinació amb les autoritats municipals per vigilar l’evolució del risc.

– Pertanyem a la xarxa de protecció social del ciutadà brasiler en situació de vulnerabilitat social.

– Suport perquè les comunitats obtinguin el menjar de proximitat i hagin de moure’s el mínim necessari.

– Estem en contacte permanent amb les famílies que viuen a les comunitats i pobles on treballem, per saber com estan i per assisitir-les si fos necessari.

La contenció i la mitigació de la propagació de la malaltia són responsabilitat de tota la societat i, per això, cal romandre a casa.

Ara més que mai tenir cura de la nostra salut és tenir cura de la salut de tothom i la nostra associació disposa de la tecnologia i els equipaments necessaris per continuar fent feina de forma telemàtica.

Així que quedem-nos a casa. Cuidem-nos i cuidem dels/les més vulnerables.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Comença la Campanya 2023 de la Fundació

Comença la Campanya 2023 de la Fundació

Pere Casaldàliga i el seu equip van revolucionar la comarca de l’Araguaia. Les seves iniciatives són avui referència en les polítiques públiques al Brasil i han inspirat lluites arreu. Enguany volem conèixer quina ha estat la petjada de Casaldàliga en l’educació.

read more
La utopia continua

La utopia continua

Per en Pere Casaldàliga, «la Utopia no és una quimera, sinó un desafiament». Per això, fa un temps, ens preguntava: com anem d’Utopia?… Li responem?

read more
Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more

Read more

Pin It on Pinterest