Aquestes 5 dones han viscut any a la Diocesi de Casaldàliga, ocupant diferents llocs i essent de diverses procedències. Aquesta ha estat la seva experiència.

Aquest ha estat el paper de la dona a la diocesi de Casaldàliga
Aquest ha estat el paper de la dona a la diocesi de Casaldàliga
5 dones que han viscut anys al costat de Casaldàliga ens donen el seu testimoni de com ha estat la seva vida a l’església de São Félix do Araguaia.
25 de novembre de 2020
La vida de Pere Casaldàliga
Jeane Bellini
Integrant de l’Equip de Casaldàliga entre 1983 i 2005
En Pere ens va convidar a crear un model circular i inclusiu d’Església, inserit en la vida del poble, en les seves lluites i resistències, davant les amenaces i la violència del latifundi i l’absència i omissió de l’Estat.
Des d’un començament ens va proposar formar equips mixts d’homes i dones, laics, religiosos i sacerdots, sense jerarquies. Vivíem al poble, convivint amb la gent, afrontant reptes junts. Vam aprendre molt, doncs va ser un camí marcat per moments forts de victòries, però també de moltes derrotes.
Vam beure l’espiritualitat d’en Pere, que impregnava tot el que feia. Ho celebravem tot, la vida, la mort, la lluita, la derrota i la victòria.
Al llarg de 22 anys, vaig tenir el privilegi de formar part de la construcció d’un model d’Església-Poble-de-Déu, sense jerarquies. Ni tan sols vam utilitzar els títols de laic, laica, sacerdot, germana, bisbe. Ens vam reconèixer pel nom, no per la categoria. Cada membre de l’Església, de l’equip pastoral, va assumir i va compartir aquella missió.

La Selme deia missa moltes vegades a la Prelatura de São Félix do Araguaia. Imatge: Selme de Lima Pontim
Selme de Lima Pontim
Més de 20 anys a la Prelatura de Casaldàliga
Al llarg de la meva estada a São Félix, vaig dir missa moltes vegades, fins i tot a la catedral. Mai no m’ho van prohibir, al contrari, sempre em van animar a fer-ho i a preparar-me. Vaig fer un curs al CEBI per correspondència i teologia del pluralisme religiós per Internet. En tot aquell temps, vaig sentir sempre l’alegria d’en Pere en veure que jo continuava avançant. Així, no només vaig llegir l’Evangeli, sinó que vaig fer una homilia. Això va passar fa més de deu anys.
Dailir Rodrigues da Silva
És nascuda i viu a la diocesi de Casaldàliga
Em dic Dailir, sóc nascuda a la Prelatura [Diocesi] de São Félix do Araguaia. Sóc de la Prelatura des del ventre de la meva mare, ja que era una dona activa a la comunitat d’en Casaldàliga.
Vaig viure a la Prelatura com a agent pastoral durant sis anys fent feina de les comunitats. Vaig formar part dels consells en diverses comunitats locals, regionals i també de l’assemblea general de la Prelatura. He de dir que eren espais on tothom tenia dret veu i a vot.
Mai hi va haver cap reunió separada entre sacerdots i monges per prendre decisions sobre la vida de la comunitat o de la prelatura. Tant en Pere com els demés teníem el mateix dret a parlar i decidir que tot es debatia, es reflexionava o es votava.
Ni l’Evangeli ni el fet de compartir la paraula eren exclusivitat dels capellans, sinó una responsabilitat de tota la comunitat. Aquesta era la nostra vida a la comunitat.
Les cases dels equips pastorals eren cases de la comunitat, no la casa del capellà. Les dones i els homes eren rebuts i tractats amb el mateix afecte i respecte.
Tânia Oliveira
20 anys amb Casaldàliga
La meva filla Gabriella (quan tenia 6 o 7 anys) va preguntar una vegada: «Pere, per què les dones no poden celebrar missa?». En Pere, va respondre, amb un ampli somriure: «Gabriella, tenia esperança en veure això passar. Crec que no viuré prou per veure-ho, potser ho veurà la teva mare, però mantinc viva l’esperança de que tú sí ho veuràs». I va afegir: «No hi ha res que impedeixi les dones fer el mateix que fem els capellans i, de fet, crec que ho podeu fer molt millor!»
Vaig viure a casa del Pere durant tres anys. El primer any, jo, ell i la Germana Irene. Sempre em vaig sentir respectada i valorada com a missionera laica.
Maria Aparecida Rezende
És nascuda i viu a l’Araguaia
Recordo que devia tenir 14 o 15 anys i, després de la primera comunió, vaig començar a ser catequista. En una ocasió, vam tenir una reunió de joves per preparar la missa. Era una data de festa major (al 1978), de manera que calia arreglar l’església i preparar la missa amb en Pere i el pare Clélio. En aquell moment, va començar una discussió entre nosaltres perquè els nois volien preparar la missa perquè eren homes i no volien netejar l’església i els bancs. En un moment determinat, en Pere va dir al grup: «Avui farem una missa de dones. Els nois rentaran l’església».
Ens va fer molt contentes a totes, però en el fons ho trobàvem molt estrany…els nois farien “la feina de les dones”? Quan ho vaig explicar a casa, els meus germans van dir que aquesta gent de la Prelatura era molt estranya.
En Pere ens va ensenyar que fer menjar, rentar plats o preparar la casa també era cosa d’homes. La gent de l’interior, del camp, ho veia molt estrany, però, poc a poc, s’hi van acostumar.
SUBSCRIU EL BUTLLETÍ
Coneix MÉS de Pere Casaldàliga i les seves causes
LES DARRERES PUBLICACIONS
Aquest ha estat el paper de la dona a la diocesi de Casaldàliga
Hi ha alternativa a l’autodestrucció?
Hi ha alternativa a l’autodestrucció? Jordi Corominas, Arcadi Oliveres, Josep Maria Terricabras, Teresa Forcades, Dolors Bassa, Martí Boada, David Jou…i molts/es altres ens ho expliquen a l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2021
Visita virtual-espiritual a la tomba de Pere Casaldàliga
Et convidem a fer una visita virtual-espiritual a la tomba de Pere Casaldàliga on et mostrarem els punts més importants i t’explicarem la història i la signifiació que envolta els indrets i els elements de la seva vida, la seva obra i les seves causes a São Félix do Araguaia.
4 raons que expliquen la destrucció de l’Amazònia
L’Amazònia torna a cremar a taxes insuportables. Aquest anys, però, no som noticia. Al final, però, quins són els motius de la destrucció de l’Amazònia? Per què crema com mai? Us ho expliquem des de l’Araguaia, des d’on ens afecta directament.
Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga
La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga
El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.
Recent Comments