fbpx

Els assassinats per conflictes al camp del Brasil van créixer un 75% al 2021

3 maig 2022

Al Brasil, els assassinats per conflictes al camp van créixer un 75% el 2021, un augment que reflecteix “l’abandonament i l’acció deliberada contra la vida de les persones” del Govern del president Jair Bolsonaro. La denúncia ha estat feta per la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), vinculada a l’Episcopat brasiler, en la presentació del seu informe anual: Quadern de Conflictes al Camp 2021.

 

La Terra Indígena Yanomami (TIY) ha estat un dels territoris més durament afectats per la violència dels garimpeiros, cercadors d’or clandestins, al Brasil. Reconeguda al 1992, la TIY és la més gran del Brasil en extensió, amb 9,6 milions d’hectàrees (3 vegades el tamany de tota Catalunya). En ella hi viuen els indígenes Yanomami i els Ye’kwana. També hi ha constància de la presència de vuit grups d’indígenes aïllats a la selva, un dels quals és conegut com el poble indígena Moxihatëtëa. Des del 2012, l’activitat clandestina d’extracció minera està en expansió accelerada al país i està tenint un impacte significatiu sobre l’Amazònia.

Durant el 2020, el Centre de Documentació de la CPT – Don Tomás Balduino va registrar 9 morts a conseqüència de conflictes del camp, la major part dins de l’estat d’Amazones (6). El 2021 van ser registrades 109 morts en conseqüència de conflictes, la qual cosa significa augment de 1.110%.

Del total, 101 morts van ser enregistrades dins de l’estat de Roraima. Totes d’indígenes Yanomamis. Totes causades per accions de cercadors d’or clandestins. Des del 2020, l’Associació Hutukara alerta les autoritats dels riscos de l’escalada de violència a les regions de la TIY on l’extracció minera il·legal, el “garimpo”, ha avançat més. Segons dades obtingudes pel Sistema de Vigilància de la Mineria Il·legal dins de la TIY, la llera del riu Uraricoera és la regió més afectada per aquesta activitat, concentrant un 45% de tota l’àrea degradada per la mineria il·legal dins el territori indígena yanomani.

Treball esclau al Brasil

El Brasil va tancar el 2021 amb 1937 rescatats de l’esclavitud, la suma més alta des del 2013. Sérgio Carvalho/MTE

Violència contra les persones: augment del 75% en els assassinats

Al 2021, les dades de la Comissió Pastoral de la Terra evidencien que la violència contra persones va ser brutal. Només en els estats que conformen l’Amazònia Legal es varen registrar 28 assassinats, el 80% del total a tot el Brasil. L’actuació de “pistolers per encàrrec” i de les anomenades “agromilicies”, així com d’agents públics, va ocasionar 35 assassinats per conflictes al camp al Brasil, durant l’any 2021. D’aquest total, 33 eren homes i dos eren dones.

Durant aquest període hi va haver encara 27 temptatives d’assassinat i 132 amenaces de mort. També van ser registrades 75 agressions físiques amb diversos ferits, inúmeres intimidacions i humiliants intents de subjugació, amb 13 registres de tortura practicades principalment per agents privats de grans propietats, terratinents, “fazendeiros ”.

En total, 100 camperols van ser presos el 2021, amb augment de 45% de presons en relació amb l’any anterior.

Cinc persones LGBTI+ són víctimes de violència al camp

Les dades de violència contra les persones, divulgades a la publicació Conflictes al Campo Brasil 2021, presenten, per primera vegada, informacions sobre l’orientació sexual i l’expressió de gènere de les víctimes de la violència al camp. El 2021, cinc persones LGBTI+ van ser al camp víctimes de violència, conforme consta en les dades publicades a l’informe. Les violències esmentades són: humiliació i presó; assassinat; intimidació i tortura.

Treball esclau al Brasil

En el rescat més gran del 2021, Souza Paiol va ser considerat responsable de mantenir 116 treballadors esclavitzats a la collita de palla per als seus cigarrets (Foto: Grup d’Inspecció Mòbil Especial/Divulgació)

Treball esclau: major nombre de rescatats des del 2013

El 2021, la fiscalia del treball va rescatar de la situació d’esclavatge 1.726 persones, el nombre més gran des del 2013. Un augment de 113% en relació a la xifra de 2020. Van ser 169 casos de treball esclau en ambient rural el 2021, augment de 76% en relació a l’any anterior. Essent l’estat de Minas Gerais el que lidera la llista, amb 51 casos i 757 persones rescatades. De seguida ve l’estat del Pará, amb 27 casos, i el de Goiás amb 17.

Del total de rescatats d’aquesta pràctica criminal, 64 eren nens i adolescents, la qual cosa correspon a un augment del 121% en relació amb l’any anterior. Les regions Sud-Est i Centre-Oest van concentrar el nombre més gran de menors d’edat esclavitzats, 19 cadascuna.

Aquestes dues regions es on es van detectar també més casos de treball esclau: a la regió Sud-est van ser registrats 59 casos i 919 rescatats, mentre que al Centre-Oest van ser 37 casos i 415 rescatats el 2021.

Augmenten els intents de destrucció de les condicions d’existència dels pobles del camp

Durant el 2021 hi va haver 2.143 famílies desallotjades judicialment, més del 12% en relació amb l’any 2020. De la mateixa manera va haver-hi un augment del 18% de la quantitat de famílies expulsades violentament de les seves terres. El nombre va passar de 469, el 2020, a 555, el 2021.

Més de 71 milions d’hectàrees van estar o encara estan en conflicte. Les terres indígenes constitueixen la majoria aclaparadora d’aquestes terres que pateixen intrusions amb violència i agressius saquejos, corresponent al 81% de les àrees en situació de tensió social i conflicte. Els anomenats sense-terra constitueixen la segona categoria d’identitat amb més àrees sota cruenta pressió i conflicte, seguits pels “posseiros”.

Treball esclau al Brasil

L’alt percentatge de negres entre els esclaus rescatats és un símptoma de la realitat que viuen els negres encara avui al Brasil (Fotografia: Sergio Carvalho – Subsecretari d’Inspecció de Treball del Ministeri d’Economia)

Pel que fa a les dades sobre el nombre de famílies implicades en conflictes per terra en els darrers deu anys, salta a la vista l’augment espectacular de la quantitat de famílies que han tingut les seves terres envaïdes des de l’inici de l’actual govern (2019-2021): ni més ni menys que 206% a més en relació al 2018.

A l’Amazònia s’han registrat el 64,5% de les amenaces d’expulsió, el 63% de les contaminacions per agrotòxics, el 78% de la desforestació il·legal, el 87% de les expulsions, el 81% de les grillagens (acaparament il·legal de terres ), el 82% de les invasions, el 69% dels registres de sicaris i pistolers, el 73% de les omissions/connivències de l’Estat i el 70% de violacions de les condicions d’existència.

Resistència

Les accions d’ocupació i represa de terres van tenir també un augment expressiu el 2021. En total, aquestes accions de resistència van passar de 29 al 2020, a 50 al llarg de 2021, un augment de 72%, i de 1.391 famílies al 2020, fins a 4.761 famílies que van ocupar i recuperar terres al 2021. Un augment de 242%.

 

Dades de l’infome anual de la Comissió Pastoral de la Terra.

 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva espiritualitat

La meva espiritualitat

L’espiritualitat que Casaldàliga va viure ens pot ajudar a construir allò més profund en nosaltres mateixos. Un text delicat en el que en Pere ens explica «on vaig ensopegar» i comparteix els «goigs i descobriments» de la seva espiritualitat.

read more
Les nostres causes de cada dia

Les nostres causes de cada dia

Aquestes són «les causes de cada dia» que Pere Casaldàliga ens convocava a assumir personalment a les nostres vides. Si les «nostres causes valen més que la nostra vida», cal que n’aprofundim i les fem nostres, cada dia.

read more
Pere Casaldàliga: poeta, profeta i pastor

Pere Casaldàliga: poeta, profeta i pastor

«Les poesies de Casaldàliga no són simplement estètiques, sinó místiques, com les de Joan de la Creu, que ens obren a el Misteri últim. A un Tú amb el qual estableix una relació no merament individual i religiosa, sinó històrica.» (Victor Codina)

read more

Pin It on Pinterest