fbpx

Les nostres causes de cada dia

2 abril 2022

Som les Causes que assumim, les que vivim, per les que lluitem, i per les que estem disposats a morir. Jo sóc jo i les meves causes. La meva vida valdrà allò que les meves Causes valguin.

Amèrica Llatina és el Continent més conscient de la seva identitat comunitària. Per la seva unitat histórico-militant, de sang i utopia, de mort i esperança, pot parlar col·lectivament d’unes Causes pròpies.

I aquestes Causes, com a llatinoamericanes i com a assumides com a desafiament existencial i com a procés polític, comporten tres constants, tan utòpiques com necessàries, i complementàries entre si:

a) l’opció pels pobres; opció pel poble;

b) l’alliberament integral;

c) la solidaritat fraterna.

Quatre són les grans Causes de la Pàtria Gran que aquesta Agenda privilegia, per creure-les fonamentals en la contextura social i espiritual d’aquesta “hora”.

1. Les cultures arrel i testimoni

Perseguides i fins i tot prohibides; marginades i fins i tot massacrades. La cultura indígena, la cultura negra, la cultura mestissa, la cultura migrant. Cadascuna amb la seva especificitat; més o menys conflictiva, segons els temps i les latituds.

Avui, les quatre -esquelet i carn, sang i pell de la nostra Amèrica- es veuen enfrontades amb aquesta anivelladora «cultura advenient», que nega les identitats, prohibeix l’alteritat i subjuga neocolonitzadorment.

Totes quatre defensen la seva autoctònia. I, per sobreviure i, particularment, per contribuir amb la seva originalitat, cal fer aliança fraterna i defensar-se dels nous invasors, com una sola Amèrica plural. Índia, negra, mestissa, migrant, sigui cada cop més ella mateixa, aquesta Nostra Amèrica singular.

2. Allò popular i alternatiu

El socialisme llatinoamericà, la democràcia integral, la civilització de la pobresa compartida però militant, la lluita pels drets humans i per les transformacions socials juntament amb la gratuïtat i la festa.

Mort «el socialisme real», visca el socialisme utòpic! Visca la democràcia popular! i que es vagi morint la democràcia neoliberal que es considera única eixida de la societat
humana i «fi de la història».

Allò popular, i per ser popular, «alternatiu» -diferent del que se’ns dóna, contrari al que se’ns imposa, creatiu davant del fatalisme rutinari-, és el programa més realista i el desafiament històric més eficaç per als Pobles llatinoamericans; per als seus líders i polítics, per als seus partits i sindicats, per a les Esglésies que vulguin ser llatinoamericanament cristianes i per a aquest nou subjecte emergent col·lectiu que és el Moviment Popular.

3. La Dona

Ella, ni més ni menys. Secularment marginada a gairebé totes les cultures; també, és clar, en aquesta masclista Amèrica Llatina que, de per si, és més Matria que Patria
Gran, Abia Yala -terra verge mare en constant fecunditat-.

Les dones, totes les dones -també les negres, també, i les índies, també, i les pobres i les utilitzades i les sotmeses- s’estan posant dempeus en col·lectiva i organitzada consciència, i són, amb molta freqüència, suport i majoria a les diferents esferes del moviment popular. I ho seran cada cop més. I no només a la praxis sinó també al pensament; no sols en la militància, sinó també en el lideratge. I els homes i la Societat i l’Església hauran de reconèixer i respectar i dialogar, perquè la dona llatinoamericana ja es reconeix altivament, exigeix ​​el respecte de la igualtat i dialoga fraternalment. Ni accepta els privilegis de cert feminisme primermundista, ni acceptarà fàcilment que la Societat o l’Església segueixin declarant com a dogma de fe la presència i l’acció de la dona en un segon pla sotmès.

4. L’ecologia integral

La comunió harmoniosa amb la Natura, mare i esposa, hàbitat i vehicle. Una ecologia contemplativa alhora que funcional. Sense les distàncies interessades amb què fàcilment el Primer Món defensa l’ecologia llunyana… En intersolidaritat ecològica, dels diferents Pobles del Continent, dels Continents entre si i fins i tot a la quotidianitat del veïnat.

Herència ancestral dels Pobles indígenes que tan bé han sabut estimar i respectar la Natura, Amèrica Llatina pot donar i ha de donar al món aquesta lliçó actualíssima de l’ecologia integral. Ni volem la Terra com un museu intocable, ni acceptem la tècnica, la indústria o el mercat com la llei i el futur omnipotents. El primer element essencial per a la nostra ecologia és el propi ésser humà, l’espècie viva més amenaçada d’extinció per l’ambició de la pròpia espècie.

Nosaltres mateixos volem ser ecologia conscient, convivència pacífica, terra cultivada i somniada utopia.

Si Amèrica Llatina és la nostra Causa, aquestes grans Causes de la Pàtria Gran hauran de ser, diàriament, les nostres grans Causes al llarg de l’any 1993, que segueix el 1992 famós. La vivència entusiasmada, la defensa militant i la diària utopia d’aquestes quatre grans Causes ens possibilitarà viure 500 anys més, però molt «altres»…; cinc-cents i milers més… I serem
demà l’ahir màrtir ja florit, «i serem milions»…

Així, des de la nostra alteritat assumida i respectada, podrem donar la contribució específica que de nosaltres espera l’únic Món Humà, ja sense primer ni tercer.

I aquesta convivència d’Amèrica Llatina amb els altres Pobles de la Terra Humana s’anirà semblant cada cop més al Regne de Déu.

Sauidi, Axé, Shalom!

Text de Pere Casaldàliga a l’Agenda Latinoamericana Mundial, 1993

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Pin It on Pinterest