fbpx
Logotip Fundació Pere Casaldàliga
Balsareny apel·la al llegat de Pere Casaldàliga pels drets humans

Balsareny apel·la al llegat de Pere Casaldàliga pels drets humans

El poble on va néixer Pere Casaldàliga aprofundeix en el seu llegat amb un treball escolar i una matinal per recordar la lluita del bisbe i esperonar a agafar-ne el testimoni.

El poble de Balsareny continua aprofundint en el seu coneixement sobre la tasca i l’emprempta que Pere Casaldàliga ha deixat.

Aquesta vegada, la Fundació Pere Casaldàliga i les entitats socials i educatives del poble han organitzat dos actes per tal d’apropar la figura del bisbe a la ciutadania i conèixer amb més profunditat quina va ser la seva tasca a Amèrica Llatina.

Una activitat escolar per aprofundir en el coneixement de la tasca de Casaldàliga

El divendres 3 de desembre, l’Escola Guillem va organitzar una xerrada de la brasilera Zilda Martins, col.laboradora de la Fundació Pere Casaldàliga, nascuda a l’Araguaia i responsable de l’Arxiu del bisbe entre 2013 i 2017.

L'Escola Guillem de Balsareny aprofundeix en la figura i el llegat del Bisbe Pere Casaldàliga

L’Escola Guillem de Balsareny aprofundeix en la figura i el llegat del Bisbe Pere Casaldàliga.

Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.

La Zilda va poder explicar en primera persona com era en Pere Casaldàliga, com actuava i què feia en el seu dia a dia. També va poder apropar als alumnes la realitat de São Félix do Araguaia, fent-los conscients de les dificultats en matèria d’educació o salut que encara es pateixen en aquella regió de l’Amazònia. Els nens i nenes de 4art d’ESO es van mostrar molt actius i interessats, fent moltes preguntes i volent saber moltes coses de la vida del bisbe i de la regió on va viure més de 50 anys.

Una matinal popular per recordar la lluita de Casaldàliga

Posteriorment, el dimecres 8 de desembre, a pocs dies de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans,  més de 100 persones van participar de la matinal per recordar el bisbe i apel.lar per la continuïtat a la seva tasca.

Mural a favor dels drets humans que es va pintar ahir al matí i que després es va penjar al campanar

Mural a favor dels drets humans que es va pintar ahir al matí i que després es va penjar al campanar

Tal com relata Queralt Casals, del diari Regió7, en la seva edició del 9 de desembre de 2021:

Les causes de Casaldàliga i el seu llegat van ser presents a la jornada de la mà de l’activista social i periodista David Fernández i del membre de la Fundació Pere Casaldàliga Raul Vico, que van glossar la figura del qui ha estat i continua sent un símbol de la lluita per combatre les desigualtats socials.

El nom de Pere Casaldàliga, que va morir l’agost de l’any passat, està intrínsecament lligat a la lluita pels drets humans. El bisbe balsarenyenc va dedicar la seva vida a treballar pels drets dels pobles camperols i indígenes de l’Amazònia brasilera. El seu poble natal va voler recollir ahir el seu testimoni universal en una matinal organitzada per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, que va tenir lloc al Casino. La jornada va començar amb un esmorzar que destinarà la recaptació a projectes solidaris de la fundació i tots els infants que ho van desitjar van poder donar color a un mural en favor dels drets humans que es penjarà al campanar de l’església.

David Fernández i Raul Vico en un moment de la xerrada

David Fernández i Raul Vico en un moment de la xerrada

Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos.

David Fernàndez

El plat fort de la matinal va arribar amb la xerrada. Per la seva banda, David Fernández, que va reconèixer que a Casaldàliga «no l’he conegut mai i és com si el conegués de sempre», el va definir com «un referent que les coses es poden fer diferents». L’activista social va assegurar que «Casaldàliga avui, en la vigília de la diada dels drets humans de l’any 2021, és la millor esmena al món injust dels nostres dies i al mateix temps el millor antídot contra la pitjor versió de nosaltres mateixos». En la mateixa línia, l’exdiputat de la CUP va afegir que «el Pere és per sort avui el nostre altre món possible i la nostra utopia necessària i practicable contra tots els tirants i els lladres» i va apel·lar al compromís amb seves les causes «que al final són totes les causes del món que tenen alguna cosa a veure amb la dignitat humana».

Els actes van ser organitzats per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, i van tenir lloc al Casino

Els actes van ser organitzats per la Fundació Pere Casaldàliga, el Cercle Cultural de Balsareny i el Centre Instructiu i Recreatiu, i van tenir lloc al Casino de Balsareny.

Casaldàliga no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat.

Raul Vico

Al seu torn, Raul Vico, que sí que va conèixer de prop Casaldàliga, amb qui va treballar activament a São Félix do Araguaia, va contextualitzar la tasca del bisbe en defensa dels pobles indígenes. Al seu entendre «no va ser el bisbe dels pobres, va ser el bisbe de la subversió, que va posar de cap per avall la societat de l’Araguaia, el poder polític i la dictadura brasilera i va anar construint una nova societat».

Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps.

Raul Vico

Per tot plegat, l’assessor de l’ONG brasilera ANSA va dir que «Balsareny té molt més que un bisbe, una persona avançada al seu temps que va veure amb una visió profètica quines eren les lluites essencials per fer-nos més humans a nosaltres individualment i com a societat». Per això, va animar als assistents a «mirar més enllà de la figura del bisbe» i a «mantenir net el camí que ha obert».

Read more
Encara hi ha els pobres i Déu

Encara hi ha els pobres i Déu

Encara hi ha els pobres i Déu

En una de les seves darreres manifestacions, Pere Casaldàliga ens convocava a “optar veritablement pels pobres”. Però, sabem realment el que implica? Ell mateix ens ho explicava.

5 de desembre de 2021

Les causes de Pere Casaldàliga

L’opció pels pobres segueix sent l’opció per als pobres, textualment.

Vull dir: continúa essent una consciència de que els pobres són l’opció de Déu, del Déu de Jesus. Tota la Bíblia i, sobretot, la paraula, la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, ens confirmen en aquesta consciència teològica, teologal, de que Déu va triar, tria i continuarà triant els pobres, els seus fills -majoria- prohibits d’ésser plenament humans, per sistemes d’arrogància i de marginació.

L’opció pels pobres és “per als pobres”: fonamentalment, els que no tenen, els que no poden, aquells que viuen les «carències» de la vida normal, econòmicament: manca de terra, d’habitatge, de salut, d’educació, de participació.

Pere Casaldàliga visitant les comunitats de la seva Prelatura

La diocèsi de São Félix do Araguaia ha construït la seva identitat al voltant dels més pobres. Sense “mitjes tintes”. Fotografia: Arxiu de la Prelatura de São Félix do Araguaia | Consulta: Fundació Pere Casaldàliga

Escollir sempre significa “fixar-se en”, entregar-se, comprometre’s.

Quan escollim els pobres, també escollim ser contra les causes, les estructures i els sistemes que fan pobres els pobres i els impedeixin viure dignament aquesta condició humana, històrica, de fills i filles de Déu, germans i germanes.

Avui en dia aquesta opció per als pobres encara és més rellevant. Hi ha dues raons per això. Els pobres són cada cop més, a Amèrica Llatina, a tot el món. I són més pobres; l’empobriment és major […].

L’opció per als pobres també és més actual avui en dia, perquè hi ha molts interessos que volen desactualitzar-la. Entre els poderosos, per descomptat, però també en la consciència de molts cristians cansats, o adormits, o egoistes.

Molts estan cansats, em diuen, de sentir parlar de l’opció per als pobres … doncs, m’agrada respondre’ls que els pobres probablement estan molt més cansats de ser pobres.

A l’Assentament Dom Pedro, a l’Araguaia, les famílies viuen amb menys de 100 euros al mes. Fotografia: Associação ANSA

Al mateix temps, aquesta opció és més actual que mai, perquè també s’ha tornat més dialèctica. Aquest cansament, aquesta voluntat de marginar la mateixa opció, de considerar-la ja passada, es troba davant amb un moviment a l’alça de la consciència popular, a Amèrica Llatina d’una manera molt especial, però també a tot el Tercer Món i als sectors de solidaritat de la societat del primer món, als mitjans de comunicació alternatius, etc.

Podríem dir d’una manera global que les majories oprimides, prohibides i marginades (com ho són els pobres, econòmicament; però també algunes cultures, fins ara considerades subcultures, cultures menors, cultures marginals) adquireixen una consciència clara no només dels seus drets, iguals als drets de qualsevol altra poble o cultura, o qualsevol altra persona humana; estan prenent consciència del seu protagonisme en la història.

Els teòlegs i els sociòlegs de l’alliberament ens han parlat amb freqüència de «la lògica de les majories». Podríem, hauríem de parlar avui de la consciència creixent de les majories i del protagonisme de les majories.

D’una manera difusa unes vegades, d’una manera més conscient altres, se sent, es palpa en la vida social la reivindicació de la igualtat entre els diversos sectors de cada país i dels països o nacions entre si.

Les estructures (l’ONU mateixa, l’FMI, el Banc Mundial) segueixen marginant, excloent i aquesta mateixa exclusió crea una consciència major de la iniquitat del sistema sociopolític-econòmic que se’ns ha imposat, com a exasperació, com el «no va més» del capitalisme, transnacionalizat, que fa de la societat humana un simple mercat, que proclama el dret exclusiu d’una minoria insignificant, i justifica la immensa exclusió de la immensa majoria.

Al contrari del que la Bíblia mateixa -la paraula de Déu- diu sobre el “descans d’Israel ”- símbol sacramental de tota la humanitat, progressivament alliberat i salvat – el neoliberalisme proclama el dret i el futur d’una minoria que exclou la gran majoria de la humanitat.

El triomf del neoliberalisme coincideix -és causa en part, en part efecte- amb la caiguda del socialisme real, amb la reculada -o la transició almenys- d’unes certes revolucions socials, polítiques, més radicals.

A l’Araguaia, més de 10.000 famílies no tenen accés a aigua corrent o atenció mèdica. Fotografia: Associação ANSA

El pragmatisme del neoliberalisme es fonamenta feliç sobre l’enfonsament de moltes utopies. I aquest pragmatisme, que té a les seves mans l’economia i els mitjans de comunicació, fàcilment justifica -en la consciència immadura, o cansada, o fatalista, de molts-, el que les coses siguin d’aquesta manera.

La “dretització” de l’economia és també, amb molta freqüència, de les esglésies, de les religions. El «no va más» proclamat pel neoliberalisme, d’una manera conformista o d’una manera fatalista, acaba també sent amb molta freqüència el «no va más» d’una acceptació del mateix poble.

És curiós recordar amb quina obsessió es vol polir, perfilar, condicionar, l’opció pels pobres, afegint-li aquell «ni exclusiva ni excloent», i s’oblida que l’economia, la política, la societat en les seves estructures i en els seus poders, són cada vegada més exclusives i excloents.

Avui, com mai, l’opció pels pobres hauria de ser radical. Hauria de ser al servei de les majories, incloent també -això sí, amb molta lucidesa, i fins a les últimes conseqüències- l’opció pels pobres «altres», l’opció per les cultures -valgui la paraula- «empobrides» pel fet d’ésser prohibides, marginades, desconsiderades.

No és que tot sigui fosc, ni que puguem acceptar el pessimisme com a horitzó. D’una manera difusa, informal -com es dóna l’economia informal en la societat- en la mateixa societat i a l’Església molt concretament, dins del moviment popular social o eclesial, hi ha una consciència, una organització i una praxi alternativa i ascendent dels mateixos pobres.

Cap llei, cap prohibició, cap conferència episcopal podrá autar aquesta «caminhada», com diem al Brasil.

Déu no vol que esperem d’una manera absurda. A Déu li agrada ser transparent. A Déu li agrada sortir a la trobada del nostre propi cor, en un tu-a-tu amorós i lúcid. Els drets dels humans són els interessos de Déu en última instància. Imatges seves som com a persones, imatges individuals; imatges col·lectives seves, com a pobles.

De l’opció pels pobres, doncs, queden els pobres i queda el Déu alliberador dels pobres.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

La meva espiritualitat

La meva espiritualitat

L’espiritualitat que Casaldàliga va viure ens pot ajudar a construir allò més profund en nosaltres mateixos. Un text delicat en el que en Pere ens explica «on vaig ensopegar» i comparteix els «goigs i descobriments» de la seva espiritualitat.

read more
Les nostres causes de cada dia

Les nostres causes de cada dia

Aquestes són «les causes de cada dia» que Pere Casaldàliga ens convocava a assumir personalment a les nostres vides. Si les «nostres causes valen més que la nostra vida», cal que n’aprofundim i les fem nostres, cada dia.

read more
Pere Casaldàliga: poeta, profeta i pastor

Pere Casaldàliga: poeta, profeta i pastor

«Les poesies de Casaldàliga no són simplement estètiques, sinó místiques, com les de Joan de la Creu, que ens obren a el Misteri últim. A un Tú amb el qual estableix una relació no merament individual i religiosa, sinó històrica.» (Victor Codina)

read more

Read more

Pin It on Pinterest