fbpx

Presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2022 a Barcelona

3 novembre 2021

La Fundació Pere Casaldàliga presenta a Barcelona la nova edició de l’Agenda Llatinoamericana Mundial.

 

L’acte tindrà lloc el proper dijous 18 de novembre a les 19h a la Casa Amèrica Catalunya i es podrà seguir presencial, amb entrada lliure, i telemàticament.

La presentació anirà a càrrec de Gabriela Serra, activista i membre del Consell de Redacció de l’Agenda Llatinoamericana en català.

Aquesta nova edició, la 31ª, està dedicada als moviments populars i a reflexionar sobre la seva funció, el seu estat i el futur que tenen en la transformació de la societat. Per això l’Agenda Llatinoamericana Mundial del 2022 es titula “Organització popular. Esperança i acció transformadora”.

 

Tema de l'Agenda LlatinoAmericana 2022

 

Com és costum des de que Pere Casaldàliga i José Maria Vigil van posar en marxa l’Agenda el 1992, destacades personalitats, intel.lectuals i militants ofereixen les seves reflexions i anàlisis al voltant del tema principal i, en aquesta edició, conta amb la participació entre altres de Leonardo Boff, Ivone Gevara, Juan José Tamayo, Josep Maria Terricabras, Arcadi Oliveres (EPD), Salvador Martí, Frei Betto, Jordi Corominas, etc

 

 

Reflexions qualificades per un canvi urgent

 

Tal com expliquen des de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana a Catalunya, «la transformació a l’encalç d’una nova societat mundial és, sens dubte, un dels reptes més grans que la humanitat ha enfrontat en la seva història, si no el que més. El punt de no retorn ecològic ens posa contra les cordes, al llindar de l’abisme cap a l’extinció. Afrontem el major repte com a espècie, la no autoextinció.

Si es pensa en l’enorme evolució social, tecnològica, de pensament, de desenvolupament, etc. i es contrasta, només, amb la petjada ecològica d’aquestes evolucions als mars, els boscos, les selves, els deserts, l’atmosfera, la fauna, el planeta sencer, el cost de l’evolució és terriblement alt.

Si a més la contrastem amb el moment actual de les nostres societats –societats egocèntriques, societats organitzades per i per al consumisme desmesurat, societats que menystenen la seva humanitat, societats que lluiten per deshumanitzar allò humà– aleshores el contrast fins i tot és irònic i nefast, una bogeria.

 

Aquest any 2022, la Llatinoamericana mundial, ve tamisada per molts punts crítics que, com sempre, alerten sobre allò que no té cap mena de contradicció (el canvi climàtic, per exemple), però, sobretot, per una realitat encara més crua, la COVID-19 i la vida POSTPANDÈMIA.

 

Havent advertit aquesta crisi des de tants espais de lluita, per diferents veus, a través de les dècades, és innegable que no està pas tot perdut. De fet, hi ha molta esperança bategant arreu del món i, com no, a la nostra Pàtria Gran, dins d’aquestes veus, en la nostra Agenda. Aquest any 2022, la Llatinoamericana mundial, ve tamisada per molts punts crítics que, com sempre, alerten sobre allò que no té cap mena de contradicció (el canvi climàtic, per exemple), però, sobretot, per una realitat encara més crua, la COVID-19 i la vida POSTPANDÈMIA.

El virus ha desemmascarat, encara més, aquestes realitats de l’«evolució humana», que enguany es mostren en els pensaments variats i sempre profètics dels nostres articulistes, fills del seu temps, posant un especial interès en el paper de les veus en conjunt, dels esforços de germanor i la importància d’unir aquests esforços. Les organitzacions socials es converteixen en l’eix on giren les idees del veure, jutjar i sobretot l’actuar, de les nostres lletres.

 

És a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances.

 

Certament, la pandèmia que va començar el 2019 encara és lluny d’acabar i ha agreujat les injustícies i les desigualtats. No obstant això, és a través del treball en grup, en comunitat, que s’entreveu la major de les esperances; amb una feina de base renovada pels ideals i per les tecnologies, les consciències continuaran despertant-se. I en conseqüència i amb esperança, la història haurà d’aturar-se i després girar vers la humanització i el procés d’amalgamació amb la mare terra.

 

Trencar paradigmes, treball de base, humanitzar la humanitat, són algunes de les claus que els moviments populars ja han començat a posar en pràctica.

 

De signes d’esperança n’hi ha, tot i que en algunes realitats semblaria que no. Encara hi ha esforços titànics per evitar l’hecatombe global, i és allà on s’han d’encaminar els nostres esforços. L’adaptació ha començat, és clar que amb un enorme esforç per part de tothom, perquè la humanitat és així, canviar i adaptar-se és difícil: trencar paradigmes, treball de base, humanitzar la humanitat, són algunes de les claus que els moviments populars ja han començat a posar en pràctica.

En alguns àmbits amb menys força, com en els espais religiosos o d’espiritualitat, on els canvis són realment més difícils (tot i que són evidents els girs en els paradigmes de l’església catòlica amb el papa Francesc per esmentar una feliç excepció); no obstant, existeixen grups que realment ho tenen clar, els de nous espais a la diversitat sexual, els grups de suport i defensa dels migrants o els que lluiten acarnissadament per la defensa de la Pachamama, la nostra mare terra. I és a tots aquests esforços en conjunt que la Llatinoamericana mundial obre els seus espais enguany, sempre en conseqüència del seu temps i de la seva gent.

L’Agenda Llatinoamericana 2022 presenta l’esforç de molts grups, de pensadores i pensadors, somiadores i somiadors, articulistes, promotors i promotores, editors i editores que incansablement lluiten per aquestes esperances que impulsen les grans causes, des del més mínim, plantant cara als més grans reptes de l’espècie humana sense treva i sense dubtar.»

 

Fundació Pere Casaldàliga

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Avui fa 50 anys que Pere Casaldàliga va ser ordentat bisbe a la vora del Riu Araguaia. Una consagració sense anell, sense mitra i sense bàcul. Una cerimònia senzilla a l’aire lliure que marcà un punt d’inflexió en la història del Brasil.

read more
NOVETAT EDITORIAL: «Vents de profecia a l’Amazònia»

NOVETAT EDITORIAL: «Vents de profecia a l’Amazònia»

Com s’organitzava el bisbat de Pere Casaldàliga? Quines van ser les accions pastorals, socials i polítiques d’un bisbat “en conflicte amb el latifundi” i la dictadura? Ens ho explica Antonio Canuto, que va conviure 26 anys en aquella comunitat. Sense intermediaris!

read more

Pin It on Pinterest