fbpx
Pere Casaldàliga

Els 8 trets fonamentals per a convertir-se en home o dona “nova”

7 juny, 2021

Amb més o menys lucidesa, amb lògica vital més o menys conseqüent, ja hem descobert la societat feta sistema, dins de l’estructura que ens envolta i condiciona, sota la inevitable sol·licitació de la conjuntura diària.

L’Església, experta en eternitat i menys experta en història, durant segles, moltes vegades, fàcilment només veia persones; o individus, només; o, més dicotòmicament encara, de vegades només veia ànimes …

Sense deixar d’enfrontar mai aquesta globalitat estructural en la qual es forja la història humana i dins la qual esdevé el Regne, hauríem ara redescobrir, compromesament, la persona membre de la societat i protagonista de la història i del Regne.

L’Home -l’home i la dona- és un ésser estructurat i estructurant. La història, el sistema i el Regne el construeixen, però, al seu torn, ell construeix el sistema, la història i el Regne.

Pedro passeando junto al Río Araguaia

A la nostra Amèrica Llatina, per exemple, tan desperta avui convulsivament per al segon alliberament total, dos grans homes marxistes van proclamar, amb les seves paraules i amb la seva vida -i amb la seva mort-, la utopia de l’home nou, el somni incontenible de l’«home matinal»: el Ché i Mariátegui. I a la revista «Amanecer» de març i abril d’aquest any de mort i de Gràcia de 1982 acabo de llegir un fragment del llibre premiat del comandant sandinista, Omar Cabezas, sobre «la mirada de l’home nou» i «l’home nou que és a la muntanya…».

La reflexió i la vivència d’una espiritualitat de l’alliberament, a Amèrica Llatina (al Tercer Món, en el món més en general, penso jo sincerament), han de tenir com a consideració i exigència bàsiques la utopia necessària de l’home nou.

Fa dies que intento delinear, per a mi mateix, els trets fonamentals de l’home nou. I aquest intent és el que ofereixo ara, com una contribució primera al llibre del DEI sobre «Espiritualitat i alliberament a Amèrica Llatina».

Els nostres teòlegs, els nostres sociòlegs, els nostres psicòlegs i els nostres pastoralistes diran la seva paraula major, científicament. I els nostres sants i els nostres màrtirs faran veritat -la fan ja, amb cabalosa efusió- el rostre Llatinoamericà de l’home nou.

Els trets de l’home nou serien, al meu parer:
 

1. LA LUCIDESA CRÍTICA

Una actitud de crítica «total» davant suposats valors, mitjans de comunicació, consum, estructures, tractats, lleis, codis, conformisme, rutina …

Una actitud d’alerta, insubornable.

La passió per la veritat.

 

2. LA GRATUÏTAT admirada, enlluernada

La gratuïtat contemplativa, oberta a la transcendència i acollidora de l’Esperit. La gratuïtat de la fe, la vivència de la Gràcia. Viure en estat d’oració.

La capacitat de sorprendre, de descobrir, d’agrair.

Alba cada dia.

La humilitat i la tendresa de la infància evangèlica.

El perdó major, sense mesquineses i sense servilismes.

 

3. LA LLIBERTAT DESINTERESSADA

Ser pobres per ser lliures davant dels poders i a les seduccions.

La lliure austeritat dels que peregrinen sempre.

Una morigerada vida de combat.

La llibertat total dels que estan disposats a morir pel Regne.

 

4. LA CREATIVITAT EN FESTA

La creativitat intuïtiva, desembarassada, humorada, lúdica, artística.

Viure en estat d’alegria, de poesia, d’ecologia.

L’afirmació de la autoctonia.

Sense repeticions, sense esquematismes, sense dependències.

 

5. LA CONFLICTIVITAT ASSUMIDA COM MILITÀNCIA

La passió per la justícia, en esperit de lluita, per la veritable pau.

La tossuderia incansable.

La denúncia profètica.

La política, com a missió i com a servei.

Estar sempre definit, ideològica i vivencialment, de la banda dels més pobres.

La revolució diària.

 

6. LA FRATERNITAT IGUALITÀRIA

O la igualtat fraterna.

L’ecumenisme, per sobre de races i d’edats i de sexes i de credos.

Conjugar la més generosa comunió amb la salvaguarda de la pròpia identitat ètnica, cultural i personal.

La socialització, sense privilegis.

La real superació, econòmica i social de les classes que hi són, amb vista a l’aparició de la sola classe humana.

 

7. EL TESTIMONI COHERENT

Ser el que s’és. Parlar del que es creu. Creure el que es predica. Viure el que es proclama. Fins a les últimes conseqüències i en les menudeses diàries.

La disposició habitual per al testimoni del martiri.

 

8. L’ESPERANÇA UTÒPICA

Històrica i escatològica. Des del avui per al demà. L’esperança creïble dels testimonis i constructors de la resurrecció i de el Regne.

Es tracta d’utopia, la utopia de l’Evangeli. L’home nou no viu només de pa; viu de pa i d’utopia.

Només homes nous poden fer el món nou. Penso que aquests trets corresponen als trets de l’Home Nou Jesús. Així de utòpicament va viure Ell; això va ensenyar a Betlem, a la Muntanya i en la Pasqua; així ens configura treballosament el seu Esperit, vessat en nosaltres.

 

Publicat en el llibre “Experiència de Déu i passió pel poble. Escrits Pastorals”, el 1983.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Avui fa 50 anys que Pere Casaldàliga va ser ordentat bisbe a la vora del Riu Araguaia. Una consagració sense anell, sense mitra i sense bàcul. Una cerimònia senzilla a l’aire lliure que marcà un punt d’inflexió en la història del Brasil.

read more

Pin It on Pinterest