fbpx
Combate à pandemia na Aldeia Boará de Cima, do povo Kokama

3 motius que han dut al Brasil a ser el centre de la COVID19 [actualitzat]

17 març, 2021

Amb 12 milions de casos confirmats i 300.000 morts, Brasil ja és el segon país del món més afectat pel Coronavirus. A l’Amazònia, els contagis ja són més de 2,3 milions. Quins són els motius que expliquen aquesta rápida evolució de la COVID-19 al Brasil?

 

Brasil és el tercer país del món amb més defuncions per Coronavirus, just darrera dels Estats Units. Tot i que, òbviament, la incidència del virus es manifesta especialment en les ciutats més densament poblades, l’elevada quantitat de positius detectats a l’Amazònia, amb zones molt aïllades i temperatures altes, sorprèn.

 

En els darrers 10 dies, al Brasil han mort més de 15.000 persones degut a la COVID19.

 

El més preocupant, però, no són només les dades absolutes, sinó que s’estan registrant records de casos cada dia i les Unitats de Cures Intensives estàn, en molts casos, al 90% d’ocupació. A l’Araguaia, el sistema sanitàri està col.lapsat i cal esperar per una de les 10 places que hi ha a la Unitat de Cures Intensives del poble d’Agua Boa, encarregat d’atendre una àrea del tamany de tota Grècia, amb 23 municipis.

Què explica aquesta evolució per sobre de la mitjana mundial?

 

1. L’actitud del seu president

 

Des de l’inici de la pandèmia, i imitant alguns líders d’extrema dreta, el Predisent Bolsonaro ha engegat una campanya per minimitzar la gravetat de la COVID-19 i per negar les deficiències de la seva política sanitària.

 

Des de que va assumir la presidència del Brasil al 2019, Bolsonaro s’ha caracteritzat per les seves declaracions xenòfobes, homòfobes, contraries als Pobles Indígenes i inclús favorables a la dictadura militar i a la tortura.

 

Contrari a qualsevol mesura d’aïllament o confinament, Bolsonaro ha mantingut un discurs basat en que el Coronavirus és una “gripezinha” sense més importància i s’ha posicionat contra governadors o alcaldes que han intentant definir mesures de protecció.

Des de que va assumir la presidència del Brasil al 2019, Bolsonaro s’ha caracteritzat per les seves declaracions xenòfobes, homòfobes, contraries als Pobles Indígenes i inclús favorables a la dictadura militar i a la tortura. Al seu govern hi ha més de 3.000 militars ocupants diversos càrrecs de responsabilitat, que han substituit a tècnics, científics i acadèmics i, en aquesta política fonamentada en l’odi ha basat la seva estratègia contra la COVID19.

La relació és clara: cada vegada que Bolsonaro surt a la televisió, a la ràdio o als diaris minimitzant la gravetat de la COVID19, més gent surt al carrer ignorant les mesures de confinament que alcaldes i governadors intenten implantar.

 

2. Un dels països més desiguals del món

 

La Darlete viu a l’Assentament “Dom Pedro”, una extensa comunitat rural on viuen 400 famílies, que va ser creada gràcies a la lluita de Casaldàliga contra un gran terratinent als anys 90. Mare de 7 fills menors d’edat, els seus ingressos depenen exclusivament del que aconsegueix vendre a la fira quinzenal que s’organitza al poblet de São Félix do Araguaia: una mica de fruita, verdura i alguns llegums que duu fins al mercat en un viatge de 6 hores sobre la carroceria d’un camió.

L’única ajuda que la família de la Darlete rep són els 250 reals mensuals, uns 35 euros, que el govern li ingressa.

 

La família de la Darlete viu a l'Assentament Dom Pedro

La família de la Darlete viu a l’Assentament Dom Pedro. Reben una ajuda de 35 euros al mes.

 

A la comunitat on viu la Darlete, per anar al metge, al banc, o a correus s’han de fer 3 hores de viatge per una carretera de terra que a l’època de les pluges es converteix en un fanguer. Com ella, les altres 400 famílies que viuen a l’Assentament Dom Pedro tampoc tenen aigua corrent o xarxa de clavegueram. La majoria d’aquestes famílies es dediquen a l’agricultura o la ramaderia de subsistència.

 

A l’Assentament on viu la Darlete, el metge hi passa una vegada al mes i munta un consultoria improvitzat, sovint a l’aire lliure, per atendre els pacients de la comunitat. Per qualsevol intervenció, encara que sigui ambulatorial, cal anar a São Félix do Araguaia, on hi ha un hospital bàsic. Si li calgués ingressar a la Unitat de Cures Intensives, la Darlete haurà de fer 10 hores d’autobús.

 

La situació no és molt millor a les grans ciutats: Al Brasil, el 6% de la població -més de 12 milions de persones- viu en “favelas”, comunitats que creixen al voltant o dins mateix de les ciutats grans del país. En aquestes grans comunitats, a vegades de centenars de milers de persones, la densitat poblacional és molt alta i la renda mitjana no arriba als 100 euros mensuals. Tampoc acostuma a haver-hi aigua corrent, clavegueram o recollida d’escombraries.

Per això, tant al camp com a les ciutats, al Brasil, quedar-se a casa és sinònim de passar gana. Per moltes famílies, sortir al carrer, fer venda ambulant, anar a les fires i continuar fent la seva feina diària és l’única opció que tenen per poder continuar subsistint.

 

3. Un sistema sanitari en ruïnes

 

Una gran part del sistema sanitari del Brasil és privat. A més, si bé és cert que en els darrers anys s’han millorat alguns aspectes del sector públic de la salut, és un sistema molt precari i que no arriba a una bona part de la població. A la pràctica, al Brasil, la majoria de la població no té cap mena d’assistència mèdica.

 

A l’Araguaia un sol hospital, amb 1 únic respirador i sense Unitat de Cures Intensives, és el responsable d’atendre una àrea equivalent a tota Catalunya.

 

A l’Araguaia, una de les regions més distants i aïllades, un sol hospital, amb 1 únic respirador, és el responsable d’atendre una àrea equivalent a tota Catalunya i moltes de les comunitats on viuen centenars de famílies estan a 3 o 4 hores del metge més proper. Els assentaments on treballem: Dom Pedro, Mãe Maria, Vida Nova I i Vida Nova II i la Terra Indígena Xavante tenen l’hospital més proper -amb els equips bàsics- a 4 hores per carreteres de terra.

Però a més, les Unitats de Cures Intensives estan fregant el 100% d’ocupació a tot el Brasil i a l’Estat del Mato Grosso, en molts moments, s’ha superat el 100% d’ocupació.

En aquest context, el descontrol de l’enfermetat és evident i, a més, és plausible pensar que hi ha moltíssims més casos que els que ens diuen les xifres oficials.

 

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Així va ser l’ordenació episcopal de Casaldàliga

Avui fa 50 anys que Pere Casaldàliga va ser ordentat bisbe a la vora del Riu Araguaia. Una consagració sense anell, sense mitra i sense bàcul. Una cerimònia senzilla a l’aire lliure que marcà un punt d’inflexió en la història del Brasil.

read more

Pin It on Pinterest