fbpx

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

8 set., 2020 | La vida de Pere Casaldàliga

Avui, ja fa un mes que el Tiet Pere ha mort.

No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista.

Un sentiment de tristesa, buidor, orfandat que a mesura que passen els dies, i ja amb una mica més de tranquilitat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present.

I, alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud perquè com diu el bon amic David Fernández “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent, plena…
Tan a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les Causes que es queden i que son més vives que mai. Amb la certesa de que ell continua sent la llum que necessitem en la nostra “caminhada” amb Esperança.

Glòria Casaldàliga
Neboda d’en Pere

Pere Casaldàliga amb Maritxu Ayuso a casa seva a São Félix do Araguaia

Avui fa 30 dies de la teva Pascua, estimat Pere, i jo encara vaig d’orfandat.

Però poc a poc, la buidor es veu acaronada per l’Esperança.
La teva petjada serà llum en el mes profund de la meva vida.
Las teves sandàlies ja consagran el nostre camí, la lluita i la Utopia per un món més just.

Gràcies, Sant Pedro do Araguaia!!!

Maritxu Ayuso
Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Zilda Martins amb en Pere Casaldàliga a São Félix

En Pere, era un gran profeta del poble, un poeta sensible i profund, però sobretot, per mi, era una persona molt divertida, humil, riallera i planera, que sempre em va tractar molt bé i em va animar a fer la meva feina a l’Arxiu de la Prelatura de São Félix.

Avui, sento falta de la seva presència. Em sento una mica més “perduda” davant les dificultats. Però, miraré de continuar posant en pràctica tot el que em va ensenyar. Sé que és difícil i que només persones amb la valentia i la fé d’en Pere ho poden aconseguir com ell ho va fer, però segur que ell em continuará animant i donant forces.

Zilda Martins
Responsable Arxiu Prelatura de 2013 a 2017

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Pin It on Pinterest