fbpx

Com ens guia avui el compromís de Casaldàliga

Casaldàliga i el seu equip són coneguts i respectats pel seu compromís radical en favor dels més pobres i la seva posició obertament contrària “als poderosos”. Potser la seva experiència ens pot servir de guia o inspiració.

Aquest és un tros del document que va publicar a tot el Brasil el dia de la seva Consagració Episcopal, en el moment àlgid de la persecució sobre la seva església i quan els assassinats pel latifundi es comptaven per desenes.

26 de juny de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Nosaltres -bisbe, capellans, germanes, seglars…- som aquí, entre els rius Araguaia i Xingú, en aquest món real i concret, marginat i acusador, que acabo de presentar sumàriament. I nosaltres som aquí l’Església «visible» i «reconeixible». O possibilitem l’encarnació salvadora de Crist en aquest entorn al qual hem estat enviats, o neguem la nostra Fe, ens avergonyim de l’Evangeli i traïm els drets i l’esperança agònica d’un poble de persones que també és poble de Déu: els “sertanejos“ [camperols], els “posseiros” [sense terra], els peons, els indis; aquest tros brasiler de l’Amazònia.

Perquè som aquí, aquí hem de comprometre’ns. Clarament. Fins a la fi. (Solament hi ha una prova sincera, definitiva, d’amor, segons la paraula i l’exemple de Crist.) Jo, com a bisbe, en aquesta hora de la meva consagració, rebo com dirigides a mi les paraules de Pau a Timoteu: «No t’avergonyeixis del testimoniatge del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Pateix amb mi per l’Evangeli, enfortit pel poder de Déu» (2 Tim 1,8).

No volem que ens considerin herois, ni originals. Ni pretenem donar lliçons a ningú. Demanem solament la comprensió compromesa d’aquells que comparteixen amb nosaltres una mateixa Esperança.

Mirem amb amor a la terra i als homes de la Prelatura [Diòcesi]. Res d’aquesta terra ni d’aquests homes ens és indiferent. Denunciem fets viscuts i documentats. Qui titlli la nostra actitud d’infantil, torta, poc prudent, agressiva, dramàtica, publicitària, que entri en la seva consciència i llegeixi amb simplicitat l’Evangeli; i vingui a viure aquí en aquest interior de l’Amazònia, tres anys, amb un mínim de sensibilitat humana i de responsabilitat pastoral.

Pere Casaldàliga a casa seva a São Félix do Araguaia

El Vaticà II, Medellín, el Sínode; la veu de les Conferències Episcopals del Tercer Món; l’Evangeli —abans i sempre— no sols són aparences, sinó que també reclamen una acció obertament compromesa. Ja ha passat l’hora de les paraules (encara que no, certament, l’hora de la Paraula), de les conveniències i de les esperes conciliadores. (Serà que alguna vegada va ser aquesta hora?). «Qui no està amb mi, està contra mi; qui no recull amb mi, escampa» (Li 11,23). No n’hi ha prou amb meditar, pensar i parlar. Cal actuar. Aquesta no deixa de ser l’hora de la Paraula, però s’ha de canviar, amb una urgència dramàtica, per l’hora de l’acció» (Medellín, Introducció).

Volem i hem de fer costat al nostre poble, posar-nos al seu costat, patir amb ell i amb ell actuar. Apel·lem a la seva dignitat de fills de Déu i al seu poder d’insistència i d’esperança.

Cridem angoixantment a tota l’Església del Brasil, a la qual pertanyem. Demanem, exigim fraternalment, el seu posicionament, i la corresponsabilitat plena en l’oració, en el testimoniatge, en el compromís, en la col·laboració de la gent i dels mitjans de pastoral. (En la ment dels quals encara lluiten desinteressadament, solament l’Església sembla tenir una possibilitat decisiva en aquesta hora). De la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera] —en la qual confiem— demanem el compliment, ràpid i eficaç, d’un programa decididament realista en el compromís que ella públicament va assumir sobre l’Amazònia, amb caràcter de prioritat.

Extracte del document “Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”, de 1971.

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

.

LES DARRERES PUBLICACIONS

Memòria d’activitats 2022

Memòria d’activitats 2022

Ja podeu consultar la Memòria d’Activitats 2022 de la Fundació Pere Casaldàliga. El document recull els avenços aconseguits per la nostra organització en el treball a favor de la Justícia i la Pau que en Pere Casaldàliga ens va inspirar. També podràs veure la feina que hem fet per preservar i donar a conèixer la vida i l’obra del bisbe Pere, així com les col.laboracions concretes que hem dut a terme al Brasil, a la regió de l’Araguaia.

read more
El cristianisme no ha fet més que començar

El cristianisme no ha fet més que començar

«Més que mirar amb nostàlgia un passat cristià que ja no existeix, hem d’anar endavant per a evangelitzar el món d’avui secularitzat, agnòstic i postmodern.» Què podem fer? Què pot aportar el cristianisme avui? Aquesta és la reflexió del jesuïta Victor Codina.

read more
La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

La huida de un pueblo amazónico por la expansión de la soja

No es la primera vez que el pueblo Khikatxi, en territorio indígena wawi, se reubica en lo más profundo de la selva para preservar la salud y el bienestar de sus habitantes. ¿Será la última? Cada noche, los hombres kisêdjê llevan sillas de plástico al centro de un...

read more
I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

I Casaldàliga arribà a l’Araguaia

El 30 de juliol de 1968, Pere Casaldàliga i Manuel Luzón arriben a São Félix do Araguaia després de més de 10 dies en camió. Així és com ho explicava el mateix Casaldàliga.

read more

Pin It on Pinterest